Després de 7 anys liderant el rànquing, el 2023 Catalunya va cedir la primera posició a Madrid en l'acumulació de vulneracions de drets registrats en el marc de protestes. Així doncs, la xarxa Defensar a qui Defensa va detectar 178 casos de vulneracions de drets, amb 870 vulneracions en total a Espanya. Madrid va liderar aquesta llista, amb 70 casos, seguit de Catalunya, amb 63, en tercera posició i a molta distància, se situa el País Valencià, amb 17 casos. Els casos més habituals de vulneracions de drets en el conjunt de l'Estat van ser en ecologisme, habitatge i ocupació i llibertat d'expressió i d'informació.
En comparació amb les dades de l'any anterior, el 2023 va experimentar un creixement. Durant el 2022 es van registrar 83 casos amb 314 vulneracions de drets diferents. Els casos més habituals van ser en l’àmbit de l’habitatge i l’ocupació, amb 23, seguit de l’ecologisme, amb 17. La llibertat d’expressió i comunicació, amb 10 casos, el sindicalisme i l’independentisme, amb 8 cadascun, i l’antifeixisme, amb 4, van ser la resta. Per setè any consecutiu Catalunya va liderar el rànquing a Espanya amb, 35, seguida de Madrid, amb 19. Dels 35 casos de Catalunya, els més habituals van ser els relacionats amb l’habitatge i l’ocupació, amb 12 casos. En concret, va destacar el del Sindicat d’Habitatge del Raval de Barcelona, que el novembre del 2022 va denunciar que la fiscalia li reclamava penes de més de 12 anys de presó a set activistes i multes de 57.000 euros en total. A Madrid, en canvi, l’ecologisme va ser l’àmbit on es van registrar més casos de vulneracions de drets.
Vulneracions de drets
Els casos més habituals a Catalunya van ser en el marc de la defensa de l’habitatge i l’ocupació, amb 23 casos dels 31 de tot Espanya. L’independentisme va ser el segon àmbit més habitual, amb 12 casos, dels 14 de tot l’Estat. La solidaritat amb Palestina va suposar 7 casos de vulneracions de drets, dels 17 d’aquest àmbit a totes les comunitats. Finalment, l’ecologisme va suposar 6 casos, dels 42 de tot l’Estat. De fet, aquest últim àmbit és el que fa que Madrid superi Catalunya, ja que va suposar 25 casos de vulneracions de drets, a banda de 15 més vinculats a la llibertat d’expressió i informació.
Durant el 2023 es van registrar a tot l’Estat 178 casos de vulneracions de drets, amb 870 vulneracions en total. Els més habituals van ser l’àmbit de l’ecologisme, amb 42 casos, l’habitatge i l’ocupació, amb 31, i la llibertat d’expressió i d’informació amb 22. La solidaritat amb Palestina va suposar 17 casos, l’independentisme va suposar-ne 14, el feminisme, 13, el sindicalisme, 6, i l’antifeixisme, 5 casos. Les vulneracions més habituals van ser les detencions, seguides de la persecució judicial, les identificacions i les lesions. A Catalunya també s'han documentat casos d’infiltracions policials en col·lectius polítics i socials o 89 sancions contra 46 activistes del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat del Vallès. També es destaca la persecució judicial per terrorisme per part de l’Audiència Nacional al periodista Jesús Rodríguez, de La Directa, en el marc del cas Tsunami Democràtic.
Pel que fa al calendari, els mesos amb més vulneracions de drets van ser el maig, amb 21, només superat per novembre i desembre, amb 28 i 26 respectivament, sobretot per les protestes a favor de Palestina i contra Israel. Entre els casos de Catalunya, l’informe destaca l’enjudiciament d’almenys 34 activistes independentistes per fets ocorreguts durant el procés, sobretot per les protestes de la tardor del 2018 arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O.