Carles Mundó passarà a la història com el conseller que va tancar la presó Model. La situació d'aquest centre penitenciari i el tancament definitiu feia anys que s'arrossegava, i amb ells diferents consellers que esperaven tenir una alternativa a la presó de preventius de Barcelona per poder tancar definitivament la històrica, i perquè no, emblemàtica Model.
Mundó, amb una legislatura curta, i centrada en el procés independentista, la va tancar. Però ho va fer sense tenir l'alternativa ni tant sols començada: La nova presó de preventius de Barcelona que s'ha de construir a la Zona Franca.
I això serà feina de l'actual consellera de Justícia, Ester Capella, que espera la cessió dels terrenys de la Zona Franca per fer el nou centre de preventius de Barcelona.
Si tot va com es preveu, l'Ajuntament de Barcelona farà la cessió dels terrenys abans d'acabar el mandat. Abans de les properes eleccions municipals del maig del 26 de maig del 2019. I això permetrà desencallar un altre tema històric que corre entre els passadissos del departament de Justícia de fa anys.
"Potser si que seré una consellera que farà petites coses que sumades són moltes coses i que endreça un camí a seguir", diu Ester Capella que entoma ara els nous reptes del departament de Justícia.
Les competències en justícia recauen en els serveis penitenciaris, els edificis judicials, l'administració de justícia i les noves tecnologies. En aquest sentit per Capella una de les feines és tancar ja el projecte de l'expedient digital i eliminar el paper en els jutjats. "És un esforç col·lectiu de moltísima gent i que posa en valor la capacitat que tenim de transformar, tot i que a vegades no tenim les competències", remarca la consellera.
Capella té a les seves mans tota l'estructura física de la justícia catalana. Però no els jutges ni els lletrats, que depenen del Consell General del Poder Judicial. La seva gestió ha de donar servei a la ciutadania. El traspàs de competències es va acabar el 1996 i des de llavors s'ha abastit 56 òrgans judicials nous sense ni un cèntim d'èuro més dels previstos, "cosa que no passa amb altres comunitat autònomes", diu Capella.
La justícia al servei del ciutadà
Hi ha 288 milions d'euros invertits en la creació de tota l'estructura bàsica judicial de Catalunya des del 1996 amb 56 nous òrgans judicials que la Generalitat ha dotat des del traspàs de competències i sense cap nova transferència econòmica. "Ni un cèntim d'èuro de transferència més, i tot i això Catalunya ha apostat per fer-ho" destaca Capella.
"Volem un servei públic al servei de les persones, i han de ser edificis que acullin, que garanteixin els drets fonamentals, la presumpció d'innocència, el dreta al víctima de preservar la seva identitat, amb totes les garanties pels testimonis... tot això és el que fem nosaltres quan fem edificis judicials" diu Capella que posa l'exemple d'un macrocomplex judicial: La Ciutat de la Justícia.
Sobre l'administració de la justícia i els mitjans a disposició dels ciutadans com són els jutges i els funcionaris, ara mateix hi ha 10 jutges per cada 100.000 habitants. Per arribar a les ràtios de l'estat fan falta 70 jutges nous. A Europa hi ha 26 jutges per cada 100.000 habitants. "Estem en el top ten de ràtios: País Basc, Madrid i nosaltres" destaca la consellera.
Però aquestes ràtios només fan referencia al nombre de funcionaris per cada jutge. El problema segueix sent la manca de jutges.
Entre aquest any i el que ve es posaran en marxa 14 nous òrgans judicials. "Això és un esforç", diu Capella. Per donar curs a una denuncia abans hi havia terminis de fins a 3 anys. Ara s'ha rebaixat a 10 mesos, "i això a cada àmbit que nosaltres podem buscar solucions, però tot no depèn exclusivament de nosaltres".
La consellera també posa l'èmfasi en com costa saber el retron social que té cada cèntim d'èuro que s'inverteix en tota l'estructura judicial: "No depèn de nosaltres el circuit sense fins que arriba una demanda fins que s'acaba, hi ha una part que nosaltres no tenim capacitat". "invertim molt, hi posem tots els mitjans, i tenim els mateixos problemes de sempre. Doncs alguna cosa no deu anar bé", remarca Capella. En canvi tot el que va a presons està sota el control des del principi fins al final de Serveis Penitenciaris, en exclusiva en mans de la Generalitat. També els pisos tutelats i tota la feina dels tècnics.
Un 70% dels reclusos de les presons catalans acaben reinserits. Quan es tracta de presos en pisos tutelats o règims de tercer grau la reinserció puja al 80%.
"Els serveis penitenciaris saben treballar molt bé per tenir uns èxits que ronden el 80%, i això ens col·loca en el Top Ten dels països que ho han fet bé", conclou Ester Capella".