La dreta i la ultradreta valencianes consumen el seu anticatalanisme i imposen el castellà i l'accent tancat en la denominació oficial de la ciutat de València que ha aprovat aquest dilluns el ple de l'Ajuntament de la ciutat. Amb els vots favorables del PP i Vox i els vots en contra del PSPV-PSOE i Compromís, l'Ajuntament canvia el nom oficial de València per la versió bilingüe Valencia/Valéncia. El nou nom de la ciutat incorpora, en primer lloc, el nom en castellà i, en segon lloc, una versió en valencià amb l'accent tancat que és contrària al criteri acadèmic de l'AVL. Per fer oficial el canvi de nom, l'expedient iniciat per la comissió de Cultura del ple s'eleva ara a la Generalitat valenciana, que és l'administració competent per anomenar oficialment els municipis. La iniciativa ha tirat endavant tot i les crítiques de l'oposició, que consideren banal l'obertura d'un debat que ja va tancar en el seu moment l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i de les 1.045 al·legacions presentades, totes elles desestimades.
El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha defensat la legalitat del procediment, a la vegada que ha minimitzat el pes de les 1.045 al·legacions rebudes en afirmar que "no arriben al 0,1 % de la població de la ciutat, que supera els 840.000 habitants". Moreno ha indiciat que la proposta municipal "aporta fonaments jurídics clars, un informe particular i no és un procediment contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua". Per la seva part, el regidor de Compromís, Pere Fuset, ha dit que la modificació del nom de la ciutat és un "capritx sectari" i "un bon exemple de com perdre temps i diners" dels valencians. D'igual manera, ha ressaltat el nombre "rècord d'al·legacions" que s'han presentat contra el procediment, que ha considerat que es tracta d'una cortina de fum per no parlar de temes com el transport públic o l'accés a l'habitatge.
El govern municipal es basa en un informe anticatalanista
Per la part del PSPV-PSOE, la regidora Maite Ibáñez ha indicat que la modificació del nom de la ciutat "només obeeix a qüestions polítiques i partidistes que no tenen rigor ni respecte a l'AVL, que és l'organisme competent per fixar la toponímia i l'onomàstica". La socialista ha emfasitzat que la decisió "suposa un retrocés" i que es tracta d'una altra submissió de l'alcaldessa, María José Catalá, a Vox. Per la part del govern, José Luis Moreno ha recordat que hi ha un "estudi tècnic" d'Abelard Saragossà, lingüista i acadèmic de l'AVL, que avala la proposta. L'informe defensa l'accent tancat "en coherència amb la pronunciació tradicional majoritària de la població" i s'empara en les anticatalanistes i acientífiques "normes del Puig" que impulsen associacions secessionistes de la llengua com Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana, que neguen la unitat de la llengua catalana.
Nova acció catalanòfoba del PP i Vox
La iniciativa de PP i Vox a l'Ajuntament de València és només una més en la llista d'accions catalanofòbiques que promouen les dues formacions al País Valencià. Entre aquestes, hi ha l'impuls a les denominacions bilingües per seguir castellanitzant els topònims dels diferents municipis, la convocatòria d'una consulta sobre la llengua base de les escoles o la brutal retallada al pressupost de l'AVL. D'igual manera, aquest estiu el govern municipal d'Alacant, del PP, va demanar a les Corts Valencianes que el municipi deixés de formar part de la zona valencianoparlant.