Un 3% de la població mundial serà fruit de tècniques de reproducció assistida el 2100, segons la directora de Laboratoris de Tractament de Reproducció Assistida de Dexeus Dona, Montse Boada, que ha impartit una conferència organitzada per la Fundació Víctor Grífols sobre els reptes de la reproducció humana.

Boada ha desgranat com la reproducció assistida va néixer com una opció per resoldre problemes d'esterilitat i ajudar parelles amb dificultats a tenir fills, però aquestes tècniques han evolucionat molt i la seva aplicació ha derivat, en molts casos, a facilitar la reproducció de persones sense parella, o d'un mateix sexe, a posposar l'edat de la maternitat preservant embrions o a evitar possibles problemes genètics.

Aquestes tècniques suposen nous reptes i problemes ètics, ha detallat Boada, que ha recordat que l'edat mitjana de concepció a Espanya se situava el 1975 en una mitjana de 28,8 anys, mentre que ara supera els 32.

L'especialista ha advertit que el retard durant els períodes de concepció pot generar problemes, ja que les dificultats creixen exponencialment a partir de determinades edats, en què la fertilitat de les dones decreix considerablement.

Segons Boada, aquest retard ve motivat per diverses circumstàncies, com la conjuntura sociocultural que fa que moltes dones no prioritzin la maternitat en els seus anys de màxima fertilitat o l'increment de l'esperança de vida, que segueix creixent i planteja projeccions per a les noves generacions que se situen en els 120 o 130 anys. "Aquesta realitat, relativament pròxima, permet presagiar que resultarà molt complicat que la natalitat es plantegi en les fases inicials de les vides de les dones", segons Boada.

Paral·lelament, s'han produït molts avenços científics per a la donació d'òvuls, la subrogació o els trasplantaments d'úter, que han permès que els naixements mitjançant la reproducció assistida ja no siguin un fet excepcional i cada vegada més persones puguin recórrer a aquestes tècniques.

Alguns estudis assenyalen que ja han nascut 6 milions de persones a través de les diferents tècniques de reproducció assistida i la projecció amb vista al 2100, apunta que un 3% de la població seran fruit de l'aplicació de tècniques de reproducció, ha assenyalat Boada.

Tot això, incrementa el debat sobre l'aplicació d'aquestes tècniques i els dilemes ètics que porta associats, com l'anonimat dels donants, o si la subrogació ha d'estar subjecta a l'altruisme o poden vincular-se a una transacció comercial.

Per a Montse Boada, existeixen legislacions molt diverses en funció de cada país, però és un debat que ha de traslladar-se a la societat, i no deixar-lo únicament en mans dels científics. Segons l'experta, "la ciència avança molt ràpidament, però ha de ser la societat qui determini fins on pot arribar".

Encara que augura que el debat vinculat als dilemes ètics de la reproducció assistida seguirà acaparant molta atenció, Boada ha apuntat que "possiblement, la pròpia ciència podrà resoldre'ls d'aquí alguns anys".

En aquest sentit, ha informat que ja s'estan investigant noves tècniques per tractar òvuls de baixa qualitat, o la concepció d'embarassos a través d'úters artificials, avanços que en alguns casos ja han estat provats amb èxit amb animals i que permetrien que ja no calguessin les donacions ni subrogacions.