Si a Catalunya tenim una ciutat capaç d’enamorar i emocionar a qualsevol, aquesta és, sens dubte, Girona. Les cases de l’Onyar, el parc de la Devesa, la imponent catedral, els calls jueus, el Temps de Flors, les barraques i les festes de Sant Narcís, entre d’altres, són indrets, esdeveniments o efemèrides clau que converteixen aquesta capital catalana en un indret especial i únic a ulls de qualsevol.  

Cases Onyar   Girona

Girona és una ciutat amb totes les lletres, amb una història palpable a cada racó que la converteix en un indret atractiu per a tots aquells que tenen la sort de poder-la visitar. Però si destaca en alguna cosa, a banda de tot el que hem esmentat anteriorment (i de ser l'indret on es van originar els xuixos, un dolç que no es pot deixar perdre), és per tenir la plaça més petita d’Europa —i potser del món!—, coneguda com la plaça dels Raïms.

Una plaça de 24 metres quadrats situada al bell mig del Barri Vell, a uns metres de la concorreguda rambla, paral·lela al curs del riu Onyar, al centre de la ciutat. Un indret visitable només per aquells que no pateixen claustrofòbia, ja que el seu únic accés és per un pas d’un metre d’amplada.

Una mica d’història... El nom de la plaça dels Raïms li prové perquè antigament, en aquell mateix punt, hi havia un petit mercat de raïm. Abans, però, la plaça era coneguda com a plaça de la Palla, nom que pot venir perquè se’n venia i se’n comprava en aquell mateix punt.    

plaça raïms (2)

Com és la plaça més petita d’Europa?

La plaça dels Raïms ocupa un espai petit i irregular asfaltat, que deixa un espai d’uns 5 o 6 metres d’amplada. Els edificis que l’envolten són alts, de fet, la foscor i la falta de llum solar és evident per l’alçària dels habitatges, per aquest mateix motiu, molts aprofiten per fer-hi la típica captura mirant el cel.

Des de la mateixa plaça, es pot accedir a alguns habitatges per algunes portes que hi ha, en la major part dels casos són accessos secundaris o portes del darrere d’alguns pisos del Barri Vell.

Com s’hi arriba?

Accedir-hi no resulta gens difícil per tots els coneixedors de Girona, però si no es tenen per mà els calls gironins, pot semblar un petit laberint pels carrerons estrets del Barri Vell, que dificulten l’orientació de la zona.

plaça raïms (3)

Per arribar a la plaça dels Raïms des de la cèntrica plaça Catalunya o pont de Pedra, caldrà anar rambla de la Llibertat avall, travessant tot el carrer de l’Argenteria, que en aquesta època de l’any, a la primavera, hi acostuma a haver el Tarlà penjat donant voltes, una de les figures més representatives de la llegenda que el situa en els episodis de pesta, temps enrere. 

En arribar al final del carrer de l’Argenteria, en comptes de girar a mà esquerra pel pont de Sant Agustí, que travessa l’Onyar i porta a la plaça de la Independència, caldrà girar a mà dreta pel carrer de la Cort Reial, en direcció de nou a plaça Catalunya. Seguint tot recte, s’arriba a la plaça de les Voltes d’en Rosés.

plaça raïms (1)

Un cop a la plaça de les Voltes d’en Rosés, l’accés a la plaça dels Raïms ja és a tocar. Només cal fixar-se en una de les cantonades, i passar per sota una volta estreta on, per un carreró de pocs metres, acabes desembocant a la plaça més petita d’Europa, coneguda per alguns com la més petita del món.

Algunes curiositats

La mateixa plaça ha estat escenari dels Marrecs de Salt. Una colla castellera que hi va alçar un castell el 2017, que ocupava la totalitat de la superfície de la plaça, fet que en va restringir la visita per part del públic, que va poder gaudir de l'espectacle a través d’un vídeo que es va distribuir després d'haver fet el castell.   

Aquesta plaça també ha servit d'escenari especial durant el Temps de Flors, la qual s'ha ocupat i s'ha fet alguna representació als balcons i façanes dels pisos del voltant.

Un indret curiós i divertit de visitar, imprescindible si es visita la ciutat —sempre que el Procicat ho permeti en temps de coronavirus i de restriccions— on, si sou molts, podreu arribar a tenir problemes d’espai o per mantenir les distàncies de seguretat, ja que l'accés i la superfície són d’allò més reduïts!