Per primera vegada, la ciutadania de Catalunya està conformada per una majoria de persones no religioses (siguin agnòstiques, atees o indiferents a la qüestió). Concretament, el 51,3% de la ciutadania catalana, segons un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia publicat aquest dimecres. L'informe 'Laïcitat en Xifres 2024', elaborat amb dades sobre creences religioses arreu d'Espanya de fonts com el CIS, mostra que Catalunya és el territori de l'Estat amb el percentatge més alt de persones no religioses, seguida del País Basc (51%), les Illes Balears (45%) i la Comunitat de Madrid (45%).
Amb les dades agregades de tots els territoris d'Espanya, el resultat general mostra que el percentatge de població que es manifesta com a no religiosa cau fins al 41,5%, davant d'un 56,9% de ciutadans d'arreu l'Estat que diuen professar una fe religiosa —majoritàriament, el cristianisme catòlic—. Un percentatge que eleven territoris com Ceuta i Melilla, amb una quantitat de persones religioses superior al 70%, Extremadura (68,9%) i Castella-la Manxa (66,9%), que són els territoris més creients. Amb tot, cal destacar que per primera vegada se supera el llindar del 40% de no religiosos a Espanya.
Del total de població espanyola, el 54,2% dels ciutadans són catòlics, el 15,9% ateus, el 13% agnòstics, el 12,7% indiferents o no-creients, el 2,8% creients d'una religió diferent de la catòlica i l'1,5% no ho especifiquen. En relació amb el gènere, les dones són percentualment més religioses i dins les religioses, més practicants. De mitja, un 61,9% de les dones a Espanya són religioses, enfront del 51,7% dels homes. Una tendència que es constata a totes les franges d'edat, sobretot en les persones grans.
Caiguda progressiva de la religiositat, generació rere generació
El percentatge de laïcitat ha crescut considerablement durant les darreres dècades, en tant que el 1980 els ciutadans de l'Estat que es consideraven no religiosos només era del 8% —davant del 41,5% actual—. Una tendència que explica una progressiva caiguda de la religiositat de generació en generació, sent les persones més joves cada vegada menys creients. En les persones de 75 anys o més, quasi el 80% són religioses, mentre que en la franja d'entre 35 i 44 anys el percentatge cau i se situa al voltant del 50%, i, entre els encara més joves, d'entre 18 i 34 anys, només el 40% són religiosos.
Quant a la presència de la religió en l'educació, el País Basc, Catalunya i les Illes Balears són les úniques tres comunitats autònomes de l'Estat on hi ha un major nombre d'alumnes que cursen activitats alternatives a la religió, tant a l'ESO com a la primària, sent 6 de cada 10 alumnes en els casos català i basc. Per contra, l'altre extrem el conformen Extremadura, Andalusia, Castella i Lleó i, Castella-la Manxa, on més alumnes cursen l'assignatura de religió. Al curs 2020-2021, a Espanya hi havia 2.548 centres educatius catòlics, el 9%, amb 1 milió i mig d'alumnes en total. A Catalunya en concret, les escoles religioses són el 8,4%.
Creixen els matrimonis civils i el percentatge de naixements sense matrimoni
El 2022 és el primer any en què hi ha un major percentatge de naixements fora del matrimoni, sent aquesta xifra del 50,1% en tot l'Estat. L'any 1990 representava només 1 de cada 10 naixements, i aquesta proporció no ha parat d'augmentar fins al 50,1% actual. Quant al percentatge de matrimonis civils i els religiosos, Catalunya, seguida del País Basc i les Illes Balears, són les regions amb major nombre d'enllaços civils: 9 de cada 10 matrimonis. Les comunitats autònomes amb més matrimonis confessionals són Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa. Finalment, només 1 de cada 10 contribuents marca únicament la casella de finançament a l’Església a la declaració de la renda. Els contribuents que escullen ambdues opcions (Església catòlica i altres fins socials) es manté en el 21,5%.