El papa Francesc ha alertat avui que en l'actualitat es dóna una colonització ideològica que busca desarrelar i alienar les persones com en el passat, durant la beatificació de 7 bisbes grecollatins torturats pels comunistes a Romania.

El seu últim dia al país, el pontífex va acudir a Blaj (centre), seu l'Església grecocatòlica, per declarar beats aquests bisbes que, com molts d'altres, van ser perseguits, confinats i torturats fins a la mort després de la Segona Guerra Mundial.

"Els nous beats van patir i van donar la seva vida, oposant-se a un sistema ideològic que rebutjava la llibertat i coartava els drets fonamentals de la persona", va recordar el papa després de la beatificació, davant de milers de fidels que van anar a la cerimònia.

Francisco va arremetre contra els sistemes polítics o socials que donen prioritat a "els interessos particulars, rètols, teories, abstraccions i ideologies" per sobre del benestar de la gent.

El pontífex així mateix va llançar una advertència en present: "També avui reapareixen noves ideologies que de forma subtil busquen imposar-se i desarrelar als nostres pobles de les seves més riques tradicions culturals i religioses", va dir.

Colonització ideològica

"Colonitzacions ideològiques que desprestigien el valor de la persona, la vida, el matrimoni i la família i danyen amb propostes alienadores, tan atees com en el passat, especialment els nostres joves deixant-los desproveïts d'arrels per créixer", va alertar.

I va afegir: "Llavors tot es torna irrellevant si no serveix als mateixos interessos immediats empenyent les persones a aprofitar-se d'altres i a tractar-les com a mers objectes. Són veus que, sembrant por i divisió, busquen cancel·lar i sepultar el més ric dels llegats que aquestes terres van veure néixer", va dir sobre la tolerància.

Persecució als catòlics

La cerimònia va tenir lloc en el "Camp de la Llibertat" de Blaj, on precisament el 1948 el Govern comunista romanès va exigir els fidels i el clergat grecollatí que abandonessin la fe catòlica i s'unissin a l'Església ortodoxa, la qual cosa va derivar en anys de persecució.

Francisco va recordar que la terra de Blaj, a Transsilvània, "coneix bé el sofriment de la gent quan el pes de la ideologia o d'un règim és més fort que la vida i s'anteposa com a norma a la mateixa vida i a la fe de les persones".

Un dels nous beats és el bisbe Ioan Suciu (Blaj, 1907), detingut com tots els altres jerarques grecocatòlics per negar-se a afegir-se a l'Església ortodoxa. Va morir el 1953 a la presó romanesa de Sighet, on va patir fam, fred i tortures.

Monsenyor Iuliu Hossu (Milas, 1885) va ser arrestat pel Govern comunista el 1948 i se li va privar de la llibertat fins a la seva mort el 1970, i el papa Pau VI li va nomenar cardenal "in pectore", en secret, convertint-se en el primer romanès en rebre la porprada.

El bisbe Vasile Aftenie (Lodroman, 1899) va ser arrestat en 1948 i confinat al monestir ortodox de Caldarusani, transformat en camp de concentració, fins que un any després va ser sotmès a tortures, mutilat i empresonat fins a la seva mort el 1950.

Per la seva part Ioan Balan (Teius, 1880) es va negar a passar a l'Església ortodoxa i, com altres bisbes, va ser detingut a Caldarusani el 1949 i va viure aïllat a diverses cel·les, greument malalt, fins a la seva mort el 1959.

El jerarca Valeriu Traian Frentiu (Resita, 1875) va morir a Sighet el 1952, dos anys després del seu arrest, ja que no va poder suportar les tortures, i va ser enterrat a la fossa comuna del Cementiri dels Pobres per evitar pelegrinatges a la seva tomba.

Per la seva part Tit Liviu Chinezu (Huduc, 1904) va morir el 1955 a Sighet, després de patir els treballs forçats, i va ser consagrat bisbe en la clandestinitat per altres prelats grecocatòlics captius.

Finalment el bisbe Alexandru Rusu (Saulia, 1884) va ser condemnat a 25 anys de treballs forçats el 1957 per "alta traïció" i sis anys després va emmalaltir i va morir a la presó.