El debat sobre la problemàtica de les ocupacions d'habitatges a Catalunya ha arribat fins a la Xina. Per inversemblant que pugui semblar, aquest ha estat un dels principals temes de debat a les xarxes socials i els mitjans de comunicació xinesos aquesta setmana, després que la història d'un ciutadà xinès resident a Catalunya s'hagi fet viral. La família de Yue Zhang té una casa a la població d'Alella (Maresme), que feia tres anys que estava buida, donat que el seu propietari estava a la Xina quan va esclatar la pandèmia i des d'aleshores no ha tornat. En els últims dies, però, ha estat ocupada per una família gitana, segons va advertir un veí xinès de la localitat, en un missatge en el qual demanava ajuda per localitzar la parella propietària de la casa i que s'ha compartit ràpidament en xarxes socials que fa servir la comunitat xinesa, com ara WeChat o Weibo. "Si hi ha compatriotes que el coneguin, poseu-vos en contacte amb mi immediatament i contacteu amb la policia espanyola al més aviat possible", va alertar.
Zhang finalment va ser localitzat, i segons informa el portal xinès Redian News, es va posar en contacte amb el govern local i va tallar l'aigua i l'electricitat de casa. Arran de la petició d'ajuda, un grup de ciutadans d'Alella es va concentrar en els últims dies davant la casa per exigir als ocupes que marxin, segons ha explicat a ElNacional.cat un ciutadà del municipi. La policia també es va apropar a la casa, però segons el mitjà xinès, només va negociar amb els ocupes i no els va fer fora.
Els xinesos es pregunten com es resol l'ocupació dels habitatges a Espanya
Davant aquesta història, el hashtag "ocupació Espanya" es va fer popular i va rebre més de 30 milions d'interaccions a Weibo. D'altra banda, un popular canal de xinesos a Espanya que explica com funcionen diversos aspectes del país va fer un vídeo explicant el cas i les lleis que castiguen l'ocupació. Els internautes xinesos es preguntaven: "a Espanya es poden ocupar cases?" o "la propietat privada no és inviolable?" L'article a Redian News, a més, va recollir comentaris d'alguns xinesos establerts a Espanya que explicaven altres històries d'ocupacions. Així, explicaven el cas d'un metge que feia guàrdies durant la pandèmia i que un dia, quan va tornar a casa, es va trobar que l'havien ocupat, o el cas d'un ancià que va estar ingressat a l'hospital després de ser operat i no va poder tornar a casa seva. Aquestes històries, però, no han estat verificades.
Un article del diari Temps de Jinan sota el títol "la llei espanyola permet l'ocupació forçosa dels habitatges i la casa d'uns xinesos és ocupada", assegura que la llei espanyola en relació amb l'ocupació és "molt laxa" i assegura que passat un termini de 48 hores esdevé "impossible" recuperar l'habitatge ocupat. El Codi Penal espanyol diferencia entre el delicte de violació de domicili, que és l'ocupació d'un habitatge habitat i té una pena més greu, i el d'usurpació, que fa referència a pisos o cases buides, com ara el de fons voltor. El termini de 48 hores al qual es referia el mitjà xinès en realitat no està establert a la llei, i les diferències en el procediment per desocupar-los depenen del tipus de delicte que s'hagi comès. Així, en el cas que es produeixi un delicte de violació del domicili la policia pot actuar en qualsevol moment, ja que es considera un delicte flagrant. En cas de la usurpació, sí que s'han d'iniciar procediments judicials per a desallotjar-lo. La polèmica relacionada amb l'ocupació arriba en els casos que els ocupes aconsegueixen un rebut de la llum o de l'aigua o documents que els permeten acreditar aquell habitatge com a residència habitual, malgrat que inicialment no ho era. En aquest cas, la policia no pot actuar i ha d'intervenir un jutge.