El canvi climàtic i els entorns cada vegada més urbanitzats estan provocant un declivi del cant dels ocells. Aquests canten més fluix i tenen un repertori menor. L'estudi l'ha publicat la revista Nature i es basa en un ampli anàlisi en 200.000 llocs d'Amèrica del Nord i Europa. Així doncs, els paisatges sonors naturals s'han tornat més homogenis i més silenciosos. Dins d'aquests patrons generals de qualitat reduïda del paisatge sonor, s'ha detectat una variació substancial a nivell de lloc. Mitjançant la reconstrucció de paisatges sonors a partir de conjunts de dades de seguiment d'aus a gran escala i enregistraments arxivats d'espècies individuals, es poden explorar els canvis en la qualitat del paisatge sonor durant les últimes dècades. 

Els resultats revelen un deteriorament crònic de la qualitat del paisatge sonor, definit com una reducció de la diversitat i intensitat acústica. També suggereixen que és probable que els canvis en la composició, la diversitat i l'abundància de les comunitats d'ocells hagin contribuït a això. Però el declivi anirà a més: la disminució contínua de les poblacions d'ocells s'espera que provoqui més reduccions en la qualitat del paisatge sonor i, per extensió, una dilució continuada de l'experiència de contacte amb la natura. Per a les conclusions, s'han integrat dades de monitoratge d'ocells de ciència ciutadana amb enregistraments d'espècies individuals per revelar una pèrdua generalitzada de diversitat acústica i intensitat dels paisatges sonors que ja es porta generant des de fa 25 anys.

Els paisatges sonors naturals estan sota una pressió cada vegada més gran per la pèrdua de biodiversitat global i posen els ocells com l'exemple d'un deteriorament general: "Tot i que aquí ens centrem en els ocells com a principals contribuents als paisatges sonors naturals, és probable que la reducció de la qualitat hagi estat encara més gran, ateses les disminucions paral·leles de molts altres grups taxonòmics que contribueixen als paisatges sonors. A més, els augments generalitzats del soroll antropogènic i altres contaminants sensorials també estan diluint l'experiència de contacte amb la natura", detalla l'estudi. A tall d'exemple, la contaminació acústica perjudica la nostra capacitat per percebre sons naturals.

Un futur 'silenciós'?

Aquest enfocament també es podria utilitzar per pronosticar paisatges sonors futurs basats en els canvis d'abast previst de les espècies en escenaris de canvi ambiental. Un canvi també pot comportar variacions en el comportament de la vocalització entre grups taxonòmics. Tot i que els sentits visuals, auditius i olfactius són modalitats importants que caracteritzen l'experiència de contacte amb la natura, el so és una característica definitòria. Es constata una reducció de la qualitat del paisatge sonor i impliquen una dilució contínua de l'experiència associada a les interaccions amb la natura. Tot i que aquests canvis seran més pronunciats durant la primavera, quan els ocells són més actius vocalment. 

La base de dades

En total, les dades de recompte es fixen en 202.737 llocs i 620 espècies a Amèrica del Nord. Per a Europa, les dades de recompte estaven disponibles per a 16.524 llocs i 447 espècies. Els fitxers de so de totes les espècies detectades a les enquestes NA-BBS i PECBMS es van descarregar de Xeno Canto, una base de dades en línia d'enregistraments sonors d'ocells salvatges d'arreu del món ( http://www.xeno-canto.org).

Foto de portada: un exemplar de calàbria agulla volant al Cap de Creus durant l'últim cens d'ocells aquàtics