La pax romana que hi havia entre RAC1 i Catalunya Ràdio s’ha trencat definitivament amb la nova temporada radiofònica (que va començar dilluns passat). La guerra entre les dues emissores s’ha estès als respectius grups empresarials, és a dir, el Grupo Godó i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La Vanguardia, que pertany al mateix editor que RAC1, ha publicat avui un dur article i un contundent editorial en contra dels recursos públics que es destinen a Catalunya Ràdio i que conclou d’aquesta manera: “és difícil explicar que es vagin gastant més i més diners de tots”. El director de l’emissora, Jordi Borda, ha contestat amb duresa amb un missatge adreçat al seu equip i al que ha tingut accés El Nacional.
Batalla pels ingressos publicitaris
En el rerefons de la guerra hi ha el debat de si Catalunya Ràdio, emissora pública, té dret a competir tant per l’audiència com per la publicitat amb les mateixes condicions que RAC1, que és una emissora privada. Segons el Grupo Godó, no. A l’editorial de La Vanguardia d’aquest diumenge, el diari recorda que TVE i RNE no emeten publicitat per “subratllar el caràcter no comercial” de les cadenes de ràdio i de televisió cosa que “evita la competència deslleial”. La Vanguardia, propietat de Javier Godó, lamenta que a Catalunya això no sigui igual i que TV3 i Catalunya Ràdio sí que tinguin anuncis un fet que, a parer del rotatiu, “fa més difícil la viabilitat de les empreses privades”.
Ustrell fa saltar les alarmes
Ningú posa en qüestió però, que aquesta guerra s’ha desfermat ara, arran de la irrupció de Ricard Ustrell com a competència directa de Jordi Basté als matins de la ràdio en català: a la resta de l’editorial TV3 no hi torna a aparèixer (8tv ja no és propietat del Grupo Godó) i perquè, sobretot, La Vanguardia dedica aquest diumenge una plana sencera a explicar l’externalització de bona part de la programació de Catalunya Ràdio. En aquesta notícia, el diari explica que la CCMA ha pagat 1,9 milions d’euros a l’empresa de Ricard Ustrell (La Manchester Radiofònica S.L.) tal i com surt reflectit al portal de transparència de l’ens i que és d’accés públic. A més d’això, La Vanguardia es fa ressò d’un comunicat del comitè d’empresa de Catalunya Ràdio sobre els recels que ha provocat l’aterratge de l’equip d’Ustrell i el fet que el programa estigui a mans de personal extern. A banda d'El Matí de Catalunya Ràdio, la notícia apunta que 17 de les 24 hores de programació s’han encarregat a personal extern a l’emissora cosa que la direcció desmenteix perquè assegura que en realitat són “fòrmules híbrides”.
Davant d’això, el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda ha enviat un missatge al seu equip en què es defensa tant de la informació publicada com de la opinió expressada a l’editorial. Borda assegura que la notícia té “certes inexactituds” i apunta una dada que fins ara no s’havia fet pública: “El cost real d'El Matí de Laura Rosel (col·laboradors, sous de treballadors/es de la casa i pressupost de continguts) era de 2.057.447,60 euros”, és a dir, un cost més alt que els 1,9 milions d’euros que la CCMA li ha pagat a La Manchester per la temporada 2023/24. La diferència és que amb aquesta xifra la productora de Ricard Ustrell paga bona part del cost de l’espai: “hi van totes les contractacions de col·laboradors/es i tertulians/es de la temporada”, mentre que en l’època de Rosel i de Terribas era Catalunya Ràdio qui pagava aquestes col·laboracions. Per rematar-ho, Borda denuncia opacitat per part del Grupo Godó: “no tenim informació ni elements per comparar-ho amb el cost d’altres projectes privats del mercat”.
Grupo Godó: "competència deslleial"
De fet, un detall que ha fet saltar les alarmes a la unitat de negoci audiovisual del Grupo Godó, comandada per Carlos Godó (fill del president de la companyia) és el degoteig de col·laboradors que la temporada passada estaven en programes de RAC1 i ara han travessat la Diagonal per a col·laborar en programes de Catalunya Ràdio, especialment a l’espai de Ricard Ustrell. És el cas, entre d’altres, de Bernat Dedéu o de Vicent Sanchis, fins fa tres mesos fidels tertulians de Jordi Basté i que des de dilluns passat han anat apareixent en tertúlies i seccions d'El Matí de Catalunya Ràdio. Però Ustrell també ha aprofitat la supressió d’Islàndia per pescar noms com Fel Faixedas, Eloi Vila, Joan Reig o Jordi Sellas i que eren habituals al programa d’Albert Om. El fet que la CCMA pagui tota la producció a La Manchester i a posteriori sigui La Manchester qui pagui cada col·laborador, fa impossible saber quant cobren cadascun d’ells per participar al Matí de Catalunya Ràdio, un extrem que el Grupo Godó qualifica com a “competència deslleial” perquè pot alterar els preus del mercat i amb fons originàriament públics.
Aquesta inversió i el reforç de continguts per part d’Ustrell fan témer al Grupo Godó que per primera vegada es pugui posar en qüestió el fins ara indiscutible lideratge de Jordi Basté a les ones, o que com a mínim li retalli distàncies en audiència. Sigui com sigui, amb el simple fet que Ustrell millori les dades de Rosel, això es traduirà en un augment de la publicitat i per tant el pastís del mercat estaria més repartit i això repercutiria en els ingressos de RAC1. L’emissora és —segons les darreres dades aportades al registre mercantil— la divisió empresarial més solvent del Grupo Godó i una davallada en aquest capítol afectaria tota l’estructura. De fet, el contraatac final de Borda a la doble ofensiva publicada avui per La Vanguardia (article i editorial) acaba així: “En el fons s’intenta obrir el vell debat de si la ràdio pública ha de ser competitiva o ha de ser una expressió antropològica i costumista sense publicitat per beneficiar els agents privats”.
El següent episodi, a mans dels polítics
El debat, doncs, està servit: Catalunya Ràdio pot competir de tu a tu amb RAC1 pel mateix mercat de publicitat i d’audiència o bé s’ha d’apartar de la competència empresarial i deixar el relat de la ràdio en català només en mans privades? La qüestió durarà setmanes i mesos perquè ben aviat la discussió farà el salt a la política perquè qui ha d’aprovar si l’emissora pública renuncia a la publicitat és el Parlament, és a dir, una majoria de formacions polítiques hi ha d’estar d’acord.