Mari Giner, membre del grup musical valencià Carraixet, ha denunciat a través de Facebook la discriminació lingüística que ha patit a Peníscola (Baix Maestrat). L’incident, segons ha explicat en un vídeo que ella mateixa ha penjat a les xarxes, es va produir al restaurant Più Buono del municipi quan el cambrer li va exigir que se li adrecés en castellà. “Això és Espanya, jo soc espanyol i a mi em parles en castellà”, li va etzibar el cambrer. Giner, lluny d'arronsar-se, li va contestar que “el valencià és la meva llengua i la llengua oficial”. A continuació, segons detalla, el cambrer la va “engegar a la merda”. Aleshores, ella va sol·licitar el full de reclamacions, però des del restaurant li van respondre que no li podien donar perquè no havia consumit al restaurant. I, quan va voler dur a terme la reclamació, li van dir que tenien reservat el dret d’admissió i li van denegar l'entrada al local. Al vídeo, es pot veure com Giner es troba afectada per la discriminació. No obstant això, la cantant valenciana ja ha rebut mostres de suport i ànims a les xarxes socials. 

Creix la discriminació lingüística

Més enllà dels discursos contra l'escola en català i la presència de la llengua catalana a les plataformes audiovisuals, l'informe de queixes lingüístiques del 2020 realitzat per Plataforma per la Llengua també és preocupant. I és que les dades que exposa l'organització són alarmants. El català es troba en estat crític i els atacs contra la llengua no paren de créixer. Així doncs, el document palesa que l'any 2020 les queixes lingüístiques van augmentar un 80% respecte del 2019. 

L'any 2020 es van recollir 1.303 queixes, mentre que l'any anterior en van ser 725. És una diferència substancial, però que l'entitat posa en el seu context. Plataforma per la Llengua exposa, per una banda, que es tracta un creixement que es reprodueix any rere any, sempre en augment. Per exemple, el novembre del 2021, les queixes de l'any ja superen les 1.500 i, per tant, ja ha quedat enrere el rècord del 2020. 

Segons les diverses queixes lingüístiques recollides, Plataforma per la Llengua destaca que dues de cada tres tenen a veure amb l’incompliment de la normativa vigent. És a dir, la majoria de queixes són per fets o situacions específicament recollides en l'ordenament jurídic.  De les 1.303 queixes reportades l'any 2020, 865 feien referència a vulneracions de les regulacions lingüístiques. L'entitat exposa que aquestes situacions són degudes a "les inèrcies que genera un marc legal que, malgrat els matisos i els espais de tolerància, és en essència supremacista i afavoreix el grup lingüístic castellanoparlant mentre relega els altres". 

 

Imatge principal: Una taula de restaurant parada / Pexels