Sindicats de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Policies Locals han convocat per a demà una manifestació per la defensa de la seguretat pública. Els sindicats van començar fa setmanes una ronda de reunions amb els grups parlamentaris d'ERC i JxCat i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. La previsió era reunir-se també amb el president Pere Aragonès, però encara no tenen data. Els sindicats remarquen que ni tan sols han obtingut resposta a la carta adreçada al president de la Generalitat on li demanaven la trobada.
"Als col·lectius professionals a qui representem no els agradaria tenir la sensació que el comandament suprem del cos de Mossos d’Esquadra i primera autoritat de Catalunya dona l’esquena a la situació que pateix el servei de seguretat pública", diuen els sindicats en un comunicat. Insisteixen que "mereixen poder traslladar al president de la Generalitat la gravetat per la qual passa el servei de seguretat pública; mereixen poder traslladar al president de la Generalitat el cansament patit per la constant instrumentalització política i mereixen poder traslladar-li la necessitat urgent de deixar els cossos policials fora de la confrontació política". "En cas de no produir-se aquesta reunió, les organitzacions convocants de la manifestació del pròxim 23 d’octubre creiem que s’estarà enviant als nostres respectius col·lectius un missatge clar: la crisi de seguretat no és una qüestió de primer ordre per al nostre president", conclouen.
La comissió presidida per la CUP és qui té l'encàrrec de treballar durant un any amb el model policial i d'ordre públic. Entre les respostes a trobar hi ha què fer amb els projectils de foam. En la darrera comissió parlamentària es van acabar prohibint les pilotes de goma. L'acord determinava que es busqués un substitut. Però fins ara no s'ha implementat cap altra eina. El foam va arribar als Mossos amb Felip Puig com una arma de precisió per disparar en les càrregues abans que les pilotes. Es va intentar fer servir el canó d'aigua, un model antic i obsolet. El botijo només s'ha fet servir en les càrregues per dissoldre les manifestacions post-sentència en els dispositius conjunts amb la policia espanyola.
Però la via política encetada per Elena pel que fa al model d'ordre públic no es veu clara pels sindicats, que veuen a venir una nova manera de procedir marcada per la CUP. La decisió de donar a Dolors Sabater, de la CUP, la presidència de la comissió del Parlament que ha de decidir el futur de les polítiques públiques de seguretat ha crispat encara més els sindicats, els quals, en un comunicat, han criticat l'acord, que atribueixen, a més, a la necessitat de teixir aliances per aprovar els pressupostos: "Tot indica que la seguretat pública de Catalunya es posarà en mans d'aquells qui mesuren la democràcia en funció dels contenidors cremats i els policies ferits d'una minoria violenta". El que sí que reconeixen els sindicats al conseller és la negociació per a "una sortida consensuada a la crisi de seguretat pública que des de fa massa temps patim".
Els precedents
L'etern debat sobre el model de seguretat pública torna a ser sobre la taula, si és que mai n'havia marxat. L'última manifestació unitària de tot el cos de Mossos d'Esquadra va ser durant el mandat de Joan Saura el 2007. 4.000 mossos van sortir al carrer per demanar la dimissió de Saura. Les polítiques del conseller d'IC-V van irritar els sindicats, que van sortir al carrer en una acció sense precedents. En aquell moment, les càmeres instal·lades a la comissaria de les Corts que van detectar com alguns agents se sobrepassaven amb els detinguts van ser el detonant. En aquell moment els sindicats feien responsable a la cúpula política d'Interior del descrèdit en el qual havia caigut el cos.
Ara fa 4 anys, el 17 de gener del 2017, la policia va tornar a sortir al carrer. Diversos sindicats de diferents cossos de seguretat es van manifestar reclamant "protecció institucional". La convocatòria, denunciada públicament per la CUP al·legant que anava contra la seva formació política, reclamava sis punts que van des de la protecció jurídica fins a obtenir més mitjans, com les pistoles Taser o les armilles. La manifestació, sense precedents i amb només l'exemple del 2007, quan 4.000 mossos d'esquadra van sortir al carrer per demanar la dimissió de l'aleshores conseller d'Interior, Joan Saura, va ser convocada per la Plataforma Professional de Forces i Cossos de Seguretat i Vigilància Duanera.
Però el cert és que el debat sobre la seguretat pública i, bàsicament, la gestió de l'ordre públic, no ha marxat mai ni de la primera línia de l'actualitat ni de la taula del conseller de torn. Joan Ignasi Elena encara el moment sense fer gaire soroll i dipositant tota la confiança en la comissió del Parlament, que va anunciar ja el primer dia des de la seva presa de possessió.