El mòdul, que porta instruments de la NASA, busca realitzar el primer aterratge "suau" d'una companyia nord-americana a la superfície lunar, segons l'empresa Intuitive Machines, amb seu a Texas. L'objectiu principal d'aquesta missió és portar instruments científics i demostracions tecnològiques al pol sud de la Lluna, una regió que roman inexplorada. Odisseu viatja a bord d'un coet Falcon 9 de la companyia SpaceX que s'ha enlairat aquesta matinada sense contratemps des del Complex de Llançament 39A del Centre Espacial Kennedy de la NASA, al centre de Florida.

Una vegada en òrbita, aquest mòdul d'aterratge de la sèrie Nova-C, equipat amb un sistema de propulsió impulsat per una barreja respectuosa amb el medi ambient d'oxigen i metà, ambdós líquids, se separarà del coet per dirigir-se cap a la Lluna. Després de l'aterratge, la idea és que les operacions allà s'estenguin durant uns set dies abans que arribi la nit lunar al pol sud, deixant Odisseu inoperable.

On aterrarà?

Específicament, l'aterratge serà als voltants del massís de Malapert, a uns 300 quilòmetres del pol sud de la Lluna, una àrea plena d'"incertesa", segons els experts de la NASA. Els investigadors creuen que l'àrea està composta de material de les terres altes lunars, similar al lloc d'aterratge de l'Apol·lo 16.

Es tracta de la segona missió de la iniciativa de Serveis Comercials de Càrrega Útil Lunar (CLPS) de la NASA, després del Peregrine, i forma part també del programa Artemis de retorn a la Lluna. El gener passat, el mòdul Peregrine, de l'empresa Astrobotic Technology va fallar en el seu intent d'aterrar a la Lluna amb càrregues de la NASA i altres de comercials a causa de problemes d'abastament de combustible, entre d'altres.

Segons Intuitive Machines, la missió busca crear una plataforma econòmica que portarà amb si instruments científics de la NASA a la Lluna, com també càrrega comercial, per aplanar el camí per a una presència humana sostenible en aquest satèl·lit natural i els seus voltants.

El lloc de l'allunatge és una de les 13 regions que la NASA està considerant per a la missió Artemis III, que serà la primera missió tripulada d'allunatge d'aquest programa i el primer vol tripulat del mòdul d'aterratge Starship HLS, de SpaceX.

La investigació

Entre els instruments de la NASA que transporta Odisseu hi ha el RFMG, que proveeix un mesurament significativament més precisa del nivell d'ompliment d'un tanc de combustible, un tema crucial per a futures missions de llarga durada. També posseeix un instrument, SCALPSS, amb quatre cambres per capturar so i imatges fixes de la columna de pols creada pel motor del mòdul d'aterratge quan comença el seu descens a la superfície lunar fins que s'apaga.

La NASA envia també quatre antenes i un sistema receptor de ràdio de baixa freqüència dissenyats per estudiar l'entorn dinàmic d'energia a prop de la superfície lunar i determinar com l'activitat natural i generada per l'home a prop de la superfície interactua amb les investigacions científiques. Aquest instrument, conegut com a ROLSES, també detectarà emissions radials del Sol, Júpiter i la Terra, així com pols que impacti a la superfície de la Lluna.

A l'equip s'afegeix el NDL, un sensor de descens i aterratge basat en la detecció i abast de llum. Aquest instrument funciona amb els mateixos principis del radar, però utilitza polsos d'un làser emès a través de tres telescopis òptics. L'instrument mesurarà la velocitat i direcció del vehicle i la distància a la superfície amb alta precisió durant el descens fins a l'aterratge.

Igualment, té una col·lecció de vuit retroreflectors (LRA) que permeten un abast làser de precisió, que és una mesura de la distància entre una nau espacial en òrbita o aterratge i el reflector del mòdul d'aterratge. El LRA és un instrument òptic passiu i funcionarà com a marcador d'ubicació permanent a la Lluna durant les pròximes dècades.

Finalment, el LN-1 és un petit experiment de maquinari de vol de la mida d'un CubeSat que integra funcions de navegació i comunicació perquè la navegació autònoma recolzi futures operacions orbitals i de superfície.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!