Deu anys després de l'accident del metro de València on van morir 43 persones, avui han anat a declarar els principals pesos pesants del Govern valencià del 2006 en una comissió de les Corts que investiga el sinistre per defensar la gestió del cas i exculpar-se de qualsevol implicació.

L'expresident valencià Francisco Camps ha entrat a la sala donant el seu "sentit condol" a les famílies de les víctimes que hi eren presents i s'ha dirigit a elles deixant clar que "des del primer moment, no teníem altre objectiu que pal·liar el dolor tan profund de tots vostès".

Tot seguit ha començat a treure ferro a la qüestió assegurant que, malgrat que els treballadors de Canal 9 van denunciar censura a l'hora d'informar sobre l'accident, "mai" va haver-hi cap apagada informativa i que "mai s'ha vetat res ni ningú", perquè l'únic objectiu que tenien era estar al servei de les famílies i descobrir "la veritat" del que va passar. 

"Ho vam fer amb tota la consciència, amb tota la responsabilitat i l'honor que corresponia a una circumstància tan greu", ha volgut deixar clar en relació al buit informatiu sobre la tragèdia, i ha posat en relleu que va intentar fer "tot allò que creia, que podia i que havia de fer" després de l'accident de metro del 2006, "fins al límit" de les seves "capacitats polítiques i personals", i cada dia va buscar fer-ho "el millor possible". 

També ha aprofitat per defensar el llavors conseller d'Agricultura, Juan Cotino, acusat d'haver actuat de manera negligent i irregular amb les víctimes per tapar informació sobre l'accident i, entre moltes coses, per haver proporcionat el seu número de mòbil privat als familiars. Camps ha assegurat que l'experiència de Cotino amb "tragèdies de tots els tipus" per haver estat director general de la Policia i delegat del Govern al País Valencià va fer que l'exconseller "fes un pas endavant per col·laborar amb les famílies".

En aquesta mateixa línia, el mateix Cotino s'ha cobert les espatlles assegurant que va anar a visitar a 35 famílies de les víctimes, però només a les que li ho van demanar. Ho va fer "a canvi de res" i a "títol personal", ha dit de manera altruista.

Abans d'ells dos, ha declarat l'exvicepresident del Consell Víctor Campos, qui ha expressat que "tornaria a fer el mateix" perquè van gestionar "bé" el sinistre i mai va rebre "cap ordre per ocultar res". Com Camps, tampoc no s'ha pogut estar d'alabar la feina de Cotino amb algunes famílies, tasca que ha considerat "molt bona".

Aquestes declaracions no han satisfet gens l'Associació de Víctimes del Metro, que les han titllat de "decebedores" i "frustrants" i s'han lamentat que, deu anys després, ningú no hagi fet un "examen de consciència" per reconèixer que la seva gestió "no va ser correcta".

10 anys de versió oficial confusa

Era un dilluns 3 de juliol del 2006. Unes 150 persones viatjaven al metro de València sobre la una del migdia quan, de sobte, el comboi va descarrilar en una corba propera a l'estació de Jesús. Van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.

La manca de confiança de les víctimes i la ciutadania cap al Govern valencià de llavors apuntava a una ocultació de la informació, ja que la versió oficial assegurava que l'accident es va produir per un excés de velocitat que doblava el límit permès en aquell tram. Quan va intentar frenar, el tren ja havia descarrilat, bolcant i provocant un gran impacte contra el terra. Però aquesta només és la versió oficial.

La realitat és que les crítiques anaven destinades al sistema de seguretat del metro, que tenia un sistema d'emergència 40 vegades més barat que la resta dels metros de l'Estat, menys el d'una línia del de Barcelona que comptava amb el mateix sistema que València. Però, per més inri, en aquesta mateixa corba ja s'havia produït un descarrilament el 2003 i, en lloc de canviar el sistema, l'únic que s'havia fet era instal·lar un senyal que limitava la velocitat del tram. 

El sistema ATP hauria permès frenar el comboi de manera automàtica. I no només això. També limita la velocitat del tren a tota la línia, no solament als trams de risc. 

El pitjor, però, va ser que Canal Nou no va canviar la programació el dia de la tragèdia. Els seus treballadors es van queixar reiteradament i, anys més tard, el dia en què s'anunciava el tancament de la televisió valenciana per motius econòmics, van demanar perdó a les víctimes públicament.