Metges Sense Fronteres denuncia que les polítiques migratòries de la Unió Europea (UE) estan "normalitzant" la violència "com a forma de dissuasió" per evitar l'arribada de més migrants. Segons es desprèn del seu informe 'Mort, desesperació i desemparament: el cost humà de les polítiques migratòries de la UE', l'ONG sanitària assegura que "s'ha arrelat una normalització de la violència contra refugiats i migrants, amb importants inversions de les institucions de la UE en tercers països com Níger i Líbia, on sovint es retornen forçosament amb un tracte inhumà". En aquest sentit, MSF demana a Europa "solucions significatives" davant "la deshumanització" dels refugiats i migrants de països no europeus i l'enfocament "basat només a blindar la seguretat". Es requereix, diuen, "un canvi de rumb urgent" i solucions "que abordin les causes subjacents".

L'informe de MSF detalla els resultats de les operacions mèdico-humanitàries que ha efectuat la citada ONG entre l'agost del 2021 i el setembre del 2023 en 12 països d'Europa i Àfrica, així com en el Mediterrani central. Segons expliquen els autors de la investigació, s'ha comptat amb el testimoni directe de personal mèdic i pacients —entre els quals, el testimoni de més de 8.400 persones rescatades al mar— i els resultats es fonamenten en més de 20.000 consultes mèdiques, de salut mental i d'urgències a les fronteres de la UE. Uns testimonis que, segons l'ONG, "posen en relleu que en cada pas del viatge migratori de les persones cap a la UE i dins d'ella, la seva salut, benestar i dignitat s'han vist sistemàticament soscavats per pràctiques violentes arrelades en les polítiques de la UE i dels seus estats membres".

En aquesta mateixa línia, l'informe explica que la violència, en diferents formes, ha estat "una constant" en els contextos en què ha treballat l'ONG i que ha hagut de "respondre" a "les seves conseqüències". "La violència continua marcant les propostes presentades en l'àmbit nacional i regional a la UE. Les actuals reformes presentades en el Pacte de Migració i Asil de la UE incorporen encara més una xarxa de violència que pretén dissuadir i excloure als qui busquen seguretat", lamenta. En aquest sentit, denúncia que les persones que busquen protecció, principalment de països d'Àfrica, Orient Pròxim i Àsia, es veuen "atrapades" de manera "violenta" en països no pertanyents a la UE, "sense accés a assistència sanitària ni protecció a causa dels acords d'externalització de la UE".

Lesions pels murs frontereres i devolucions en calent

Així mateix, MSF posa de manifest que les persones en camí cap a les fronteres de la UE o que les arriben a creuar "estan morint de deshidratació, hipotèrmia i ferides en intentar posar-se fora de perill o escapar de violentes devolucions en calent" i que unes altres s'ofeguen en les mars Mediterrani i Egeu "a causa de la falta d'assistència i rescat, i a les perilloses pràctiques dels guardacostes". També s'assenyala que a la frontera polonesa gairebé el 40% dels pacients presentaven lesions causades pels murs fronterers. Quant a les fronteres de Grècia, Bulgària, Hongria i Polònia, MSF va tractar lesions causades per les pràctiques d'expulsió amb violència.

Polítiques de "dissuasió"

Les conclusions de l'informe també mostren que les persones que aconsegueixen travessar a la UE s'enfronten a mesures que "minen la seva salut i benestar" a la seva arribada, com els Centres Tancats d'Accés Controlat de la UE a Grècia o els Centres d'Identificació i Recepció (coneguts com a hotspots). "Els trastorns depressius, per estrès posttraumàtic i d'ansietat són freqüents entre els pacients, inclosos els nens", apunta MSF. D'altra banda, es precisa que les persones que aconsegueixen arribar a les costes d'Europa es troben amb polítiques de "dissuasió" que "els priven de qualsevol possibilitat de curar-se, assentar-se i viure amb dignitat". Sobre això, l'informe assenyala que les persones a les quals es denega l'accés a l'asil i als drets relacionats amb l'acolliment es veuen "obligades" a viure al carrer o en cases ocupades.