Els metges estan cridats aquesta setmana a una nova mobilització per reclamar un conveni propi i millores laborals, sobretot davant la sobrecàrrega assistencial i l’esgotament professional. A Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga pròpia dilluns i divendres per interpel·lar directament el Departament de Salut que dirigeix Olga Pané, a qui critiquen la "zero negociació" per evitar que es produeixi l'aturada. A escala estatal, el comitè de vaga de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) ha fet una crida a la vaga els cinc dies laborables de la setmana, de dilluns a divendres, en la qual també s'ha integrat Metges de Catalunya. Així doncs, els metges catalans poden anar a la vaga tota la setmana sota el paraigua estatal. Els professionals catalans de la salut duran les seves reivindicacions al carrer en una manifestació convocada per aquest pròxim divendres.
Els metges catalans i espanyols s’han mobilitzat en els darrers mesos per reclamar un conveni propi i altres millores laborals. El conflicte més recent amb el Ministeri de Sanitat s’emmarca en la reforma de l’estatut marc dels professionals sanitaris, la llei bàsica que regula les relacions laborals del personal estatutari del sistema estatal de salut i que havia quedat obsoleta després de més de 20 anys sense actualitzar-se. El ministeri i els sindicats de l’àmbit de negociació van signar un acord el gener per al nou estatut marc, però no hi van donar suport les organitzacions mèdiques, que s’han sentit infrarepresentades en les negociacions i consideren que les seves demandes necessiten una resposta específica. A principis de gener, Metges de Catalunya i els principals sindicats mèdics autonòmics es van integrar al comitè de vaga de CESM i el Sindicat Mèdic Andalús (SMA) per formar un front comú davant el Ministeri de Sanitat, i aquest ha convocat aturades de cinc dies cada mes, que comencen ara i s’allargaran previsiblement fins al juny.
El sistema sanitari, "a punt d'implosionar"
"La percepció que tenim és que es tracta d'un sistema complex i institucionalitzat. Qui controla els pressupostos és el Govern, però qui té el poder fàctic de les relacions laborals són les patronals sanitàries", ha afirmat el secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, en una entrevista a 3CatInfo. "És un sistema que allunya la negociació i d'arribar a enteses. Es van passant la pilota", ha lamentat Lleonart, que també afirma que el sistema sanitari català està "a punt d'implosionar". Lleonart acusa l'administració de fer servir els metges com a "petroli barat" i recrimina el preacord al qual van arribar els sindicats generalistes CCOO i UGT amb el ministeri de Sanitat de Mónica García sobre la reforma de l'estatut marc. "No ens sentim interpel·lats per aquest acord ni tampoc per aquests sindicats que diuen representar els metges. Per això reclamem una taula de negociació pròpia", ha apuntat el secretari general de Metges de Catalunya, que avisa que la vaga es fa per millorar les condicions retributives del sector però també per exigir millors condicions laborals.
Les reclamacions del col·lectiu se centren en la jornada laboral i els descansos i a eliminar les guàrdies mèdiques de 24 hores, així com en la contractació de professionals per reduir la sobrecàrrega assistencial. El sindicat també ha defensat en diverses ocasions que els metges han de mantenir una classificació professional i retributiva diferenciada dels altres grups d’acord amb la seva formació i responsabilitat i demana iniciar el procediment per aplicar coeficients reductors per avançar-ne la jubilació —a grans trets, que les hores de guàrdia fetes computin per a la jubilació. Altres reivindicacions són sobre les activitats de formació, docència i recerca.
Serveis mínims
Els serveis mínims decretats estableixen que s’ha de mantenir el normal funcionament dels serveis d’urgències; de les unitats de cures intensives (UCI) i altres unitats especials, com d’hemodiàlisi, neonatologia, parts o tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles que es considerin d’urgència vital. També s’atendrà l’activitat quirúrgica que no es pot ajornar. En els centres d’atenció primària i atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES), s’hi garantirà l’assistència urgent i el servei es prestarà amb un 25 % de la plantilla durant el primer dia (excepte si només hi ha una persona en el dispositiu, llavors es mantindrà sense canvis) i, a partir del segon dia, augmentarà a un terç de la plantilla. Els serveis farmacèutics es mantindran amb el personal dels torns de guàrdia i nit i el transport sanitari haurà de garantir l’atenció en les urgències i els tractaments oncològics, diàlisi, oxigenoteràpia i proves diagnòstiques urgents. La resta de serveis funcionaran amb un règim mínim com un dia festiu —exceptuant aquells centres on la plantilla sigui igual en la dels dies laborables, que passarà a ser del 50 %. Al Banc de Sang i Teixits, els serveis mínims seran del 50 %.