És un dels grans experts en dieta mediterrània i un fervent defensor d'aquest tipus d'alimentació. El doctor Miguel Ángel Martínez-González és catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Navarra i catedràtic visitant de la Universitat de Harvard.
Ha liderat el projecte Predimed, l'assaig més gran sobre nutrició que s'ha fet mai a Europa i gràcies a ell, s'ha pogut demostrat que la dieta mediterrània redueix els infarts en un 30%, que menjar tres fruites al dia disminueix la mortalitat en un 40% i que el consum d'oli d'oliva rebaixa el risc de patir càncer de mama en un 60%.
Amb el resultat d'aquest estudi a la mà, ha editat el llibre "Salud a ciencia cierta, consejos para una vida sana sin caer en las trampas de la industria" (ed. Planeta). Un llibre que utilitzant les seves paraules vol "empoderar els ciutadans perquè hi ha molta confusió i pseudociència alimentària. A través de 300 pàgines trenca mites i, amb dades científiques desvela els beneficis de la dieta mediterrània, una dieta que, malauradament, estem abandonant.
Vivim en un país mediterrani. Això ens fa creure, falsament, que la dieta que seguim és mediterrània?
Sí, és un dels principals errors. Tothom creu que segueix la dieta mediterrània i després, quan ho avalues, te n'adones que no és així. Els més joves són els que més s'aparten d'aquesta dieta.
Els pares són molt permissius amb els nens, els crien d'una manera molt complaent (...) Als joves els encanta el fast food, les begudes ensucrades, les llaminadures. Hi ha una part de manca de cultura alimentària per part dels pares i una part de manca d'autoritat
Però com més joves, més supervisats pels pares no?
No tant! Els pares són molt permissius amb els nens, els crien d'una manera molt complaent, molt de cedir en les coses. Hi ha una cultura de l'excés que s'alimenta des de la infantesa i els més petits són carn de canó pel consumisme que tant interessa a la indústria alimentària. Hem importat la cultura dels Estats Units. Als joves els encanta el fast food, les begudes ensucrades, les llaminadures, els cereals plens de sucre... Hi ha una part de manca de cultura alimentària per part dels pares i una part de manca d'autoritat. Han de donar exemple i no ho fan... són massa osset de peluix.
Això fa 30 o 40 anys també era així?
No pas. En el llibre explico que l'homo sapiens va començar a deixar d'alimentar-se sàviament a partir del segle XXI. Tot va començar a Estats Units, entre els anys 90 i el 2001. Abans, hi havia obesitat però no a aquests nivells.
Les dades espanten. Segons vostè el 70% de la població espanyola o té sobrepès o és obesa. Que 7 de cada 10 espanyols tingui problemes de pes acaba repercutint en la salut pública.
Sí i això fa que el sistema nacional de salut pública sigui insostenible. Ens ho hem d'agafar molt seriosament. La gent creu que els problemes de pes són una cosa estètica però no és veritat perquè augmenta, per exemple, el risc de patir diabetis 2. La qualitat de vida dels espanyols minvarà però a banda, no hi haurà recursos per atendre'ls.
El sistema nacional de salut pública és insostenible. La gent creu que els problemes de pes són una cosa estètica però no és veritat. [En els pròxims anys] La qualitat de vida dels espanyols minvarà i no hi haurà recursos per atendre'ls.
Ha parlat de manca d'educació alimentària però no em negarà que els inputs que rebem ens duen a consumir productes poc saludables. Com es lluita contra la indústria alimentària? Sembla la batalla de David contra Goliat.
És així. Els que ens dediquem a la salut pública som els pobres. Ens vam enfrontar a les tabaqueres i vam guanyar i en el cas de les begudes ensucrades també hem avançat. No tenim diners, però tenim raó.
En la nostra cultura no hi ha res que ens convidi a menjar amb moderació. La nostra cultura és una mica tòxica en aquest sentit i és clar, al final porta a un fracàs catastròfic de la salut pública. Què hi ha més senzill que aconseguir que la gent mengi menys i es mogui més? En això hem fallat perquè l'obesitat segueix creixent a tot arreu i no hi ha qui ho aturi. No s'afronten les arrels culturals i sociològiques del problema.
En el seu llibre diu: no al pa blanc, no a l'embotit, els lactis tampoc són tan importants... què menjo doncs per esmorzar. Estem en un país on l'entrepà de fuet està molt arrelat.
Una torrada de pa integral amb oli d'oliva verge extra i una miqueta de pernil serrà. A qui no li agrada?
Amb això em quedo amb gana!
Doncs hi afegeixes una peça de fruita o un iogurt i un cafè. Amb això és suficient. Jo no tinc res en contra dels lactis. Només s'ha de vigilar que no tinguin molt de sucre. A veure, dir-li a la població que per aconseguir una dieta sana s'han de prendre tres racions de lactis no té cap fonament científic i dir-li a la població que la fruita s'ha de prendre abans dels àpats -com apunten algunes dietes-, tampoc. Són teories que no s'han constatat. La dieta mediterrània sempre ha pres la fruita després dels àpats i per sort és una de les coses que s'ha mantingut!
Dir-li a la població que per seguir una dieta sana s'han de prendre tres racions de lactis no té cap fonament científic i dir-li que la fruita s'ha de prendre abans dels àpats, tampoc.
Em parla de pernil serrà, d'oli d'oliva verge extra...Tot això és molt car.
Una miqueta més car és. Seguir la dieta mediterrània és més car que seguir la dieta americana. És més car per la butxaca del ciutadà però més barat pel sistema de salut pública.
Sóc un gran defensor de què ha fet Catalunya gravant les begudes ensucrades. Hi hauria d'haver un impost també pel fast food, perquè no sigui tan barat. Si és barat, és més fàcil l'opció més insana i això és contrari a la salut pública.
I amb els diners que es recaptin què s'ha de fer?
Serà positiu si es destina a abaratir els aliments que són més sans i més cars, si es posa una subvenció a l'oli d'oliva, o als fruits secs,... si no pensaré que es grava amb un afany recaptatori.
La salut pública ha de ser una prioritat pel govern. Aquest no és un llibre de dietes ni d'alimentació, és un llibre que tradueix a un llenguatge normal i accessible tots els coneixements pràctics que ha adquirit la medicina preventiva.
Hi hauria d'haver un impost també pel fast food, perquè no sigui tan barat. Si és barat, és més fàcil l'opció més insana i això és contrari a la salut pública.
A vostè qui li paga?
L'Institut de Salut Carlos III. La indústria, com més lluny millor.
Si però al llibre també explica que una vegada va acceptar el finançament de Danone.
Danone ens va demanar que estudiéssim els efectes del iogurt i ens va pagar 40 mil euros. Ho vaig acceptar perquè els meus col·legues de Hardvard, molt enemics dels lactis, havien descobert que el iogurt evitava guanyar pes. Vaig pensar que, per molt estranys que sortissin els resultats, sempre ens anirien en aquesta direcció. I així va ser però jo, vaig afegir un punt a aquell estudi: que el iogurt no substituís la fruita. L'efecte beneficiós d'aquest lacti desapareix si no es consumeix fruita. El iogurt mai ha de substituir la fruita com a postres de la dieta mediterrània. I és més, a qui no seguia aquest tipus de dieta, el iogurt no li feia efecte.
Diu vostè, que les amanides s'han d'ofegar en oli d'oliva però les dietes diuen que és millor una culleradeta de cafè...
L'oli d'oliva té un paper protector molt fort davant dels infarts i les arítmies i també davant del càncer de mama i la diabetis. No s'ha de limitar. Té moltes calories si, però no engreixa, ho hem vist en un estudi.
Hi havia una confusió: qui prenia molt cafè, fumava també molt i les complicacions venien pel tabac no pel cafè
I una altra cosa que m'ha sorprès: tres tasses de cafè al dia!
I fins a quatre! Pròximament farem públic un estudi que assegura que el cafè redueix la mortalitat.
Però amb quatre tasses de cafè aniré com una moto!
L'efecte protector del cafè no és la cafeïna. Hi havia mites. Puja la tensió a curt termini però a llarg termini qui pren cafè té menys risc d'hipertensió. Ho hem vist en nombrosos estudis. Els treballs que hi havia fins ara eren molt antics i no tenien en compte una confusió: qui prenia molt cafè, fumava també molt i les complicacions venien pel tabac no pel cafè. Ara, cada cop hi ha més grups de població que no han fumat mai i en ells es veu una clara reducció de la mortalitat, es veu d'una manera molt evident. Animo a tothom a consumir cafè i no em paga la indústria cafetera -riu-.