L'últim any, la xarxa sanitària madrilenya ha augmentat un 21,2 % les intervencions quirúrgiques per fer front a l'increment de la demanda

L'evolució de les llistes d'espera quirúrgiques a la Comunitat de Madrid (CAM) ha registrat avenços significatius, segons les últimes dades del Sistema Madrileny de Salut (SERMAS) corresponents al mes de març. El nombre total de pacients en llista d'espera estructural es va reduir en 281 persones, de 80.075 el febrer a 79.794 al març.

El sistema sanitari regional ha aconseguit millores rellevants a diversos indicadors clau. Un dels senyals més encoratjadors és la reducció dels temps d'espera per a operacions, que va passar de 46,79 dies el febrer a 45,98 dies al març. El temps mitjà d'espera per a una operació en la CAM s'ha reduït un 8,57 % l'últim any, des dels 50,29 de març de 2024. Aquest descens confirma una tendència positiva en l'agilitació dels processos quirúrgics. A més, la demora mitjana en els casos de pacients que van rebutjar la derivació també va baixar al març, situant-se en 109,49 dies, davant els 115,89 del mes anterior.

Especialment significativa és la caiguda del nombre de pacients que acumulen esperes superiors als 360 dies: de 18 casos al febrer es va passar a només 7 un mes després, la qual cosa representa una reducció del 61%. Aquesta millora apunta a una eficiència més important en l'atenció dels casos més sensibles per la seva prolongada espera. Si ho comparem amb el mateix període de l'any anterior, la reducció és del 83,7%, en haver descendit de 43 pacients el març de 2024 als 7 actuals.

El sistema sanitari també ha millorat en capacitat de resposta. Al març es van realitzar 44.451 intervencions quirúrgiques, gairebé 2.628 més que al febrer. D'elles, més de 41.819 van correspondre a pacients en llista d'espera estructural, el que representa més del 94% del total de sortides. Aquest increment ha permès mantenir un equilibri gairebé exacte entre el nombre de nous pacients que entren en llista d'espera i els que surten després de ser operats. Fa un any, el març de 2024, es van realitzar 36.671 intervencions, per la qual cosa l'augment interanual d'intervencions quirúrgiques ha estat del 21,2%.

Hospitals

Els hospitals de gran complexitat madrilenys (Grup 3), realitzen un esforç destacat per la seva alta demanda per reduir els temps d'espera quirúrgica i millorar l'atenció als pacients, la qual cosa es reflecteix en l'evolució positiva de les dades. En aquesta tasca destaquen l'Hospital Fundació Jiménez Díaz amb una espera mitjana de 20,94 dies; seguit de l'Hospital Clínic San Carlos amb 50,11 dies; l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón amb 53,18 dies; l'Hospital Universitari La Paz amb 54,17 dies; l'Hospital Universitari La Princesa amb 56 dies; l'Hospital Universitari Ramón y Cajal amb 60,50 dies i l'Hospital Universitari Porta de Hierro Majadahonda amb 62,11 dies.

Les dades del Sistema Nacional de Salut (SISLE), corresponents a desembre de 2024, atribueixen a Madrid 48 dies d'espera mitjana per a operacions, la qual cosa la converteix la comunitat amb menor espera de tot Espanya, situant-se 78 dies per sota de la mitjana nacional de 126 dies. Tots els hospitals madrilenys -tant els d'alta complexitat com els de mitjana i baixa- registren temps inferiors a aquesta mitjana. Fins i tot l'hospital de la regió amb més demora, el Príncep d'Astúries, amb 76,75 dies, es troba 50 dies per sota de la mitjana nacional.

A Espanya, un total de 846.583 pacients es troben pendents d'una operació, el que representa una taxa de 17,80 pacients per cada 1.000 habitants. Madrid, encara que és la comunitat que enfronta la pressió assistencial més important de tot el territori nacional, registra també una de les taxes més baixes, segons el SISLE, amb 10,41 pacients per cada 1000 habitants en llista d'espera. En autonomies amb una demanda assistencial similar a la madrilenya, com són Catalunya o Andalusia, la taxa ascendeix al 25,10 i 23,11, respectivament.

Encara que els reptes continuen presents, les dades mostren que el sistema sanitari madrileny avança cap a una agilitat més important en l'atenció quirúrgica. Reduir els temps d'espera -especialment en els casos més prolongats- i augmentar el nombre d'intervencions són senyals de millora que, de consolidar-se, poden alleujar la pressió sobre els pacients i el propi sistema.