La Lucy, l'esquelet més famós del món, s'exposa a Europa per primera vegada. És el Museu Nacional de Praga (República Txeca) qui té l'honor d'exposar des d'aquest dilluns les restes òssies d'aquest homínid, avantpassat de l'ésser humà, que va viure fa més de tres milions d'anys en el que avui és Etiòpia. El títol de la mostra és "Les persones i els seus avantpassats", i estarà oberta al públic fins al pròxim 23 d'octubre. En ella també s'hi presenta la Selam, una altra membre del gènere dels australopitecs, que mai no havia abandonat el país africà —la Lucy sí que havia estat en el passat als Estats Units.
Coneguda a Etiòpia com a Dinkinesh ("ets meravellosa", en amhàric), la Lucy va ser descoberta l'any 1974 a la regió d'Àfar per part dels paleoantropòlegs estatunidencs Donald Johanson i Tom Gray, i batejada com la cançó de The Beatles que sonava aquell estiu a la ràdio ("Lucy in the Sky with Diamonds"). Se n'han conservat al voltant del 40% dels ossos, i es calcula que la seva antiguitat és d'uns 3,2 milions d'anys. Per la seva banda, la Selam és uns 150.000 anys anterior, i el seu nom vol dir "pau". Es tracta de les restes d'una nena de dos anys i mig, que van ser descoberts l'any 2000 prop del jaciment de la Lucy. En aquest cas, es va trobar el 60% de l'esquelet —inclòs gran part del crani—, cosa que la converteix en un dels fòssils infantils d'homínids primitius millor conservats.
Més enllà de la Lucy i la Selam, l'exposició de Praga aborda el desenvolupament de l'ésser humà i narra una història que abasta gairebé set milions d'anys, mostrada mitjançant motlles de fòssils. La mostra passa revista als primers homínids que van baixar dels arbres, els australopitecs, i als primers membres del gènere Homo que van començar a abandonar l'Àfrica. A més, commemora el que titlla de "parents perduts" de l'ésser humà, com els neandertals, els denissovans i l'home de Flores.
Cal recordar que fa dues setmanes que van descobrir una nova espècie d'ancestre humà precisament a la mateixa regió d'Àfar, on van trobar la Lucy i la Selam. Concretament, els investigadors van trobar nous fòssils (tretze dents) que pertanyien tant a australopitecs de fa 2,63 milions d'anys com al gènere espècimens del gènere Homo de fa entre 2,78 i 2,59 milions d'anys. És a dir, que tal cosa demostrava que tots dos llinatges van coexistir a la regió fa més de 2,5 milions d'anys, però això no era tot: les restes pertanyien a una nova espècie d'australopitec diferent del de la Lucy (A. afarensis) i d'altres (com l'A. garhi). Malauradament, la nova espècie no es va poder batejar per la quantitat insuficient de fòssils.
Imatge principal: el model de l'esquelet de la Lucy que s'exposa al Museu Nacional de Praga / Efe