Les acusacions del cas Benítez -Fiscalia, la família de la víctima i l'Associació per la Defensa dels Drets Humans- s'han fet avui enrere en el judici davant als "factors de risc i d'incertesa en la previsible evolució que tenia", segons l'acusació popular. El fet que un jurat popular hagués de decidir el futur dels mossos que s'exposaven a 14 anys de presó i que acabaran suspesos de sou i feina durant 2 anys i desterrats del barri del Raval, on van passar els fets, durant 5, ha fet trontollar les acusacions, que finalment han decidit arribar a un acord per evitar el judici.

Hi havia massa por que el jurat popular els deixés indemnes davant el llistat de dubtes que es preveia que llancessin durant el judici les defenses dels Mossos. Segons Àlex Solà, advocat de l'Associació per a la Defensa dels Drets Humans, la setmana passada la Fiscalia va "començar a posar sobre la taula que hi havia dubtes que es poguessin provar" alguns extrems de la investigació. "L'eina del treball del jurat és el dubte", diu Solà, que ha apuntat que hi havia el temor que aquest dubte acabés deixant impunes els fets i més si venien "sorprenentment des del mateix barco". Assenyalava en aquest sentit la fiscalia. "Alguns dels remers han admès que aquest assumpte presentava dubtes", ha conclòs Solà.

Solà ha hagut de defensar l'acord dins la sala de vistes i davant la premsa. La seva companya, Laia Serra, que portava el cas amb ell, no ha volgut ni tan sols pujar a l'estrada a l'hora de rubricar l'acord. Se n'ha mantingut totalment al marge visiblement dolguda, moments abans d'entrar a la sala de vistes. 

L'acord de mínims al qual s'ha arribat ha decebut la plataforma de suport Justícia per a Juan Andrés, que ha acabat cridant als mossos "assassins, assassins" dins la sala de vistes, on s'ha formalitzat el pacte. 

Els 6 mossos acusats d'homicidi dolós, David Cruz, Joel Navarro, David García, Eduard Gallardo, Ramon de Dios i Jesús Jamal, han admès que van tenir una actuació desproporcionada amb Juan Andrés Benítez, a qui intentaven reduir. Aquesta acceptació era part de l'acord. A canvi els han condemnat a 2 anys de presó, però no hi entraran perquè no tenen antecedents. A més, estaran suspesos de sou i feina durant 2 anys i quan tornin al cos no podran patrullar pel Raval durant 5 anys, i estaran sota llibertat vigilada. També hauran de fer un curs de drets humans i pagar part de la indemnització a la família de la víctima, de 150.000 euros. La germana de Juan Andrés Benítez, que feia uns quatre anys que no veia el seu germà, és la beneficiària.

En el moment de conformar el pacte, l'advocat de la Generalitat ha intervingut per dir que el Departament d'Interior assumeix el compromís de revisar el protocol que es fa servir davant de persones alterades.

A banda dels 6 mossos condemnats per homicidi dolós, n'hi ha dos més que van esborrar proves. Els han condemnat per obstrucció a la justícia a tres mesos de presó. Tampoc hi entraran i estaran suspesos de sou i feina i hauran de fer també un curs de drets humans.

Mossos perillosos

La sentència inclou i reconeix que els 6 mossos condemnats per homicidi dolós són perillosos i per aquest motiu se'ls prohibeix patrullar durant 5 anys. Segons l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, la sentència és exemplificadora en aquest sentit i a més representa el reconeixement a "la gent que viu al Raval amb un estat permanent d'una situació de vida molt complicada i amb formes policials fora de tota lògica i tota legalitat". De fet, el mateix Departament d'Interior va reconèixer en el moment dels fets que tenia un problema a la comissaria del Raval i va aprofitar per fet net rellevant-ne el cap.

Per Solà, tot i que admet que la sentència pot ser decebedora aconsegueix apartar els mossos durant 7 anys del carrer. Dos han quedat suspesos de sou i feina i cinc sense poder patrullar. L'acusació popular demanava inhabilitació per sempre.

Acció desproporcionada

La sentència recull que els acusats van ser conscients que van fer una acció desproporcionada. Detalla que hi va haver desproporció de nombre d'agents sobre la víctima. Desproporció de nombre de cops que li van donar una vegada ja era a terra, quan no calia. Una duració de la contenció que seria "clarament" excessiva. 

La sentència també posa en relleu, i els acusats admeten, que els "crits, lamentacions de la víctima, i la respiració agitada, podien alertar a qualsevol persona de l'estat d'estrès" en què es trobava Juan Andrés Benítez. I afegeix que aquest va ser provocat per la mateixa maniobra de contenció i reducció desproporcionada i que això ho veia un "ciutadà mitjà, i encara més les forces i cossos de Seguretat". 

També admeten que tot i haver-hi una ambulància del SEM en el lloc dels fets des del primer moment, no van demanar assistència mèdica fins que Benítez va quedar inconscient.

Els acusats van provocar a la víctima múltiples ferides per cops a la cara, el pit, la mà i el costat esquerre. En el moment de la mort tenia 524 centímetres cúbics de sang a l'estómac.

Juan Andrés Benítez va morir a causa d'una parada cardiorespiratòria a causa de les lesions, sobretot els cops al cap, una malaltia cardíaca que tenia feia temps, el consum de cocaïna que havia fet hores abans dels fets i l'estrès que li va provocar la reducció policial, segons la conclusió.

Convençuts que van actuar bé

Tot i que els mossos processats han admès els fets, i per tant que van actuar desproporcionadament fins a causar la mort de Juan Andrés Benítez, el seu advocat sortia satisfet i explicant que els agents "estan convençuts que van actuar com els van ensenyar". Pel lletrat Josep Mª Fuster-Fabra, que ha fet les declaracions a la porta de l'Audiència de Barcelona enmig d'una escridassada monumental, "amb aquest ambient era un risc" fer el judici amb jurat popular.

Les defenses van veure les escletxes i els dubtes que presentava la fiscalia per demostrar les pericials i van aprofitar per presentar un pacte de mínims que no ha passat en cap moment les seves línies vermelles: Ni presó ni expulsió del cos dels Mossos d'Esquadra. "I ho hem aconseguit les defenses", ha indicat Fuster-Fabra.

Ara bé, segons la defensa d'alguns dels agents acusats, hi ha Mossos als quals els és difícil acceptar que van cometre un homicidi perquè "ni tan sols van tocar Benítez". Ho accepten en solidaritat amb els seus companys, apunten les mateixes fonts a El Nacional.

Foto: Albert Garcia

Tensió i decepció

Una petita concentració esperava els mossos acusats a la porta de l'Audiència de Barcelona aquest matí. Però ningú ha vist entrar els agents. Fins que no s'ha fet a vista pública no s'ha pogut veure per primer cop els acusats. 

La concentració de rebuig a l'actuació policial, on hi havia Gabriela Serra, diputada de la CUP, s'ha traslladat dins la sala de vistes, on alguns manifestants han escridassat els mossos i després els seus advocats pel pacte de mínims al que s'ha arribat.

Judici insòlit i amb polèmica

De fet, el judici hauria estat insòlit per la impossibilitat de gravar els acusats mentre declaressin. Estava previst poder gravar el so, però no la imatge, malgrat que els judicis són públics. Fins ara, l'única petició expressa que s'havia fet sempre a la premsa havia estat la de no gravar el jurat popular. La Fiscalia hauria demanat que només es permetés gravar en imatges els informes previs i les conclusions. 

El judici s'havia de fer amb jurat popular per un homicidi dolós o imprudent amb l'objectiu de determinar si els mossos, durant la reducció, van ser conscients que li podien causar la mort. La fiscalia demanava onze anys de presó per a sis dels mossos com a responsables de la mort de l'empresari. 

A l'entrada al judici, per la porta de presidència, el jutge José Luís Ramírez ha intentat esquivar els mitjans sense èxit.