El jutjat d'instrucció número 21 de València ha arxivat la investigació reoberta per l'accident de metro del 3 de juliol del 2006, en el qual varen morir 43 persones i altres 47 varen resultar ferides. Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià la magistrada considera que no hi ha responsabilitats penals i que no ha quedat acreditat que l'accident es produís a causa de l'estat del vagó o de les vies. Les mateixes fonts han informat que la decisió ha estat presa després d'estudiar els informes emesos per diversos perits i les declaracions de testimonis.

Així mateix, la jutgessa assenyala que segons els experts en seguretat ferroviària, tant les instal·lacions, com el traçat, el carril, les travesses, les fixacions i altres elements es trobaven en un estat i condicions suficients per mantenir la seguretat de la marxa als 40 quilòmetres per hora que indicava el punt on es va produir el descarrilament del comboi, que circulava a 80 quilòmetres per hora.

En aquest sentit, el jutjat rebutja la petició de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juny (AVM3J) , que representa 13 de les 90 víctimes, perquè es prengués declaració a l'exdirectora de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i als quatre tècnics investigats.

La jutgessa considera que ni a ells ni als altres tres treballadors investigats que sí que han declarat, se'ls pot exigir responsabilitats penals per 43 delictes d'homicidi i 47 delictes de lesions per imprudència professional per no haver adoptat mesures de seguretat addicionals a les que ja existien.

Sense obligació de col·locar una balisa

En aquest sentit, indiquen que cap norma obligava a la col·locació d'una balisa que protegís el tren davant d'un excés de velocitat en la corba en què va descarrilar, una de les peticions de l'AVM3J. La instructora es remet als informes pericials, per remarcar que el 2006 la inexistència de balises davant les corbes era una pauta d'actuació comuna en altres administracions ferroviàries.

I afegeix que, en el cas de València, es van valorar altres circumstàncies com el fet que mai abans hi hagués hagut accidents o incidents relacionats amb els excessos de velocitat en corba; i que ni maquinistes, ni factors de circulació ni treballadors d'infraestructures ni tècnics de línia ni sindicats varen advertir mai del perill d'aquesta.

"El que és decisiu des de la perspectiva penal és si les mesures de seguretat existents complien amb els estàndards de seguretat del sector. I com es va assenyalar en resolucions anteriors a la reobertura del procediment, la millora o l'increment de les mesures de seguretat efectuades a posteriori, no pot equivaler en l'àmbit penal al fet que la situació prèvia pugui considerar sospitosa de criminalitat", assenyala la jutgessa en la resolució.

Del que s'ha exposat pels pèrits durant la fase d'instrucció, el jutjat conclou que el sistema de frenada automàtica puntual FAP, que operava a la Línia 1 era adequat i anàleg al sistema ASFA que funcionava en els trens de rodalies amb els quals la Línia 1 comparteix característiques per tenir un trajecte de 100 quilòmetres, 96 passos a nivell i tan sols 7 quilòmetres de tram subterrani.

En l'acte, la jutge rebutja una nova petició de la fiscal perquè sis pèrits emetin un altre informe sobre aspectes sobre els quals ja s'han pronunciat els experts de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.

La decisió d'arxivar la causa i de rebutjar noves pericials, arriba dies després que l'Audiència Provincial de València donés suport a la instructora, i rebutgés la petició de la Fiscalia perquè els pèrits de la Inspecció de Treball i l'Invassat (Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball) realitzaran una ampliació dels informes.

Segon arxivament en un llarg camí judicial

La investigació per l'accident del metro es va arxivar a petició de la Fiscalia al desembre del 2007, confirmada per l'Audiència de València el maig del 2008. El gener del 2014 l'Audiència, en aquest cas la secció segona, va ordenar la reobertura a petició de la Fiscalia i contra el criteri de la instructora. Des d'aleshores s'han practicat les diligències ordenades per l'Audiència, altres que van sol·licitar les parts i aquelles que la jutgessa va acordar d'ofici.

La causa consta de més de 8.200 folis distribuïts en 30 toms, als quals cal afegir nombrosos arxius informàtics amb un volum superior als 2.000 folis. S'ha pres declaració a tres investigats i a 100 testimonis. Des de la reobertura, el gener del 2014, han comparegut davant la jutgessa 21 maquinistes de la Línia 1. Segons que ha informat el TSJ, cap d'ells va assegurar tenir problema o incident al revolt on va descarrilar el vagó, per on van passar 2 milions de trens des que va entrar en funcionament la línia, el 1988

La resolució d'arxivament, que consta de més de 200 fulls, arriba després d'analitzar el resultat de totes les diligències, la documentació tècnica i els informes dels perits i les declaracions de testimonis i conclou que no hi ha responsables penals de l'accident, segons explica el TSJ valencià.