Absolta. El magistrat del jutjat Penal 22 de Barcelona ha absolt Silvia Aquiles, a qui la Fiscalia demanava 2 anys de presó pel delicte de sostracció de menors per no haver entregat a temps la seva filla de 7 anys i el seu fill de 5 anys al jutjat, el febrer de 2020. L’acusació, exercida per l’exmarit, li demanava 5 anys de presó. En el judici, Aquiles va explicar que va entregar els menors només 15 dies després perquè la seva advocada estava malalta i va rebre el requeriment tard. El magistrat Josep Tomàs afirma que no s’ha demostrat aquesta sostracció “ni la gravetat de la retenció dels menors”, tal com requereix el delicte, segons la sentència comunicada aquest dimarts pel gabinet de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sentència no és ferma i es pot presentar recurs a l’Audiència de Barcelona.

En la resolució, es recorda que un jutjat de Família va acordar el 17 de febrer de 2020 que la guarda i custòdia dels dos fills, que des del 2015 tenia Silvia Aquiles, passés al pare. I que la mare no els va entregar al jutjat fins al 4 de març perquè la seva advocada estava malalta i se li va comunicar amb retard. El magistrat detalla que la voluntat de la mare va ser activa, quan l’endemà que el jutjat li denegués la suspensió de l’entrega dels fills, va portar-los. Aquiles va explicar que en el judici per la custòdia dels fills, la magistrada no el va suspendre, tot i que la seva advocada estava malalta.

Cap incompliment greu

El jutge sosté que el context processal d’aquest cas “certament ha estat laberíntic” i hi afegeix que "tot i sense descartar que les baixes laborals, els canvis d'adreça i representació processal de l’acusada fos una estratègia per no despendre’ls dels seus fills, no permet asseverar que l’acusada tingués intenció de privar de forma indefinida i definitiva al pare de la custòdia dels fills".

Mare protectora i amb el fals SAP

“Soc innocent i l’únic delicte que he comès és escoltar els meus fills”, va afirmar Aquiles en el judici penal, el 15 de maig passat. Va assegurar que “és víctima de violència de gènere institucional”, com li ho acredita l’Institut Català de les Dones, des que el 2015 va denunciar el marit per sospitar que cometia abusos sexuals, primer a la nena, i després al nen, investigacions que es van obrir i que en procediments de Família es van girar contra ella i van aplicar als nens la falsa Síndrome d’Alienació Parental (SAP) i que la mare els influïa contra el pare.

En la sentència, el magistrat explica que la mare va presentar un recurs al jutjat en perdre la custòdia dels dos fills i en rebre la negativa judicial va entregar-los l’endemà. Per això, sosté que no es compleixen els requisits que exigeix el delicte de "sostracció de menors, ja que exigeix que “l’incompliment de la resolució sigui greu”, que significa —hi afegeix— que ha de ser una privació permanent o que afecti el benestar dels menors, que són els que han de ser protegits, amb la imposició d’aquest delicte. I en el cas d'Aquiles no va succeir.

Reflexió del jutge als pares

De forma excepcional, al final de la sentència, el magistrat Josep Tomas afirma: “Sent milers els judicis orals a l'esquena d'aquest jutjador, en poques ocasions ha tingut la sensació de tristesa i de neguit viscuts en el desenvolupament del present, especialment de projectar-se el viscut i escoltat en el plenari a la trajectòria vital dels dos menors, fet del qual, respectuosament, s’estima que els progenitors i els seus assessors haurien de reflexionar.”