"Vull manifestar amb dolor i amb tristor que el que ha passat és una ruptura de les regles del joc democràtic que tots ens hem donat. Un trencament de la convivència", Així ha introduït el fiscal Emilio Sánchez Ulled el seu informe final en el judici del 9-N. El fiscal, que s'ha expressat en castellà argumentant la "notorietat" i "públic divers" del judici, s'ha justificat davant els seus col·legues que han estat cada dia de la vista en primera fila i davant els acusats i la societat per l'acusació a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau i la petició d'inhabilitació.

Emilio Sánchez Ulled ha volgut centrar l'objecte del judici: "No és l'objecte del procediment que aquell dia moltes persones es decidissin a votar. Per més que es repeteixi una vegada i una altra, aquesta és la veritat. No s'està enjudiciant una votació popular". 

Tot i que ha volgut matisar que tot té un límit: "Vivim en un sistema que garanteix qualsevol opció política i democràtica dins d'uns límits". Segons el representant del ministeri públic, durant el judici "ha quedat acreditat totalment el que exposa la Fiscalia en el seu informe d'acusació, una clara, patent i flagrant vulneració del que va ser dictat pel TC". I ha sentenciat: "El TC no podia imaginar-se un context de deslleialtat institucional d'un calibre tan gran"

"No s'està jutjant ni perseguint la democràcia. No és un enfrontament d'unes persones vestides de negre. He d'insistir: sí que hi va haver un desacatament, una desobediència de la suspensió cautelar", ha rubricat. Al final de la seva intervenció, Sánchez Ulled ha subratllat: "Aquest judici també és democràcia perquè la democràcia és moltes més coses de les que han dit vostès".

Cap indicació a la Fiscalia

"Em veig obligat a referir-me, amb compte, perquè no em vull buscar un problema. Hi ha hagut referències a l'actuació de la Fiscalia, he de respondre". Sánchez Ulled ha encarat així el tram final de la compareixença per explicar l'informe final: "La Constitució diu el que diu i la Fiscalia no depèn del govern espanyol. No hem rebut cap indicació. Ho creguin o no ho creguin".

Emilio Sánchez Ulled ha passat de justificar-se a defensar-se: "Tan democràtic serà aquest tribunal tant si condemna, com si absol. Ja n'hi ha prou! Prou anys foscos ens vam haver de menjar". El fiscal ha exposat que tant s'hagués jutjat un partit polític com un altre i ha acabat explicant l'encàrrec que va rebre directament de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal: "Saben vostès què em va dir? 'Vull una valoració tècnica i rigorosa, és un assumpte delicat. Vull una valoració rigorosa en el sentit que sigui. Si és d'arxivar, d'arxivar i si és d'acusar, d'acusar'". Emilio Sánchez Ulled ha volgut deixar clar que no va rebre cap pressió ni indicació i ha assegurat: "Jo no ho hauria consentit".

Pressió mediàtica

En l'exposició de l'informe final que ha durat dues hores i quart, el fiscal ha denunciat la pressió mediàtica: "Pressió mediàtica, que prou bé que sap el tribunal el que he hagut de suportar...". I, després de reconèixer Artur Mas com a president de tots els catalans, ha atacat l'estratègia de desafiament del Govern de la Generalitat: "El president que ho és de tots nosaltres, em dol dir-ho, articula una estratègia de desafiament obert al que va ordenar el TC amb la col·laboració directa de les altres dues acusades [Joana Ortega i Irene Rigau]".

"No és per caprici personal", ha dit el fiscal mentre entrava a explicar el paper que ha tingut des del primer dia del cas 9-N, "sinó perquè part de les declaracions dels acusats i d'algun testimoni" s'han referit a la seva actuació. "Se centren les coses en la querella de la Fiscalia que es va interposar. Hi va haver diverses denúncies".

El Fiscal no es creu ningú. Ni els acusats ni els testimonis: "Sota aquesta actuació de voluntaris hi havia emmascarada una actuació dels poders públics, que és precisament el que TC va suspendre i el que va constituir el no acatament de la providència".

"Tota aquesta actuació pública intencionalment es va mantenir en un clima d'opacitat que em sorprèn, perquè és contrari al que en democràcia és un principi dels poders públics, que és la transparència", ha sentenciat Sánchez Ulled. El fiscal s'ha referit directament al dubte que va declarar tenir Artur Mas de si "obeir o no", el que ha fet reaccionar l'expresident des del banc dels acusats, que ha interromput Emilio Sánchez Ulled. I aquí ha arribat la primera irrupció del president del tribunal, Jesús María Barrientos, que ha fet callar Mas.

Per què Sánchez Ulled no va fer retirar les urnes?

El Fiscal ha tret la seva part més personal per justificar per què el dia de la consulta no va ordenar retirar les urnes. Emilio Sánchez Ulled estava de guàrdia i va ser ell qui va rebre els requeriments dels jutges de Catalunya que anaven rebent denúncies. Avui s'ha justificat dient que va aplicar el criteri de proporcionalitat: "No hi havia prou indicis de delicte per sol·licitar unes mesures cautelars tan greus com les que s'estaven demanant". Així ha respost l'expresident Artur Mas, que durant la seva declaració el primer dia de judici va preguntar per què ningú no va aturar el procés participatiu si era il·legal.

"Sóc testimoni privilegiat del que va passar aquell dia", ha dit Sánchez Ulled, "s'imposava una anàlisi molt provisional: què s'està denunciant? aparentment hi ha indicis de delicte? i quins elements tinc? he d'accedir o no a la petició de mesures cautelars?".

El fiscal ha admès que el 9-N s'estava "veient en aquell moment una actuació de voluntaris i no estàvem en condicions de saber si darrere hi havia una actuació pública. I aquesta valoració era inviable en un servei de guàrdia". "En aquest moment inicial i amb tan poc fonament no es podia adoptar aquesta mesura [retirar urnes]. Calia fer-ho amb temps, pausa, calma i professionalitat, no en les 24 hores de servei de guàrdia", ha conclòs.

"Voluntaris al poder"

El fiscal sosté que l'Administració va continuar amb els preparatius per fer la consulta tot i la prohibició del 9-N per part del TC i afirma que ha quedat "palmàriament acreditat que es va adoptar la decisió de continuar d'una manera encoberta generant una aparença que es parava tot i que tot quedava en mans de voluntaris". 

Pel ministeri públic, els ordinadors són clau. Es van emmagatzemar i preparar des de la Generalitat i no van acabar als centres educatius perquè els fessin servir els alumnes fins al 2015, un fet que demostraria que es van comprar i preparar expressament per a la consulta.

La Fiscalia troba clau que s'actualitzés el web, que els voluntaris arribessin als punts de votació i que tot estigués preparat i que diverses empreses externes continuessin amb l'encàrrec i ningú no els fes ni una trucada telefònica per aturar tots els preparatius. "Crec que hi ha arguments que no se sostenen", ha sentenciat Emilio Sánchez Ulled.