Un exemple clar de relacions sexuals no consentides. L’Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys de presó un jove per haver violat una amiga, mentre estava inconscient pel consum d’alcohol, el març de 2020. El tribunal condemna el jove per un abús sexual amb penetració, castigat de 4 a 10 anys de presó, i li aplica la pena mínima en argumentar que ella no va poder relatar la violació perquè estava en un estat somnolent i, per això, el tribunal justifica que “no pot valorar el fet de forma més greu”. No obstant això, hi afegeix, que l’abús sexual es confirma amb proves perifèriques, com que ell va admetre les relacions sexuals en una conversa que van mantenir per WhatsApp, on ella li retreu què li va fer i que no usés condó, a més de les restes biològiques, que els forenses van trobar en les parts íntimes de la noia. En el judici, el setembre passat, el processat va assegurar que les relacions sexuals van ser consentides, com havien mantingut altres vegades, i que era a casa seva, no en el cotxe. La Fiscalia li demanava una condemna de 7 anys de presó. La sentència no és ferma i ara es pot presentar recurs a la sala d’apel·lacions del TSJC.
En la resolució, el tribunal de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona -format pels magistrats María Isabel Delgado, Luis Balestá i José María Gómez, de ponent- exposa de forma detallada els elements que exigeix la jurisprudència perquè la declaració d’una víctima d’agressió sexual sigui “fiable”, com sosté que ho és el cas d’aquesta noia, amb un “relat coherent extern i intern”. Ella relata que l’endemà de l’agressió va anar a treballar, que es trobava malament, i que va sospitar de l’abús sexual en veure que portava les calces al revés, i que no ho va denunciar de forma immediata perquè va haver d'anar a un enterrament. També afirma que la noia no va poder donar el seu consentiment de mantenir relacions sexuals, requisit exigit de forma més clara en l’actual llei del ‘només sí és sí’, que ha fet desaparèixer el delicte d'abusos. El tribunal el condemna per abús sexual perquè els fets van passar abans de la reforma legislativa. Certament -sosté el tribunal-, no va haver-hi acció violenta ni intimidació de l’acusat, el qual es va aprofitar de l’estat inconscient de la noia.
Sense consentiment
En el judici, la noia va explicar que estaven en una festa, que ella va beure rom, i que després de beure d’una copa que li va donar un amic del condemnat no recorda res més d’aquella nit, i que es va despertar en el vehicle d'ell. La sentència detalla que les forenses no van activar el protocol de submissió química, en el qual s’analitza la sang de la víctima per trobar restes d’algun medicament o drogues, perquè la noia va admetre que havia begut força, i que “l’amnèsia que ella relata” encaixa amb un excés d’alcohol, com la majoria de casos, on l’agressor s’aprofita de l’estat de la víctima.
El tribunal també aclareix que no s’acusa el processat de subministrar cap substància tòxica a la víctima per anul·lar la seva voluntat, “sinó que es va aprofitar d’una afectació molt intensa de les capacitats intel·lectives i volitives de la denunciant per mantenir relacions sexuals, quan ella no estava en condicions de prestar el seu consentiment”.
“Em vaig sentir com un drap”, va afirmar la noia en el judici, quan va preguntar-li a ell per WhatsApp què li havia fet, i si havia usat condó, i ell li va contestar: “Ha, ha, ha. No. Després et va agradar”. La noia es va haver de medicar per evitar un embaràs. Aquesta conversa va ser clau perquè la fiscal mantingués l’acusació, i que ara l’hagi condemnat l’Audiència de Barcelona.
Altres motivacions a la satisfacció sexual
En la sentència, el tribunal raona que no ha detallat que en l’acció de l’acusat va haver-hi un “ànim libidinós” perquè el tipus penal no ho requereix. Amb tot, hi exposa una recent resolució del Tribunal Suprem que aclareix que en l’acció subjectiva d’un acusat d’atemptar contra la llibertat sexual de la persona “pot haver altres motivacions a la d’obtenir una satisfacció sexual”, i que només cal que “l’acusat conegui que amb la seva conducta afecta negativament a la llibertat sexual de la víctima”. Hi ha expertes que sostenen que les violacions, molts cops, responen a una acció de poder dels homes vers les dones; de voler sotmetre-les, més que satisfer un desig sexual.
Per tot això, el tribunal conclou: “Resulta provat que va haver-hi una relació sexual vaginal i anal, i que aquesta relació es va mantenir mentre la noia estava en complet estat d’intoxicació, sense poder donar el seu consentiment; estat conegut pel processat per atemptar contra la seva llibertat sexual.” I per això, condemna el processat a 4 anys de presó, quatre anys més de llibertat vigilada, a no poder-se acostar a la víctima i a indemnitzar-la amb 10.000 euros.