Entre el 2 i 6 de març, el plenari de la Conferència Episcopal Espanyola triarà el seu president, i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella i Omella, parteix al capdavant de les travesses. Omella seria tant el favorit del Vaticà com el del govern espanyol per substituir Ricardo Blázquez, que es retira per motius d'edat.

Però res està decidit: segons al·lega El Mundo, els sectors més conservadors de l'església espanyola serien partidaris, no obstant, de l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, o fins i tot d'Antonio Cañizares. Els sectors ultraconservadors, molt potents a l'episcopat, serien partidaris d'un enfrontament obert amb el govern, en tant que el Vaticà aposta per més prudència i per reconstruir ponts amb el PSOE. Hi ha molts temes en joc: l'IBI, la memòria històrica, la presència de l'església a l'escola i, sobretot, el finançament. En cas de bloqueig, segons Religión Digital, podrien ser elegits com a solució intermitja Mario Iceta, bisbe de Bilbao, Ginés García Beltrán, bisbe de Getafe o Jesús Catalá, bisbe de Màlaga.

Mentre des del govern es valora que Omella fos partidari del diàleg amb els independentistes i fes de mitjancer entre Rajoy i Puigdemont, des del sobiranisme s'ha acusat a Omella la seva defensa de l'unionisme.

Omella és un bisbe que té fil directe amb el Vaticà i es considera el favorit del Sant Pare; ara bé, això podria desfavorir-lo, perquè alguns sectors de l'episcopat estan decidits a implicar-se en la lluita contra les reformes de l'Església propugnades per Francesc.

Omella va néixer el 1946 a Cretes, al Matarranya, a la Franja de Ponent. El 1970 va ser ordenat i el 1996 va ser consagrat bisbe. El 1999 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Barbastre-Monsó. El 2004 va passar a la diòcesi de Calahorra. El 2014 el Vaticà va incorporar-lo a la Congregació per als Bisbes, que tria els nous bisbes. El 2015 va ser designat arquebisbe metropolità de Barcelona i el 2017 el papa Francesc va nomenar-lo cardenal.