Era l'any 1991 i faltaven pocs mesos per a l’estiu. “Entrava a l’estació del Clínic i, de cop, veig una noia que ve corrent des de l’altra punta de l’andana i es tira de cap contra el vidre, contra nosaltres”. El que no sabia Javier García (Barcelona, 1970) era que, després d’aquella primera experiència amb un suïcidi com a conductor del metro de Barcelona, en vindrien set més, un rere l’altre i repartits en el temps.

De petit, entrar en una cabina de conducció era com entrar en una nau especial, explica el Javier, que sentia l’ofici de motorista com una passió. “Tenia molt clar que la meva posició dins la companyia era treballant amb trens, i no a estacions”. Una afició que li venia del seu pare, que també treballava al metro sent instructor i com a inspector o cap local.

Javier: “El primer dia de reincorporar-me de la baixa del setè suïcidi, al cap de 10 minuts d’agafar el tren, em trobo amb el vuitè i darrer cas”  


En Javier ha rotat per totes les línies del metro i ha estat capaç de reincorporar-se com a conductor després de set episodis de suïcidis viscuts davant els seus ulls. El vuitè, però, va ser el definitiu. “Els dos darrers m’han deixat tocat fins a l’extrem de no tornar a agafar un tren”. El veterà conductor de TMB reconeix que li hauria agradat conèixer els familiars de les víctimes que va atropellar el tren que conduïa, i com el sentiment de la impotència et marca quan vius fins a vuit casos de suïcidi.

Javier: “Quan et trobes amb un suïcidi, et marca molt la impotència de no poder parar el tren”  

El 2013, en presenciar el darrer suïcidi, en Javier va estar de baixa 17 mesos. Un any i mig pràcticament, on, amb 43 anys, el conductor es trobava sense feina, “i no per culpa meva”. Després d’una discussió familiar, explica: “Volia fer una bogeria, que, en venir-me al cap la imatge de la meva filla, em vaig fer enrere”.

Actualment segueix vinculat a TMB, al departament de prevenció de riscos laborals, on amb un equip de vuit companys es dediquen a fer controls d’alcoholèmia i de drogues a tot el personal de la companyia.


Què fan els conductors quan es produeix un suïcidi al metro?

Existeix un protocol on s’especifica com s’ha d’actuar, “des del motorista fins a tot el personal de l’estació”, explica el conductor, que afirma: “Desgraciadament, al llarg de la seva trajectòria, aquest personal per nassos es creuarà amb algun cas de suïcidi”.   

Com a conductor, en Javier explica que en atropellar a algú, el que s’ha de fer és parar el tren i gairebé sempre queden dos o tres vagons dins el túnel. “El protocol és vetllar per la seguretat de tots els passatgers, primer cal treure el corrent, avisar l’estació i obrir les portes manualment per desallotjar el tren”, relata.    

“Quan et trobes amb un suïcidi, automàticament, et relleven del servei, t'envien a casa i et fan anar al servei mèdic”. A l'època que els va patir el Javier, no existia el servei psicològic. Ara, TMB el té incorporat per fer l’acompanyament amb els conductors que els toca viure aquests tràgics episodis.

I quan et sents preparat per reincorporar-te? “Sempre he pensat que un s’ha d'incorporar al lloc de treball al més aviat possible per fer front a aquesta por, per plantar-li cara. Jo ho he aconseguit, però hi ha companys que no”. El motorista reconeix que alguns dels seus companys s’han trobat amb un cas de suïcidi i ja no han tornat a agafar mai més el tren.

Tatuatges que il·lustren la tragèdia

Javier García   M.O. (3)

Tatuatges que recorden al Javier els tràgics episodis que va viure 

En Javier ens explica que li agrada tatuar-se aquells fets que més l’han marcat al llarg de la vida. A la cama porta tatuada una fotografia de la seva filla i al braç dret, una il·lustració que li recorda uns episodis que no hauria volgut viure mai. “Al colze tinc dibuixat una calavera que representa la mort, amb una ciutat com si fos Barcelona i el tren que portava aquell dia, que era el número 13". Més avall es mostra un cementiri amb una bola de billar que és la 8, que "reflecteix les vuit víctimes que han caigut a les meves mans”.

A partir d’aquesta experiència, en Javier treballa i ofereix suport, juntament amb una psicòloga clínica —de forma voluntària—, a persones que els ha passat pel cap la idea de treure’s la vida. “Quan algú li ronda pel cap la idea del suïcidi, és que hi ha un problema al darrere, i aquest s'ha de parlar amb l'entorn i solucionar”. Un testimoni valent i solidari, compromès a ajudar aquelles persones que poden haver viscut situacions i sentiments similars als seus, i que els permet trobar eines i recursos per seguir endavant.   

Recupera la conversa completa:


7 intents d’autolesions aquest any        

La freqüència d’incidents per entrada voluntària de persones a la zona de vies amb finalitat d’autòlisi —segons la valoració dels especialistes de Metro— és molt baixa en relació al volum de passatge, apunten des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El 2020, es van registrar un total de 12 casos i aquest any, 7. Segons les mateixes fonts, 8 dels intents que es van produir el 2020 i 5 dels del 2021 van quedar en temptatives.

“Som conscients del greu problema de salut pública que representen els suïcidis en el conjunt del país, i de l’impacte que els atropellaments produeixen en el servei i en el personal de conducció de trens”, apunten des de TMB, coneixedors dels casos que es produeixen. La companyia en transports disposa d’un procediment d’atenció especialitzada, tot i que apunten que “l’experiència del Javier dista molt de ser comuna en el conjunt de la plantilla”.

Javier García   M.O. (2)

Javier García, exconductor del metro, en un moment de la conversa

12 persones es van intentar suïcidar al metro de Barcelona el 2020: 8 van ser temptatives, 4 van morir

Davant aquests incidents, TMB té activat des del 2016 un acord amb la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona (UTCCB), de la Universitat Autònoma de Barcelona, per orientar i assistir de manera especialitzada la plantilla, que es pot trobar amb situacions traumàtiques, la gran majoria, atropellaments derivats d’accions voluntàries. Una assistència que es presta en col·laboració amb el mateix servei mèdic de TMB, que consisteix en sessions presencials de treball psicològic, juntament amb un seguiment telefònic per part de l’equip d’intervenció.

En funció de cada cas i de les corresponents valoracions dels psicòlegs, així com de l’evolució del treballador, es justifiquen uns dies d’absència laboral fins que l’afectat es troba en condicions de tornar a la feina. Una ajuda essencial per tractar casos com el d'en Javier, que ha resultat ser víctima col·lateral en vuit situacions que es podrien haver evitat.