La mort el passat divendres d'Islam Karimov ha provocat inquietud a Occident. Aquest polític, militant durant molt de temps del Partit Comunista de la Unió Soviètica, va assolir la presidència de l'Uzbekistan després de la desintegració de la URSS. Durant els darrers 25 anys ha governat el país amb mà de ferro, amb els vells sistemes comunistes. Però si bé en principi Karimov va ser considerat un enemic d'Occident, després dels atemptats de l'11-S, Estats Units el va sumar als seus aliats contra l'islamisme. La seva mort deixa Occident sense un aliat clau, i a l'Uzbekistan en una situació poc clara de cara al futur. Paradoxalment, tant la Casa Blanca com el Kremlin han declarat que esperen que la situació d'Uzbekistan es mantingui estable.

Karimov, un home soviètic

Karimov, fill de pare uzbek i mare tadjik, va criar-se en un orfenat soviètic. El 1991, amb la disgregació de la URSS, va passar de ser primer secretari del Partit Comunista de l'Uzbekistan, a ser president del país (ara en teoria, democràtic). Va guanyar les primeres eleccions presidencials uzbekes, el 1991, gràcies al frau i a l'ús dels recursos estatals en favor seu. Ha anat prorrogant el seu poder gràcies a eleccions i referèndums molt dubtosos (en algun ha arribat a sumar més del 91% dels vots). No amaga el seu autoritarisme: quan l'islamisme es va estendre pel país, Karimov va arribar a declarar al Parlament que: "A aquestes persones cal disparar-los un tret al front! Si cal, els disparo jo mateix!". La seva mort ha estat rodejada del més pur secretisme stalinista: durant setmanes no es va saber res del president, perquè estava ingressat a l'hospital. Quan es va anunciar la defunció, els mitjans oficials van desmentir-ho. Més tard van afirmar que havia mort més tard, però ningú està realment segur de quan va morir.

L'horror uzbek

Amnistia Internacional ha denunciat la pràctica sistemàtica de la tortura a l'Uzbekistan. Es tortura als presos comuns, es tortura als islamistes, es tortura als opositors a Karimov, i fins i tot es tortura a molts emigrants retornats, perquè qualsevol que hagi sortit del país és sospitós d'haver anat a lluitar a Síria amb el Daesh. Sovint es tortura els familiars dels fugitius perquè ajudin a localitzar-los. Alguns sumaris s'organitzen gràcies a les tortures, i són de ben poca fiabilitat, perquè la gent acaba confessant el que sigui per evitar que continuïn les tortures. Com a mínim en un cas, un dissident va ser mort en submergir-lo en aigua bullent. Els opositors a Karimov s'arrisquen a penes llarguíssimes, perquè un cop a la presó se'ls allarga la condemna de forma més o menys arbitrària. A Uzbekistan es celebren judicis a porta tancada i sense advocat per a l'acusat; però, de fet, això no sorprèn ningú, ja que en alguns judicis públics el jutge ni tan sols permet parlar a l'acusat. La situació del país no es coneix molt bé, perquè Karimov ha mantingut el país molt tancat, però se sap que els pagesos són obligats a fer treballs forçosos als camps de cotó (l'Uzbekistan té un potent i lucratiu sector cotoner).

L'Uzbekistan és situat en una regió molt conflictiva. Mapa: Viquipèdia.

L'aliat d'Occident

L'Uzbekistan fa frontera amb el Kazakhstan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizistan i fins i tot té una petita frontera amb l'Afganistan. Hi ha problemes fronterers amb alguns dels països veïns, i no falten els conflictes ètnics i confessionals. Està, doncs, en un entorn d'alta inestabilitat, i preocupa molt a la comunitat internacional, perquè té grans reserves de petroli, de gas i d'or. El perill més gran és la presència d'un actiu moviment islamista, el Moviment Islàmic d'Uzbekistan, que ha realitzat alguns atemptats i que té molts simpatitzants. Durant l'atac dels Estats Units a l'Afganistan, Uzbekistan va acollir una base nord-americana, i això va permetre sumar Karimov a l'aliança antiterrorista liderada pels Estats Units. I, malgrat tot, el dictador uzbek combinava la seva aliança amb els Estats Units amb excel·lents relacions amb la Unió Soviètica. En els darrers temps s'havia reunit amb el president rus, Vladímir Putin, però també amb el Secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.

L'inquietant paper del Daesh

L'ocultació de la malaltia de Karimov fa pensar que l'elit uzbeka ha preparat la successió de tal forma que els grups al poder es mantinguin estables. Hi ha poques esperances que hi hagi una certa obertura. Però hi ha dubtes sobre el paper que jugarà la família del difunt. Fa uns anys es creia que la filla gran de Karimov, Gulnara, una cantant pop, pujaria al poder, però fa un temps va caure en desgràcia en fer-se pública la seva implicació en un escàndol de corrupció. És possible que finalment accedeixi a la presidència el primer ministre, Shavkat Mirziyoyev (ara per ara ocupa el càrrec, provisionalment, el president del Senat). Allò que preocupa més a Occident és que les polítiques repressives de Karimov contra els islamistes han generat moltes simpaties pel Moviment Islàmic d'Uzbekistan, aliat del Daesh i dels talibans.