Quan Isabel Ferrer va rebre l'encàrrec d'agafar la direcció general de Protecció Civil es va plantejar una millora del model centrat en les persones. I des de fa un any que es treballa en un protocol. El Protocol de Protecció Civil d'atenció a les persones davant d'emergències greus a Catalunya.

Es tracta de la primera estratègia transversal que defineix amb detall els procediments d’atenció i estàndards tècnics que estructuren l’atenció de qualitat a la població. Un cop aprovat pel Govern, comença ara el pla d'implantació. El tram final del protocol s'ha tancat enmig de la gestió de la crisi per la Covid-19

Ferrer veu la gestió de l'emergència centrada en les necessitats de les persones. I així s'ha pogut constatar durant el confinament per la Covid-19, on tothom se n'ha vist afectat.

Isabel Ferrer Proteccio Civil - Sergi Alcàzar

Per què calia un protocol d'aquestes característiques?

Teníem un sistema de Protecció Civil molt orientat als riscos clàssics: a la neu, el gel, les inundacions... tot això s'ha treballat molt. Hi ha uns plans d'emergències molt bons, molt precisos, tenim indicadors i són temes que coneixem prou i se'n poden fer molts estudis i treballar tot el tema de prevenció perquè saps més o menys com anirà l'emergència, tot i que per temes de canvi climàtic hi ha variacions. Però hi ha tot un conjunt de noves emergències que han anat passant, des de la crisi de refugiats, fins a un atemptat o la pandèmia d'ara. Hi ha tot un conjunt d'emergències que afecten directament les persones i per les quals no tenim una resposta articulada per a aquestes noves situacions. 

Com és el protocol i en quins pilars s'estructura?

Vam estar treballant un pla estratègic i vam pensar que era molt important tenir un protocol d'atenció a les persones. Precisament perquè les persones són el centre de la nostra intervenció, són la primera referència. La llei de protecció civil el que diu és tenir cura de les persones i dels béns, però en primer lloc de les persones. Incomprensiblement en els plans d'emergència sí que feia referència a l'atenció a les persones però no ho desenvolupava. Quin era l'estat d'atenció, qui els havia d'atendre, en quin moment, quins drets tenen aquestes persones... tot això no s'havia treballat. I en municipis, que tenen més recursos, com és el cas de Barcelona, sí que han desenvolupat serveis d'atenció a persones en situació d'emergència, però la realitat del nostre país és que la majoria de municipis no disposen de serveis d'atenció en emergències, per tant s'estava produint una situació de manca d'equitat brutal. És a dir, depèn d'on visquis i quan et passi tindràs atenció integral però depèn d'on visquis ningú se n'assabentarà. Vam estar treballant aquest pla conjuntament amb el Col·legi de Psicòlegs, el Col·legi de Treballadores Socials, Creu Roja i, evidentment, Justícia, Afers Socials, metges forenses... Quan hi ha una emergència i hi ha persones afectades, com les atenem? S'ha de fer un tractament integral, no només de la salut, sinó de la persona. No pot ser que pensem molt en quins recursos li calen a cada persona i no pensem en les pèrdues que ha tingut. Hem estat pràcticament un any treballant aquestes situacions amb diferents escenaris en els quals es podia produir una situació de múltiples afectats i com ho treballaríem. 

S'ha de fer un tractament integral, no només de la salut, sinó de la persona

El protocol es basa en la resiliència. Què és i què farà canviar?

Hem fet tot aquest treball a partir de la resiliència. Es refereix a treballar d'una manera molt determinada, de manera que les persones siguin realment, no només el centre de la intervenció, sinó que es segueixi el ritme d'aquestes persones i que elles siguin les protagonistes de la seva situació potenciant que totes aquestes habilitats que tenim en aquestes situacions puguin ajudar-los a en sortir-se'n. No avançar-nos nosaltres a posar recursos fins que les persones no decideixin cap a on i què volen fer. Aquest enfocament és molt innovador a l'hora de treballar. És una referència perquè visquis on visquis l'atenció sigui la mateixa i amb uns estàndards de qualitat. En una situació d'emergència quan la gent està patint tant, la seva avaluació normalment és excel·lent, i això no ens serveix gaire per fer millores. És un pas endavant. No hi ha ningú que tingui un protocol d'atenció a les persones. És un enfocament molt diferent al que és la protecció civil. 

Fins a quin punt heu pogut constatar algunes de les mesures del protocol en la gestió del confinament de la Covid-19?

El protocol està lligat a l'activació del PROCICAT. No és una improvisació pel coronavirus. Necessita un temps d'implantació. Ha estat molt temps al forn però ara s'ha d'implantar. Hem d'anar al món local, ho hem d'explicar... El primer és que tothom conegui aquest pla, el paper ho aguanta tot i ara l'hem de desenvolupar. Teníem un pla, el pla de pandèmia, que el vam actualitzar quan van aparèixer les primers casos, incorporant una fase de prealerta i es va modificar l'anàlisi de risc, que ho va fer el Departament de Salut. Tot el treball que vam fer l'any passat respecte de l'atenció a les persones ens ha servit també ara per entendre que el confinament provocaria un estat emocional en les persones i ho hem tingut en compte. Hem vist que tenia derivades socials, de persones que no podien sortir a comprar i no tenien xarxa social i familiar, tot el que hem treballat prèviament ho hem tingut en compte, no se'ns ha passat. Com no, no se'ns escapa que hi haurà gent que quedarà en situació de dificultat. Hem de treballar des de totes les perspectives i de manera multidisciplinar i ja ho hem posat en pràctica en el comitè tècnic. 

Quina diferència hi ha entre un protocol i un pla?

Un pla s'activa per si mateix i té diferents fases. El protocol està lligat al pla. L'estructura és la del PROCICAT. No es pot activar per si mateix sinó que s'activa de manera transversal davant l'activació d'un pla d'emergències on hi ha persones afectades. 

És transversal, però qui el coordina?

És transversal en relació amb tots els plans d'emergències, però el director de tots els plans d'emergència és el conseller d'Interior, a excepció del de pandèmies, que està codirigit per Salut i Interior. El protocol està lligat al PROCICAT i té un comandament únic. Necessitem eines per treballar, no som voluntaris, som professionals i el protocol coordina tothom que sigui necessari per tal de prendre les millors decisions plegats.

Quin és el temps d'implantació?

En menys d'un mes ho tenim enllestit. Els circuits ja estan establerts. En tots els nostres serveis d'Interior, tothom està fent teletreball i treballant moltíssim. Tenim un servei d'implantació i avaluació que ja ho tenen tot previst. 

Isabel Ferrer Proteccio Civil - Sergi Alcàzar

S'ha resolt consulta per consulta fent un vestit a mida

Protecció Civil ha gestionat el confinament. La vida seguia per molta gent que estava tancada a casa però s'havien de garantir els serveis bàsics. Quina és la feina que s'ha fet des de Protecció Civil? Com es va afrontar al principi i com ha anat evolucionant?

La meitat de les tasques de Protecció Civil es fa de portes endins. No som tan visibles com la policia o els bombers però la nostra tasca és absolutament essencial, perquè som qui coordinem i resolem totes les incidències que es van produint. De manera que sense aquest cervellet el nivell d'incidències es faria molt gran i el nivell de desviacions seria grandíssim. Nosaltres, en un primer moment, com per tothom, va ser una situació d'altíssim estrès, perquè els fronts d'incidències eren múltiples. Hi havia moltíssimes incidències en el sentit de municipis que et plantejaven dificultats per resoldre situacions ordinàries i perquè en una situació d'emergència sembla que si arriba el subministrament ja està, però no. Una emergència és anar resolent situacions que et plantegen de persones concretes. Aquí s'ha resolt consulta per consulta fent un vestit a mida. I de situacions n'hi hagut cinquanta mil, de les que no es podia fer un procediment per a cada un però les hem resolt totes conjuntament amb els alcaldes. Resoldre aquestes situacions és l'èxit de l'emergència.

Aquesta emergència és com tenir la bossa de la Mary Poppins, perquè vas traient coses i no s'acaba mai

Com es va afrontar al principi i com ha anat evolucionant?

Amb cada incidència que es produeix la coordinació és immediata. I això és 24 hores tots els dies de la setmana. Setmanalment fem una trobada amb la taula de subministraments on hi ha representats des de les plataformes d'alimentació, farmacèutiques, serveis solidaris, Fecsa, Endesa... subministraments imprescindibles per al bon funcionament del nostre sistema social. Des del minut u hem estat resolent i mirant si hi havia punts de conflictes, si podien passar els camions, si arribarien, i anant un pas per endavant per preveure si hi hauria dificultats. I tot s'ha anat resolent. Aquesta emergència és com tenir la bossa de la Mary Poppins, perquè vas traient coses i no s'acaba mai. 

Els tècnics de Protecció Civil han hagut de passar per la traductora els decrets publicats al BOE. Això ha estat una feina afegida...

El Faqs. Aquest document es va fer perquè jo vaig demanar que es fessin unes preguntes freqüents per aclarir qui podia sortir i quan. Però quan van començar a fer tots els BOE es va embolicar tot, perquè teníem moltes situacions incongruents. No puc sortir amb el nen però si el porto al supermercat, sí. I els primers dies fins i tot es podia anar a la perruqueria. No puc sortir però si vaig al supermercat, del supermercat a la farmàcia, a la perruqueria... torno a casa meva a la nit. Aleshores explicar tot això és vital. I l'esforç que hem fet, no només els tècnics de Protecció Civil, del departament i els territorials... Tothom hi participa, perquè necessites un volum de gent molt important perquè el BOE surt el diumenge a última hora per aplicar-se dilluns, de manera que ho has de resoldre en un moment. Tant de bo aquesta emergència s'hagués pogut dirigir des de Catalunya, des del nostre país perquè fer un BOE per a tantes realitats i a 800 quilòmetres de distància, ajustar-ho després a la nostra realitat... No es coneixen els fluxos de trànsit, els moviments de les persones, és molt complicat.

Tant de bo aquesta emergència s'hagués pogut dirigir des de Catalunya

A Protecció Civil hi ha hagut capacitat d'anticipació. Hi ha dos exemples clars: les franges de sortida i les mascaretes.  El govern espanyol no estava d'acord amb les franges horàries i després acaba agafant la proposta que es fa des de Catalunya. Aquesta capacitat d'anticipació és el més important en moments d'emergència? 

Hi ha comunitats que no tenen un pla d'emergència, aleshores, al començament ja estàvem en alerta i a la resta d'Espanya no havien activat res perquè era un tema sanitari. L'Estat espanyol no té un pla de pandèmies, de manera que ha anat improvisant. Nosaltres ens hem pogut avançar perquè aquí hi ha enginyers, físics, psicòlegs que estan treballant des de fa molts anys dibuixant escenaris en els plans d'emergències. La protecció civil de Catalunya és molt singular i peculiar, i molt avançada. Ens podem avançar perquè aquest treball ja l'hem fet i ja ens el sabem. Després d'un desconfinament ni pots obrir la porta perquè surti tothom ni negar la sortida a tothom. És una emergència molt inesperada, poc coneguda, i hem d'anar fent una aproximació des de la perspectiva de salut i els epidemiòlegs, però el que és un desconfinament i el que és un desallotjament, tot això sí que ho hem treballat. Per això ens hem pogut avançar, perquè tot aquest treball previ està fet. La protecció civil està transferida però no totes les comunitats ho treballen de la mateixa manera i per això posar-nos en un mateix sac ens ha portat tants problemes. 

Isabel Ferrer Proteccio Civil - Sergi Alcàzar

La vacuna que tenim en aquest moment és la mascareta

I les mascaretes, quan Protecció Civil ha apostat sempre des del primer moment que calia portar la mascareta i fins i tot des del mateix Govern no es veia; el Departament de Salut no ho deixava clar i a vegades el missatge era contradictori. 

En l'àmbit de Salut totes les referències són a través de l'OMS, els organismes europeus i les recomanacions que s'estaven fent des d'allà. Ells són els experts en salut però nosaltres sí que sabem com funcionen les emergències i el comportament a tot l'àmbit comunitari i individual de les persones. La nostra posició sempre ha estat: si nosaltres fem una incidència gran en el tema de distància, mans, mascaretes, les restriccions no serien tan contradictòries perquè la vacuna que tenim en aquest moment és aquesta, la mascareta quan no hi ha suficient distància. Nosaltres sabem encara que mantinguis la distància, aquesta distància es trenca perquè inconscientment t'acostes a l'altre. Són costums i hàbits que tenim, però com que hi ha el risc que aquesta distància es trenqui, doncs, mascareta. Si haguessin aplicat aquesta màxima distància-mans-mascareta potser les restriccions de moviment no haguessin estat tantes. Perquè fer èmfasi en això és la manera de protegir-nos a nosaltres i als altres. Aquesta emergència és la primera que ens afecta a tots. És la primera vegada després de 25 anys de treballar en emergències que en visc una en la qual tota la població està afectada, no se n'escapa ningú. 

També heu hagut de resoldre algun aspecte de la crisi a les residències?

Hem hagut de gestionar les desinfeccions perquè les peticions es feien a través del CECAT. Però no hem hagut d'intervenir-hi perquè des del primer moment és un tema que ha portat Afers Socials i Família i després Salut. Ens han arribat peticions de municipis que necessitaven fer desinfeccions i aleshores hi han anat Bombers de la Generalitat pactat amb afers Socials i Salut, que era qui coordinava quina era prioritària i quina no.

I amb quina previsió treballeu? De cara a la tardor us esteu preparant?

Hi ha un equip que està dins la part de planificació, al qual anomenem grup avançat, que treballa els escenaris que vindran. Estan treballant què fer en la fase 3, com treballarem perquè tothom entengui que seran vacances però que continuem sense tenir vacuna, quines seran les mesures... Treballa també de cara a la tardor, les escoles... això no s'acaba. És veritat que no estem com al començament quan tot era desconegut però ens hem adaptat a aquesta situació d'emergència perquè fa molts mesos que hi estem, però no podem deixar de treballar per preveure què passarà, no a la tardor, sinó al Nadal. Hem d'anar molt més endavant preparant les coses que ens poden arribar i quines situacions hi haurà. Fins i tot que es produeixi una altra gran emergència que generi, per exemple, inundacions importants i s'hagi de fer un desallotjament important. Com ho fem? Perquè la gent no podrà anar a un poliesportiu i ser acollida. Tot això ho treballa el grup avançat, que és l'encarregat de planificar els escenaris que vindran.

Estem més preparats ara?

Jo crec que sí. Primer perquè hi ha tot un tema de sensibilitat i autoresponsabiltiat de la ciutadania, malgrat que hi hagi un percentatge de persones baix que no ho acabi d'entendre, però en l'àmbit del Govern estem molt preparats. Pel que fa a la salut, ho tenim claríssim, els epidemiòlegs han treballat molt. Penso que sí que tenim capacitat per afrontar el que vindrà. El que no sé, perquè no ho sap ningú, és quines conseqüències tindrà tot això. Ara no som capaços de mesurar d'aquí al Nadal en quina situació ens trobarem i quines conseqüències tindrà això sobre el sistema social, sobre el comportament de les persones, sobre les relacions, això és el que estem començant a treballar i és difícil de preveure perquè és una emergència molt innovadora, però és la fase de recuperació que normalment no es treballa. I ara què? Quin impacte tindrà tot això per a les persones que han perdut familiars i no s'han pogut acomiadar? I quin impacte tindrà sobre els nens la manca de sociabilització? Tot això és el que estem treballant. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat