Un equip internacional d'investigadors ha marcat una nova fita en la història de la paleontologia. Per primera vegada, s'han descobert restes inequívoques de glòbuls vermells fossilitzats i aminoàcids de col·lagen en els ossos de les extremitats d'un dinosaure de 115 milions d'anys d'antiguitat que es van trobar en un jaciment arqueològic a la conca d'Araripe, al Brasil. La troballa, recollida a la revista The Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, transforma "la comprensió de la conservació dels fòssils i la longevitat molecular al llarg de grans períodes de temps", assenyalen els autors. Tot i que estudis anteriors havien assenyalat la possible presència d'estructures de glòbuls vermells a fòssils, aquesta investigació és "la primera a demostrar químicament la presència de molècules derivades de l'hemoglobina a l'interior de les cèl·lules", asseguren els autors.
El dinosaure a què pertanyien les molècules mineralitzades és un Artasaurus museonacionala, l'única espècie coneguda d'aquest gènere extint i que podia arribar a fer fins a 3 metres de llarg i pesar uns 34 quilograms fa entre 115 i 110 milions d'anys. Els seus ossos es van trobar en dipòsits de la Formació Romualdo al nord-oest del Brasil i es van donar a conèixer en un article científic publicat el 2020. Ara, els investigadors han vist que contenien nombrosos glòbuls vermells conservats dins dels canals vasculars.
Hemoglobina d'edat milionària
Les mostres recollides contenien restes d'hemo —el component de l'hemoglobina, és a dir, dels glòbuls vermells, encarregat de transportar l'oxigen— conservat en els fòssils. Segons una de les autores de l'estudi i directora del Centre de Geoquímica Orgànica i Isotòpica de la Universitat Curtin, Kliti Grige, la troballa "confirma, en essència, l'existència de restes de sang fossilitzada". "Detectar molècules derivades de l'hemo intactes en glòbuls vermells de fa 115 milions d'anys és sorprenent: és realment un descobriment històric", afegeix la investigadora en un comunicat del centre universitari ubicat a Austràlia.
L'equip de recerca —format també per investigadors de l'Agència Japonesa de Ciència i Tecnologia Marina i Terrestre, el Museu Nacional del Brasil i la Universitat Regional de Cariri, així com de la Universitat Johns Hopkins— creu que aquesta excepcional conservació va ser deguda al fet que el dinosaure va quedar ràpidament enterrat en un entorn amb poc contingut d'oxigen i ric en microorganismes després de la seva mort. Grice i els seus col·legues creuen que els glòbuls vermells es van mineralitzar amb hausmannita, un mineral òxid de manganès que hauria actuat com una càpsula del temps natural en ajudar a estabilitzar les estructures cel·lulars i els components biomoleculars (inclosos els aminoàcids del col·lagen) al llarg d'un període geològic tan prolongat.
Una sacsejada en el camp de la paleontologia molecular
De fet, els resultats de l'estudi qüestionen hipòtesis llargament arrelades en la paleontologia, com que certes biomolècules, com l'hemoglobina, no poden sobreviure al llarg de grans períodes de temps. Segons indica la investigadora australiana, "aquest descobriment obre noves i apassionants vies per a la paleontologia a nivell molecular, cosa que ens permet investigar l'evolució de la sang, el metabolisme i, fins i tot, els nivells d'activitat en animals antics". "Aquesta troballa no només amplia el registre fòssil conegut de la sang, sinó que també ofereix una finestra molecular directa a la fisiologia d'animals extingits fa molt de temps, cosa que ens permet comprendre'ls millor a ells i al món on vivien", apunta la investigadora.