La investigació científica sobre l'origen de Cristòfol Colom​, paralitzada fa 16 anys a l'espera d'un avenç tecnològic ja disponible, afronta la seva recta final amb l'estudi de l'ADN de les restes òssies atribuïdes al descobridor i a dos dels seus familiars, que podria estar llest per al 12 d'octubre.

Així ho ha donat a conèixer aquest dimecres en conferència de premsa José Antonio Lorente, catedràtic de Medicina Forense de la Universitat de Granada i director de l'equip multidisciplinari que, amb l'ajuda de cinc laboratoris d'identificació genètica d'Europa i Amèrica, provarà de donar llum sobre l'origen del navegant, entorn del qual circulen diverses teories, si bé la més estesa i internacionalment acceptada és que era de Gènova (Itàlia).

Serà en dos o tres setmanes quan comenci l'anàlisi de l'ADN de les restes òssies de les quals es disposen de Cristòfol Colom, el seu fill Hernando i el seu germà Diego, amb la pretensió, explica Lorente, que en unes vuit setmanes s'obtinguin ja els primers resultats, que s'aniran generant progressivament fins a presentar les conclusions, si és possible, el proper 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat.

Tot això serà registrat en una pel·lícula documental i una minisèrie coproduïda per TVE i Story Producciones.

L'inici de la investigació

Aquesta investigació, promoguda inicialment per l'historiador Marcial Castro, va començar el 2002; l'any següent es van exhumar les restes del descobridor i dels seus familiars de la catedral de Sevilla i no va ser fins al 2005 quan va acabar l'extracció de la primera tanda d'anàlisi, moment en què els investigadors van decidir paralitzar l'estudi perquè la tecnologia amb què es comptava llavors no era prou "eficient". "Estàvem gastant molts grams d'os per aconseguir molt poca informació", ha detallat Lorente.

Per això, van arribar a la conclusió de què el millor era preservar les peces en espera d'un avenç tecnològic de nova generació que ara, setze anys després, ja s'ha donat, la qual cosa permetrà una millora "dràstica" tant en l'extracció de l'ADN dels ossos (més quantitat i qualitat) com en l'anàlisi posterior.

El material del que disposen per a la seva anàlisi és el següent: quatre fragments d'ossos de Cristòfol Colom de la mida d'una ametlla; uns altres set -un d'ells una dent- del seu fill Hernando, i per últim dotze fragments ossis del seu germà Diego.

Els estudis genètics previs que van realitzar entre el 2004 i el 2005 sobre el parentiu dels ossos d'aquestes tres persones conservats a la catedral de Sevilla van donar "resultats positius".

"Això no significa un resultat totalment concloent. Les dades apuntaven a relació pare-fill i germà-germà (...) A partir d'allà hem d'augmentar la informació generada perquè aquests resultats positius passin a ser conclusions definitives", aclareix.

Confirmar els seus orígens

Però l'objectiu final d'aquest estudi és confirmar els orígens de Colom: "S'accepta majoritàriament que és d'Itàlia, no ho dubtem, però podem donar dades objectives que puguin ser interpretades pels historiadors per arribar a una conclusió o altra", ha avançat Lorente, que s'ha referit a les teories defensades per altres estudiosos colombins que apunten a un origen gallec, portuguès, valencià, basc o mallorquí, entre altres. I l'ADN podria aportar informació per descartar o donar suport a una o una altra teoria, ha relatat el director del projecte.

Perquè la conclusió final sigui del més fiable i estigui el més corroborada possible, al procés hi participaran cinc laboratoris, dos dels quals -un de Florència i un altre dels Estats Units- treballaran de manera independent i aïllada.

Uns altres dos laboratoris, un de Roma i un altre de Mèxic, donaran suport també a l'estudi, mentre que l'equip tindrà a més contacte puntual amb un cinquè centre especialitzat en identificació genètica, de manera que quan tots hagin conclòs el seu treball acararan les dades obtingudes per cadascun d'ells.

 

Foto principal: Restes òssies de Cristóbal Colón i dels seus familiars / EFE