Més de dos mesos després del tràgic accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova), en què van perdre la vida 46 persones, la investigació segueix sense una conclusió clara i manté obertes múltiples hipòtesis sobre les causes del descarrilament, segons una anàlisi elaborada per l'Instituto de Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada, que adverteix de la complexitat del sinistre i de la manca d'evidències definitives fins al moment.

El succés continua sent investigat per dues vies paral·leles: la tècnica, a través de la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF), i la judicial, al Jutjat d'Instrucció número 2 de Montoro. L'Instituto Coordenadas indica que ambdues coincideixen en un punt clau: cap de les línies d'investigació pot confirmar-se ni descartar-se completament per ara, cosa que evidencia la dificultat d'aclarir el que va passar.

Segons l'estudi, després de descartar-se la hipòtesi de sabotatge, el focus se situa en causes de caràcter tècnic. Entre aquestes, destaquen quatre grans escenaris: el trencament d'una soldadura o del mateix raïl, una possible fallada en l'aparell de via, l'existència d'un element després del tren que provoqués un enganxament, i un defecte estructural en el material ferroviari.

Una de les hipòtesis que més atenció ha rebut és la possible ruptura d'una soldadura entre trams de raïl. Tanmateix, els experts consultats adverteixen que aquest tipus de fallada, per si sola, difícilment explicaria un accident de tal magnitud. En condicions normals, una ruptura de raïl sol provocar incidències menors, especialment en entorns de baixa velocitat, i no descarrilaments de conseqüències tan greus.

Una altra de les línies d'investigació apunta a una possible fallada en l'aparell de via, concretament en el sistema d'agulles que permet el canvi de carril. Un mal funcionament podria haver provocat que part del tren seguís una trajectòria diferent de la resta, generant el descarrilament. En aquest context, també pren rellevància la hipòtesi d'un “enganxament”, és a dir, que algun element del tren, possiblement solt o mal fixat, impactés contra la infraestructura, desencadenant una reacció en cadena.

Aquesta última teoria es veu reforçada per diversos indicis recollits després de l'accident. Alguns viatgers van assenyalar vibracions anòmales durant el trajecte, i en un túnel proper al punt del sinistre es van trobar restes metàl·liques que podrien estar relacionades amb el tren. A més, tècnics desplaçats a la zona van detectar danys significatius en travesses abans del lloc del descarrilament, compatibles amb l'impacte d'un objecte contundent.

L'informe també contempla la possibilitat d'un defecte en el raïl, vinculat a alteracions en la seva estructura interna. En concret, es menciona la presència de martensita, un material extremadament dur però fràgil, que podria haver compromès la resistència del carril davant les exigències del pas del tren a alta velocitat.

Malgrat totes aquestes hipòtesis, l'Instituto Coordenadas insisteix que cap no pot considerar-se concloent en aquest moment. La investigació apunta més aviat a un escenari en què diversos factors podrien haver coincidit, augmentant el risc fins a desembocar en l'accident. Aquesta visió reforça la idea que el sinistre no respon a una causa única, sinó a una possible combinació de fallades tècniques i circumstàncies concurrents.

En aquest context, els experts fan una crida a la prudència i a evitar conclusions precipitades. Subratllen la necessitat de permetre que les autoritats competents treballin amb independència i rigor per esclarir els fets. La CIAF disposa d'un termini de fins a un any per emetre el seu informe definitiu, tot i que s'espera que pugui llançar llum sobre les causes abans del pròxim mes de juny. Mentrestant, l'accident d'Adamuz continua sent objecte d'anàlisi tècnica i debat públic, amb l'objectiu d'identificar les causes reals i evitar que una tragèdia d'aquestes característiques torni a repetir-se.

© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que es mencioni Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del mitjà o format utilitzat.