Des de fa temps que la comunitat científica es planteja si hi ha vida fora de la Terra. Després d'anys tractant de respondre aquesta qüestió, una nova investigació aporta les “proves més sòlides” que s'han trobat fins ara que la vida fora del nostre planeta pot existir. Un planeta gegant a 124 anys llum de la Terra, anomenat K2-18b, presenta característiques que permeten que la vida prosperi. Concretament, les observacions del telescopi James Webb d'aquest planeta han detectat senyals de dos productes químics a l'atmosfera del planeta que es consideren “biosignatures”, és a dir, indicadors de vida.
Segons un estudi publicat a la revista The Astrophysical Journal Letters, la detecció de les substàncies químiques, el sulfur de dimetil (DMS) i el disulfur de dimetil (DMDS), no suposaria una prova de l'activitat biològica aliena, però podria apropar molt més la resposta a la pregunta de si estem sols a l'univers. Això es deu al fet que aquestes dues substàncies són en gran part produïdes pel fitoplàncton marí a la Terra. “Aquesta és l'evidència més forta fins ara d'una activitat biològica més enllà del sistema solar”, ha explicat el professor Nikku Madhusudhan, astrofísic de la Universitat de Cambridge que ha dirigit les observacions.
Prudència en les afirmacions
“Som molt prudents. Ens hem de qüestionar tant sobre si el senyal és real com sobre què significa”, ha remarcat Madhusudhan i ha afegit: “D'aquí a dècades, podem mirar enrere en aquest moment i reconèixer que va ser quan l'univers viu va estar a l'abast. Aquest podria ser el punt d'inflexió, on de sobte la pregunta fonamental de si estem sols a l'univers és la que som capaços de respondre”.
Les veus més escèptiques qüestionen si les condicions generals del planeta K2-18b són les ideals per a la vida, més enllà que s'hi puguin trobar les substàncies DMS i DMDS. És a dir, si les altres característiques del planeta permeten que hi hagi vida. En aquest cas, cal tenir en compte que el planeta es troba a la constel·lació de Lleó, és 2,6 vegades més gran que la Terra i orbita la zona habitable de la seva estrella.
Tanmateix, en estar tan lluny, el planeta no es pot fotografiar o visitar. Així que els científics tracten d'esbrinar més detalls, com, per exemple, si hi ha aigua. En aquesta mena d'aspectes clau, per ara no acaba d'haver-hi consens. Per exemple, l'any 2019 un grup de científics va afirmar que a la seva atmosfera hi havia vapor d'aigua, però el 2023 es va apuntar que en realitat es tractava de metà. Pel que fa a l'existència d'oceans, tampoc hi ha consens. Mentre que l'equip de Cambridge afavoreix un escenari oceànic, altres diuen que les dades suggereixen que és un planeta gasós o amb oceans de magma, no pas d'aigua.