"Hi ha una xifra negra que no arriba a entrar en cap dels circuits", diu a El Nacional Montse Escudé, sergent de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra, en referència a totes les dones maltractades que no denuncien. La por, el desconeixement, la dependència econòmica del seu agressor i també la dependència emocional, fan que les dones no acabin denunciant el seu cas. 

Després, el mateix engranatge de l'Administració "dur, llarg i costós" fa que moltes dones es tirin enrere a l'hora de sortir d'una situació de maltractaments psicològics, físics o sexuals.

Els Mossos han rebut aquest 2016, fins al 31 d'octubre, 10.809 denúncies i controlen 11.711 víctimes. Però algunes dades parlen que només es denuncia un de cada cinc casos i que un 30% de les dones maltractades no arriben a denunciar mai.

La primera denúncia d'una dona maltractada no arriba ben bé fins al cap dels 10 anys de les agressions. "Es demanen superheroïnes i costa", diu Escudé mentre explica per tot el procés pel qual passa una dona un cop decideix denunciar. "La víctima està en ple cicle de violència. Si no s'intervé des de fora, no denuncia, és probable que s'aculli al seu dret a no declarar i que aquell cas acabi arxivat", assenyala la sergent. "L'actitud, el convenciment, la seva situació vital és clau" per tenir la força de denunciar i d'entrar en la xarxa de recursos que condueixen els Mossos, ja no només a l'hora de fer la denúncia i de protegir la víctima, sinó de derivar-la als especialistes mèdics.

Els mossos d'atenció a les víctimes de violència masclista estan formats per atendre-les. Detecten al moment les dones assetjades psicològicament. "Les dones víctimes de violència psicològica tenen un relat molt particular i dur. Tenen interioritzades certes conductes que ni es plantegen manifestar-les i explicar-les".

La fortalesa de la dona és clau, ja no només per tramitar la denúncia sinó per acabar el complex circuit que se'ls planteja al seu davant. Les víctimes poden arribar soles o acompanyades a la comissaria. Fins i tot, hi poden anar després d'una agressió on hi hagin intervingut els Mossos. La declaració que se'ls pren pot servir ja per fer la denúncia. Aquí és on algunes ho deixen córrer.

Les que tiren endavant entren en un procés d'avaluació on se'ls fa un qüestionari de risc de patir violència física greu. Se les informa dels seus drets i se'ls proposa si volen tenir un advocat. I si no poden tornar a casa, les porten a una casa d'acollida. Moltes abandonen a mig camí.

Totes les dones

Totes les dones poden ser víctimes de violència masclista. "N'hi ha a totes les classes socials, nivells d'estudis i llocs", segons Montserrat Escudé. "El factor edat ja no és determinant", conclou, tot i que la franja d'edat on hi ha més denúncies és la dels 31 als 40 anys.

En alguns casos, quan el pare de família és el maltractador, abusa tant de la mare com de la resta de fills. Siguin nens o nenes.

Més denúncies d'adolescents

Les denúncies de víctimes menors han pujat un 7%. "No interpretem que hi hagi més víctimes, sinó que s'està fent més conscienciació que s'ha de denunciar", diu Escudé.

"Els joves estan normalitzant" certes actituds, diu la sergent. Es tracta de casos evidents de gelosia que deriven en el sotmetiment i control de les noies. El mòbil i les noves tecnologies s'han convertit en un canal de maltractament per als més joves que volen controlar les seves parelles. El control passa per saber què es posen, amb qui són, on són i, sobretot, el doble check de Whatsapp, per controlar si han vist o no els seus missatges i per què no els han respost. "És altament perillós", diu Montserrat Escudé.

Els Mossos han fet aquest any 665 xerrades a 19.850 adolescents. Són conferències que es fan a les escoles. "La prevenció és clau i als joves els costa molt identificar els maltractaments", diu Escudé. Segons els Mossos, els joves normalitzen certs comportaments psicològics i de control.