Acotació màxima de les funcions de la Guàrdia Urbana de Barcelona davant els aldarulls al barri de Gràcia. La directriu de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat mantenir-los en les seves competències i evitar que vagin més enllà d’exercir mesures preventives o dispositius de trànsit fora del perímetre, posant fi a la confusa delimitació competencial que hi ha hagut fins ara. La decisió ha provocat que tot el dispositiu d’ordre públic del Banc Expropiat hagi recaigut en els Mossos d’Esquadra.

Durant aquest any de mandat, Colau no ha fet canvis en les estructures de la policia local, evitant la "neteja" que se li demanava. Mantenir Evelio Vázquez com a intendent major li va costar les seves crítiques. Però el que sí que ha fet és traçar la línia que no poden traspassar, no donant-los ales per intervenir en els grans conflictes de la ciutat on la seguretat està en joc i en mans dels Mossos d’Esquadra, que tenen la responsabilitat en l’ordre públic.

Amb Amadeu Recasens, ex director de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, l’escola de formació de Mossos i policies locals, com a supervisor de l’estratègia policial, hi ha hagut una voluntat de fixar amb pèls i senyals les funcions de la Guàrdia Urbana, després que en els anteriors mandats s’haguessin excedit, envaint competències de la policia nacional de Catalunya, sota el comandament de Joaquim Forn (CiU) o d'Assumpta Escarp (PSC) amb anterioritat. De fet, van crear una unitat d’antiavalots, quan la Guàrdia Urbana no té competències en ordre públic i no rebia la formació i els entrenaments pertinents.

Així, la formació també hi ha tingut a veure. Fonts policials expliquen que no tenen la suficient preparació per portar a terme les intervencions. En aquest sentit s’hi suma també la dissolució final de la Unitat de Suport Policial, després de l’acord al qual han arribat amb la CUP per facilitar l’aprovació dels pressupostos pel 2016, però s’ha acabat transformant en la Unitat de Reforç a la Proximitat i Emergències (URPE).

Queixes

Les decisions de Barcelona en Comú en matèria de seguretat tenen en peu de guerra el sindicat d’UGT de la Guàrdia Urbana, a qui li agradaria seguir participant d’accions com enviar agents de paisà per identificar violents o frenar els saquejos a establiments i sucursals bancàries. El seu portaveu, Eugenio Zambrano, ha reivindicat a El Nacional que “hi hem de col·laborar, perquè el Codi Penal diu que estem obligats a no mirar cap a un altre cantó si hi ha violència”.

La tensió és tal al sindicat que fins i tot el mateix Zambrano va acudir aquest dijous a l’Ajuntament, en plena signatura del pacte entre Colau i el PSC de Jaume Collboni, per exigir una reunió. Enmig dels passadissos, el portaveu d'UGT va queixar-se-li que “se’ns va remetre a Asens” quan li van demanar una reunió. “Prou ja de posar-nos barreres”, ha criticat parlant amb aquest diari, mentre reiterava que qui té la responsabilitat en seguretat és Colau i, per tant, volen parlar “directament” amb ella.

“Aquells que deien que venien a la política amb uns valors ètics i de transparència estem veient ara que això brilla per la seva absència”, ha criticat, i ha afegit que “cada dia costa més”, en referència també al cas de les agressions a agents per part dels manters i la polèmica mediació d’Asens per evitar que l’advocada d’un dels guàrdies demanés la presó pel violent. “Se’ns ha fet perdre el principi d’autoritat”, s’ha queixat.