Un important avanç en la comprensió de l'esquizofrènia, des de Barcelona. És el que ha aconseguit un equip d'investigadors de la Unitat de Ressonància Magnètica de l'Institut de Salut Mental de l'Hospital del Mar de Barcelona i del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM). Aquest grup de científics ha identificat un defecte en una línia específica de neurones que podria ser l'origen de la disfunció experimentada per les persones que pateixen d'esquizofrènia, obrint així la possibilitat de desenvolupar nous fàrmacs per abordar aquesta malaltia mental. L'estudi, publicat a la revista científica European Psychiatry aquest dimecres, se centra en la incapacitat del cervell de les persones amb esquizofrènia per filtrar correctament la informació de l'entorn, la qual cosa condueix a una visió distorsionada de la realitat. Per investigar aquest fenomen, l'equip ha analitzat mapes funcionals del cervell de 87 individus amb esquizofrènia, comparant-los amb mapes de 137 individus sense la malaltia.

En termes generals, el cervell té dos tipus principals de neurones: les activadores, que són les més abundants, i les inhibidores. Els investigadors han observat una alteració específica en dos subtipus de neurones inhibidores que coincidia amb les àrees afectades en les persones amb esquizofrènia. Aquesta és la primera vegada que s'identifica aquest defecte com el possible origen de l'esquizofrènia, obrint noves perspectives per al desenvolupament de tractaments dirigits a corregir la disfunció d'aquestes neurones. Les neurones inhibidores en qüestió es troben a totes les entrades sensorials del cervell, inclosos els sistemes visual, auditiu, gustatiu, olfactiu i tàctil, així com en el sistema emocional i en l'àrea responsable del pensament raonat i del llenguatge. El seu mal funcionament provoca que les persones amb esquizofrènia tinguin una percepció distorsionada de la realitat i dificultats per gestionar-la de manera adequada.

"Això pot explicar gairebé tota la constel·lació de símptomes de l'esquizofrènia", afirma el doctor Jesús Pujol, autor principal de l'estudi i director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l'Hospital del Mar. Aquest descobriment obre la porta a nous tractaments centrats específicament a corregir l'anomalia del comportament de les neurones inhibitòries, proporcionant una perspectiva prometedora per abordar de manera més efectiva els símptomes de l'esquizofrènia. Tot i que els tractaments actuals són efectius, solen afectar la funció global del cervell, impactant negativament en la vida diària dels pacients. La doctora Anna Mané, del mateix hospital, assenyala que aquest estudi obre la possibilitat de desenvolupar tractaments que abracin "la totalitat dels símptomes associats a la malaltia, amb una baixa incidència d'efectes secundaris".

L'esquizofrènia és un trastorn mental que afecta aproximadament 24 milions de persones a tot el món. A Catalunya, un 1% de la població pateix aquesta malaltia, caracteritzada per símptomes com al·lucinacions, idees delirants, alteracions de la conducta i trastorns del moviment. A més, l'esquizofrènia pot portar a l'aïllament social, la pèrdua de resposta emocional i la disminució de la intensitat de l'expressió. Aquest important avanç científic no només arrossegui llum sobre l'origen complex de l'esquizofrènia, sinó que també ofereix esperança a milions de persones afectades, assenyalant la possibilitat de tractaments més específics i amb menys efectes secundaris.