El Govern ha aprovat en el Consell Executiu celebrat aquest dimarts, el primer després de les vacances de Setmana Santa, una dotació extraordinària de 100 milions d'euros per a obres de millora de les escoles de Catalunya. La partida, que es gestionarà a través del fons Actualitza Escoles i dels ajuntaments, s'executarà entre enguany i el 2028. En seran beneficiàries escoles de titularitat de la Generalitat de 723 municipis d'arreu de Catalunya, que rebran els fons en proporció al nombre d'alumnes i l'antiguitat dels edificis.
En total són uns 1.112 centres de Primària o Instituts-Escola els susceptibles de rebre la subvenció, segons detallen fonts del Departament d'Educació. Tanmateix, des de la conselleria precisen que no necessàriament tots ells en rebrien finalment aquests fons extraordinaris, donat que és possible que els respectius ajuntaments ja hagin fet inversions i hagin donat resposta a les mancances durant els darrers anys. La decisió de quins són els centres beneficiaris recaurà sobre els consistoris locals.
L'Executiu de Salvador Illa assenyala que més d'un quart de les escoles catalanes —el 26,5%— es van construir abans de l'any 1960 i que la majoria fa dècades que no reben inversió per millorar les instal·lacions. Dels 2.530 centres que hi ha a Catalunya, uns 387 són del 1960 i uns 649 són encara més antics. També hi ha uns 148 del 1982, 333 del 1990 i uns 524 del 2000.
Les obres de millora de les escoles inclouran la substitució d’elements arquitectònics o instal·lacions perquè hagin quedat obsoletes, ja siguin cobertes, fusteries, calderes, lavabos, cuines o menjadors. També es preveu la millora d’envolupants i tancaments, substituir lluminàries, retirar el fibrociment i instal·lar sistemes de gestió i control, segons detalla el Govern en una nota. Els fons per pagar-ho tot plegat estan inclosos en el Decret llei 3/2026, que recull mesures urgents durant la pròrroga pressupostària.
Des del Departament d'Educació assenyalen que hi ha ciutats amb fins a una trentena de centres a on caldran actuacions: 34 a Terrassa (Vallès Occidental), 28 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), 27 a Sabadell (Vallès Occidental) o 23 a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). També es projecten possibles actuacions a Lleida (19), Badalona (19), Girona (16), Tarragona (16), Reus (16), Cornellà de Llobregat (14), Vilanova i la Geltrú (12) o Mataró (12).
"Avui tornem a la feina després d'un petit descans i també tornen a l'escola molts nens i nenes i, per això, començarem amb un Consell Executiu aprovant una mesura important per a aquests i pel conjunt del país", ha afirmat el president Illa, que ha admès que "moltes escoles" fa dues dècades que no tenen les inversions necessàries i que una quarta part d'elles són antigues i cal renovar-les. Illa ha defensat aquest fons extraordinari com "un pas endavant important" per fer millors escoles, més còmodes i més segures.
El mal estat de les instal·lacions a moltes escoles és una preocupació de direccions, docents i famílies. Per exemple, a finals del 2024, tots els sindicats i les associacions de famílies de Badalona va alertar en un preocupant informe de sostres i estructures d'amiant, esquerdes i despreniments, rajoles a punt de caure, vidres trencats, lavabos que no funcionen o de cablejat i interruptors al descobert. També d'humitats i fongs en aules i menjadors, presència de rates, coloms o formigues, fonts amb legionel·la i instal·lacions de gas i electricitat "desfasades i perilloses". Es tracta d'edificacions "molt envellides", que daten dels anys 50 i 60. L'escenari més preocupant el van trobar a l'escola Josep Carner.
Aquest 2026, doncs, es destinarà un total de 258 milions d'euros pels centres educatius, la xifra més gran des del 2008 —quan va ser de 260 milions d'euros—. Els darrers tres anys la inversió va ser de 116 milions i, abans, entre el 2014 i el 2022, la xifra va oscil·lar entre els 46 i els 96 milions.
La consellera Niubó torna a la feina
Aquest dimarts s'ha reincorporat a la feina la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, després de dos mesos de baixa per malaltia. Niubó participarà en el Consell Executiu. La titular del Departament d'Educació va haver de ser operada d'urgència a principis de febrer. Durant la seva recuperació, les seves funcions van recaure en el pla executiu sobre els tres secretaris —la secretària general, Teresa Sambola; el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez; i el secretari de Formació Professional, Francesc Roca—, mentre que la representació d'Educació l'ha exercit el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
La baixa de la consellera ha coincidit amb un dels moments més convulsos a les aules catalanes, amb la mobilització massiva de docents l’11 de febrer en una vaga unitària i amb aturades del 16 al 20 de març, també amb manifestacions que van resultar multitudinàries. En aquesta nova setmana de vagues del març, no s’hi van sumar, però, CCOO i UGT, que uns dies abans havien arribat a un acord amb el Govern per incrementar un 30% el complement salarial i abaixar la ràtio d'alumnes per professor. Els sindicats USTEC —el majoritari en l'educació catalana— Professors de Secundària i la CGT no van signar l’acord, en considerar-lo insuficient i pactat d'amagat de la Mesa Sectorial, i han mantingut les mobilitzacions. Des del Govern, però, sostenen que l'acord amb CCOO i UGT ja respon a les necessitats de l'educació catalana i, si bé estan oberts a parlar, rebutgen reobrir negociacions.