Tradicionalment, les garrofes eren “l’alternativa de pobres”. El garrofer té molt pocs costos d'explotació, ja que no es rega ni cal ensulfatar-lo perquè hi creixin bons fruits. Fins ara, molts pagesos havien abandonat aquests conreus perquè no se’ls donava sortida, però l’actual escenari d’inflació i el canvi de modes han revaloritzat un dels productes més típics de casa nostra. De fet, els cossos policials han hagut de redoblar esforços per vigilar camps de garrofers, que s’han convertit en or per als lladres. 

 

Mentre que un pagès de fa cinquanta anys cobrava uns 10 o 12 cèntims per cada quilo de garrofes, en aquests moments està al voltant de l’euro i mig. Ja fa temps que cada cop més empreses han vist en aquest fruit una oportunitat de negoci i és que té desenes d’usos desconeguts popularment. De les garrofes se’n pot treure sucre, farina per fer cacau i productes de pastisseria, farina per a vegans, espessidors alimentaris naturals o goma de garrofí (ideal per fer gelats). Però, a més, també s’està començant a fer servir en la indústria cosmètica i farmacèutica. 

Si bé és cert que ja fa anys que el preu va a l’alça, enguany s’ha disparat encara més. Això és degut a la crisi per la guerra d’Ucraïna i la inflació. El pinso del bestiar català, fins ara, provenia en bona part dels camps ucraïnesos. La manca de producció i la inflació generalitzada al nostre país han fet que el preu del pinso estigui pels núvols i ha obligat els ramaders a buscar alternatives. Una bona manera de trobar solucions sol ser mirar al passat. I això han fet. Han tornat a fer servir les garrofes com a farratge per al bestiar, com sempre havien fet els nostres avis. 

La por dels agricultors 

Així doncs, l'elevada demanda i la menor producció de la collita de garrofa d’aquest any han disparat el preu a més d'un euro el quilo, un valor que no s'havia vist en dècades. Les cooperatives catalanes preveuen una disminució del 26,7% de la collita, passant de 15.000 tones de la campanya anterior a les 11.000 tones d'enguany a causa de la sequera registrada entre el novembre passat i aquest febrer, acompanyada després per un excés d'humitat per pluges entre març i abril que van provocar defoliacions i la caiguda de fruits. 

L'augment de rendibilitat d'aquest conreu ha comportat robatoris als camps. Alguns agricultors han accelerat la collita per evitar nous furts i els cossos policials han desplegat dispositius especials de vigilància en algunes zones del territori. 

Un ventall d'usos i oportunitats econòmiques

Així doncs, cada cop hi ha més interès en el conreu de la garrofa És el cas de Menjamiques, una empresa de Bràfim (Alt Camp), que va engegar ara fa cinc anys elaborant cremes, xocolates i pastissos. Clara Martín, la propietària, ha explicat a l’ACN que "al consum de xocolata 'tropical' li queda poc temps" i per això posa tots els esforços des del 2017 en apostar per la garrofa com a alternativa alimentària.