L'"excés de proteccionisme" en la Legislació ambiental ha situat en una posició de "greu risc d'incendis" els espais protegits d'Espanya, a causa de la prohibició d'exercir tasques de prevenció que s'han realitzat al llarg dels segles per part d'agricultors, ramaders, caçadors, propietaris de finques i altres agents del món rural.

Així ho va denunciar aquest dilluns la Fundació Artemisan, qui va destacar que a Espanya el 25 % del territori és declarat Espai Natural Protegit i que determinats corrents de pensament "han promogut la idea que la protecció absoluta i l'absència d'ús i aprofitament dels recursos naturals és la millor manera de garantir la seva conservació". Va assenyalar que part del problema rau en el fet que els plans de gestió d'espais naturals protegits com ara Parcs Nacionals, Parcs Naturals, Reserves, Xarxa Natura 2.000, entre altres, "impedeixen de realitzar tasques de prevenció d'incendis" per un excés de proteccionisme i burocràcia que impedeix, en moltes ocasions, no només agilitar-les, sinó fins i tot executar-les.

A parer seu, les administracions competents "posen en risc el present i el futur de la conservació del medi natural, especialment en un moment d'alt risc per temperatures extremes i sequera com l'actual". Com a exemple va recordar l'incendi que es va declarar l'any passat al Parc Nacional de Monfragüe, a Extremadura, que va afectar a prop de 400 hectàrees del propi parc, així com a una vintena de nius de voltor negre, espècie protegida, i va calcinar també 2.356 hectàrees de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

La Fundació Artemisan va assenyalar que la correcta gestió del territori és vital per evitar aquest tipus de catàstrofes mediambientals, especialment en zones d'alt valor, la qual cosa passa per recuperar les activitats tradicionals del medi que han vingut, durant segles, prevenint incendis i evitant el despoblament del món rural. Va afirmar que l'abandonament del món rural i del medi agrícola és "un caldo de cultiu perfecte per a la generació de grans incendis, sumat a la prohibició d'accions com la caça, que eren font de riquesa a la zona i que ajudaven a conservar i mantenir el medi ambient a la zona". Va afegir que la legislació actual fa que neteges, podes i cremes controlades, que són imprescindibles per evitar focs especialment en èpoques extremes com l'actual, siguin "inviables o, si més no, que s'allarguin els tràmits per dur-les a terme, el que s'ha traduït en l'abandonament d'aquests espais."

Per això, va advertir que és "imprescindible repensar la política que s'està duent a terme a les zones protegides del país i aposta per adaptar la normativa dels plans de gestió, reduint les limitacions i fomentant inversions i actuacions dins d'aquests espais." Igualment, va demanar de "reduir els períodes d'estudi i temps de resolució d'avaluació ambiental" per facilitar als propietaris de muntanyes privades el desenvolupament d'accions de prevenció i gestió forestal, autoritzant el seu desenvolupament mitjançant declaracions responsables de compliment normatiu.