Acotar la proliferació d’habitatges d’ús turístic i evitar que aquests acabin copant el mercat amb els consegüents riscos de manca d’habitatge d’ús residencial i gentrificació que s’hi associen. Aquest és l’objectiu del decret llei aprovat aquest dimarts pel Govern que introdueix un fre important a aquest mercat, ja que a partir de l’entrada en vigor, se sotmetrà a llicència urbanística prèvia els habitatges d’ús turístic en 262 municipis catalans, que comprenen les localitats amb més població, incloses també les de l’àrea metropolitana de Barcelona, així com la majoria de les zones turístiques de Catalunya, tant a la costa com a la muntanya.

L’objectiu d’aquest decret llei és regular per primera vegada i de forma general el règim urbanístic de l’ús turístic dels habitatges davant una situació actual en que, en el millor dels casos, havien estat els ajuntaments, a partir dels propis criteris, els que havien començat a introduir normatives, com ara acotar zones o tipologies d’habitatge. De fet, fins al moment n’hi havia prou amb una declaració responsable del nou ús, però sense haver de complir requisits urbanístics. Segons fonts del Govern, fins ara, les úniques limitacions eren les de tenir cèdula d’habilitat, que estigués moblat i no llogar per habitacions.

Per contra, la nova regulació requerirà una llicència urbanística prèvia, que comportarà tenir una normativa general comuna però que, en tot cas, deixa en mans dels ajuntaments la responsabilitat d’adaptar els seus plans urbanístics a partir de criteris com assegurar l’ús residencial del sòl i justificar, en tot cas, l’escreix d’habitatge per destinar-los a ús no residencial com seria el cas de l’ús turístic. A més, el decret fixa un topall màxim de 10 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants que no podrà ser superat en cap cas, un límit que ja superen en l'actualitat 47 municipis catalans. Dit d’una altra manera, caldrà garantir primer l’accés a l’habitatge residencial de la població abans d’obrir el parc a l’ús turístic. Finalment, la llicència s'haurà de renovar cada cinc anys. Tot això pot comportar una reducció del nombre de pisos turístics en determinats municipis.

D’aquesta manera el Govern vol aturar la sagnia de l’oferta de mercat residencial i avançar-se a situacions d’augments de preu. Pel que fa al perímetre de localitats afectades pel decret, es tracta de 262 municipis que entren dins d’una de dues categoritzacions, la primera afecta els municipis amb problemes d’accés d’habitatge, és a dir, que tenen mercats tensionats, com seria el cas de les grans ciutats i les localitats més turístiques, mentre que la segona és la possibilitat de trencament de l’entorn urbà. D’aquesta manera s’intenta evitar no només la proliferació d’habitatges d’ús turístic en ciutats amb mercat tensionat com Barcelona, sinó també posar fre a situacions com les que passa en pobles de muntanya on mestres o metges tenen dificultats per trobar residència perquè hi ha un excés d’habitatges dedicats a l’ús turístic. En tot cas, la llista de municipis serà revisable en un termini de cinc anys.

Què passa amb els habitatges turístics existents?

Pel que fa als habitatges d’ús turístic existents en l’actualitat, cal tenir en compte que fins ara no havien de comptar amb llicència urbanística prèvia, però a l’entrada en vigor del decret llei, estaran sotmesos al mateix règim, de manera que hauran de tramitar la llicència igualment, un cop cada ajuntament estableixi els paràmetres segons els quals es podran autoritzar habitatges d’aquest tipus en el seu terme municipal. Això sí, tindran de coll un període de cinc anys per tramitar-la, sempre subjecte al règim de concurrència lliure al mercat que estableixi cada municipi i sense drets adquirits pel fet de ja estar en funcionament. 

Ara bé, en els casos d’usos turístics existents que puguin acreditar inversions per l’exercici de l’activitat que no s’han pogut amortitzar en el termini d’aquests cinc anys, sí que es podrien acollir a una pròrroga de cinc anys, que en qualsevol cas, també suposaria l’extinció de qualsevol tipus de dret adquirit. Així mateix, l’entrada en vigor del decret llei es preveu imminent per evitar que es produeixi un efecte crida per registrar nous habitatges d’ús turístic abans de l’entrada en vigor de la nova normativa i també frenar nous augments dels preus de lloguer del mercat residencial.

Responsabilitat dels ajuntaments

En tot cas, aquesta regulació general passa als ajuntaments la responsabilitat d’incloure aquestes llicències en els seus propis plans urbanístics, de manera que seran els consistoris de cada municipi els que hauran de decidir si es permet l’existència o no d’habitatges d’ús turístic, acreditant prèviament que estan cobertes les necessitats d’habitatge d’ús residencial i, per tant, que es pot destinar part del parc a l’ús turístic, sempre sense superar el topall de 10 habitatges d’ús turístic per cada cent habitants.