El 14 de juliol Joaquim Forn (Barcelona, 1964) prometia el càrrec de conseller d'Interior. Carles Puigdemont feia els darrers canvis al Govern abans del referèndum i el que havia estat responsable de la Guàrdia Urbana a l'Ajuntament de Barcelona el darrer mandat de Xavier Trias passava a dirigir ara totes les policies locals de Catalunya i els Mossos d'Esquadra. Un cos de 17.000 agents assetjat per l'ombra del 1-O i les mirades del Tribunal Constitucional. Forn entrava amb la missió de garantir la votació com s'ha fet sempre, però només un mes després d'acceptar el càrrec, enmig dels dies d'agost destinats a descansar, Younes Abouyaaqoub irrompia a la Rambla de Barcelona amb una furgoneta i matava 13 persones. L'atemptat terrorista es confirmava i la maquinària policial es posava en marxa.
No s'esperava el conseller d'Interior arribar a la conselleria i fer front a un atemptat...
Evidentment això no ho esperava, però és veritat que estàs preparat per a qualsevol eventualitat. Sabia que anava a una conselleria difícil, en la qual es produeixen fets que moltes vegades no són previsibles i que això forma part dels riscos en el moment d'acceptar el càrrec. Davant aquestes eventualitats, has de reaccionar, t'has de posar a treballar i comptar amb l'equip que tens, que en aquest cas és molt potent.
Com va viure els moments posteriors a l'atemptat?
Tot és molt ràpid. Una de les primeres decisions és constituir el centre de coordinació amb la participació de totes les parts implicades, amb tots els serveis que s'han de posar en funcionament: serveis d'emergències, protecció civil, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, tota la vessant social per donar acollida a totes les persones que han de ser ateses. Tot això és el principal i el que es fa més ràpid. La investigació, un cop has començat a donar resposta a les persones que han quedat afectades, és la segona part que s'activa de seguida, de manera paral·lela.
"No només demanarem entrar a l'Europol, sinó que ho exigirem"
El president Carles Puigdemont deia dilluns en la compareixença que ara ja ningú posava en dubte la necessitat que els Mossos formessin part de l'Europol, però l'Estat espanyol està llançant un missatge contradictori...
Hem parlat amb el ministre i des del primer moment ens ha dit que sí, que compliria els acords que es van signar el 10 de juliol (en la Junta de Seguretat) i entre aquests acords hi ha constituir un grup de treball per veure de quina manera els Mossos d'Esquadra s'incorporen a l'Europol. Per tant, no tindria cap sentit que un mes i mig després de signar uns acords els volguessin incomplir. Estem convençuts que això es tirarà endavant i no només ho demanem sinó que ho exigirem, perquè els acords hi són per complir-los i perquè en matèria de seguretat no tenen cap sentit les baralles polítiques, i no fer participar en una taula d'informació tan important com és Europol una policia que ha demostrat la seva capacitat seria una contradicció. Creiem que no s'arribarà a aquest punt. Jo hi tinc plena confiança. I com que és un tema de sentit comú, arribarem a un acord ben aviat.
L'Ertzaintza sí que està integrada a l'Europol...
La policia basca està igual que nosaltres. Va arrencar el mateix compromís que vam assolir nosaltres a la Junta de seguretat. La matinada de dijous a divendres, el jutge de l'Audiència Nacional que porta el cas va dir que la investigació a Catalunya la feia el cos dels Mossos, per tant, és un reconeixement de les competències que tenim. És molt important haver exercit aquestes competències i el que hem de poder fer és compartir i rebre tota la informació amb altres cossos, per abordar un fenomen tant important com és el del terrorisme.
"Desconeixíem totalment les informacions sobre l'imam"
Els Mossos desconeixien totes les informacions sobre l'imam i que la policia espanyola li va punxar el telèfon per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska?
Ho desconeixíem totalment. Hem intentat fer una política absolutament transparent, molt clara, des del primer moment. I quan se'ns ha preguntat sobre això, hem dit que nosaltres no teníem cap notícia que l'imam tingués cap vincle amb el terrorisme. L'únic que sabíem era que havia estat quatre anys a la presó per un delicte de tràfic de drogues, de salut pública. Per això, quan des de l'Ajuntament de Vilvoorde (Bèlgica) se'ns pregunta, d'una manera absolutament informal, es respon el que sabem. Si haguéssim tingut aquesta informació, haguéssim actuat d'una altra manera.
Però això és greu, perquè hi va haver dos atemptats i els Mossos van anar a cegues. Farà alguna cosa Interior?
El primer que hem de fer és confirmar aquestes informacions. Abans d'emprendre accions o denunciar, m'agradaria confirmar-ho. Vull parlar amb el ministre i vull que aquesta informació sigui contrastada. En el cas que sigui confirmada, nosaltres ho valoraríem com un fet absolutament greu. A partir d'aquí no em vull avançar, primer és contrastar aquesta informació, saber si es va produir, si efectivament es tenia aquesta informació, si s'havia punxat el telèfon i quina informació tenien els serveis secrets de l'Estat espanyol.
Quines accions podria emprendre la Generalitat?
D'entrada, accions polítiques i demanar responsabilitats. És el mínim que podem fer. Després una cosa, que potser és la més important de totes: un cop es constaten aquests errors, no repetir-los. Veure la necessitat que es pugui compartir la informació. Hi ha gent que ha desitjat des del primer moment embrutar l'actuació del cos dels Mossos d'Esquadra, des del minut zero... Alguns mitjans. També m'agradarà que rectifiquin. Hi ha gent que no ha estat capaç de reconèixer la gran feina dels Mossos. Hi ha mitjans que s'han preocupat per què no es reconegués la gran tasca que han fet els Mossos d'Esquadra.
La comunicació a hores d'ara entre els tres cossos -Mossos, CNP i Guàrdia Civil- és bona, és la que ha de ser?
Dijous, el comissari d'investigació va ser a Madrid i ell mateix ha explicat que s'està treballant en la bona direcció. Tothom és conscient que hem de fer front a un tema important. Que des de Catalunya es té molta informació perquè estan investigant els Mossos d'Esquadra i això s'ha de compartir i que en aquests moments és l'Estat qui té les relacions internacionals amb la resta de policies i que, per tant, hem de passar per aquí. És fals el que ha volgut vendre algun mitjà que el jutge ha ordenat a la policia espanyola la investigació internacional. La fan ells perquè són els que tenen les competències de relacions amb la resta de policies.
La comunicació flueix?
Sí. Ara, en aquests moments, no tenim cap queixa.
"La Guàrdia Civil va demanar intervenir amb els seus Tedax a Alcanar però en aquell moment estàvem actuant i no ens calia"
Els Tedax de la Guàrdia Civil diuen que van demanar investigar l'explosió d'Alcanar. Això és cert?
Ens ho vam demanar però en aquell moment estàvem actuant i no ens calia. Ja tenim una unitat de Tedax. En qualsevol cas, nosaltres ja tenim aquesta competència i per això la volem exercir. És com demanar investigar una cosa que correspon a la Guàrdia Civil. Els Mossos, en el moment en què hi ha l'explosió, inicien la investigació i ho fan els TEDAX. Quin sentit tindria si tu tens una unitat que investiga això, que vingui una unitat d'un altre cos a investigar? És que no té cap sentit. S'ha fet el que tocava, exactament el que tocava fer, i des del primer moment. Això es produeix a les 23.30 h del dia 16. L'atemptat es produeix 17 hores més tard i era absolutament impossible lligar una cosa amb l'altra. S'ha explicat del dret i del revés. Si hi ha gent que actua de mala fe i vol inventar coses, doncs que busqui un altre camí.
Quan es confirma la vinculació de l'explosió d'Alcanar amb l'atemptat, pesa un sentiment de culpabilitat sobre els Mossos d'haver pogut fer-hi alguna cosa?
Potser abans s'hagués pogut fer alguna cosa. Ja no és un problema dels Mossos, és un problema d'haver pogut tenir més informació sobre què s'estava treballant en un atemptat. És que és materialment impossible des del moment en què es produeix l'explosió i abans de les cinc de la tarda, moment en què hi ha l'atemptat, poder lligar una cosa amb l'altra. Entre altres coses perquè quan intervenen els Mossos d'Esquadra en la investigació d'Alcanar no surten les 120 bombones de butà. No es detecten ni materials explosius. Era impossible.
I l'olor d'acetona?
Sí, però l'acetona no només s'utilitza per a això. En un primer moment, es pensava que podia ser un laboratori de drogues.
"S'està investigant si algú va donar cobertura a Younes Abouyaaqoub"
Pel que fa a la investigació, què en sabem de la desaparició d'Younes Abouyaaqoub? El va ajudar algú? Se sap si tenia una xarxa de suport?
No ho sabem. Més val no especular perquè no ho sé. S'està investigant si algú li va donar cobertura, d’on va treure la roba... Fins que no en tinguem la certesa no direm res. Hi ha moltes hipòtesis.
Què hi ha de cert sobre el fet que la CIA hauria informat d'un possible atemptat imminent a la Rambla?
No em consta que existeixi aquesta informació. Nosaltres no tenim relació amb la CIA. Malauradament, com que no som estat no podem tenir relació amb els serveis d'intel·ligència d'altres països, això ho fa l'Estat. Per tant, estaríem encantats d'algun dia poder tenir relació amb aquestes agències d'intel·ligència, però ara no en tenim. Fa un any es parlava d'un atemptat imminent a la Sagrada Família, o no hi va ser o es va poder prevenir. Això és habitual. Els serveis d'informació han de tenir capacitat de discernir el que és veritat del que no.
"Si hi ha voluntat política, els Mossos entraran a l'Europol"
Ja no queda dubte que els Mossos necessiten els 500 efectius més, treballar amb tota la informació necessària... Creu que a partir d'ara ja no hi haurà traves o que els Mossos seguiran sent un cavall de batalla?
El desitjable seria que se'ns reconegués i que els obstacles que fins ara hem tingut desapareguin. Nosaltres reivindiquem els acords que es van fer el dia 10 de juliol. Estem treballant ja en la mesa de seguiment d'aquests acords i, per tant, esperem que això es pugui tirar endavant ràpidament. Són acords que no cal estudiar gaire ni fer gaire sessions d'aquestes meses. Si hi ha voluntat política, això es pot realitzar i es pot fer efectiu amb una gran rapidesa. I espero que així serà. No hi ha una altra manera per lluitar contra el terrorisme que amb aquesta coordinació, aquest intercanvi d'informació, no només amb l'Estat sinó amb tots els cossos policials.
I els 680 milions que es calcula que hi ha pendents de l'Estat per finançar els Mossos i que es van certificar en la Junta de Seguretat i encara no s'han materialitzat...
Són molts diners. És evident que tot això permetria fer un salt molt important des del punt de vista qualitatiu de la nostra policia, és un reconeixement important, i jo espero que tot això també es pugui fer efectiu. Necessitem els 500 nous agents però també necessitem modernitzar determinats recursos per continuar sent una policia capdavantera i moderna. Si ho volem garantir, necessitem recursos. Recursos humans i recursos tècnics. La seguretat avui necessita diners i això també s'haurà de veure reflectit en els pressupostos.
Han rebut reconeixements a nivell intern d'altres policies?
Hem rebut expressions de reconeixement, des dels més propers, com el CNP o la Guàrdia Civil, fins a altres policies com la basca. El més important és el reconeixement social i internacional. Els principals mitjans de comunicació situaven l'actuació de la policia catalana com de primer nivell. Aquest reconeixement, per a nosaltres és molt important.
Aquest atemptat ha demostrat que una de les armes per combatre el terrorisme és la informació, la transparència?
Sí. Teníem preparat el dispositiu de xarxes. Però tota la resta em va semblar de sentit comú. Dividir-nos l'explicació més estrictament política de la més tècnica que l’ha de fer sempre els Mossos d’Esquadra. I que sempre havíem d’explicar-ho tot a mesura que teníem la informació contrastada. És la manera de minimitzar els errors. Hem guanyat credibilitat davant la gent, perquè la gent ha vist que apareixíem de manera honesta, que quan sabíem una cosa, l'explicàvem i quan no la sabíem, no. I els mitjans ens ho han acceptat, això.
La filtració de la fotografia del terrorista abatut...
Ho trobo lamentable, impresentable. Ens hem compromès a obrir una investigació. Trenca absolutament amb la idea de comunicació que tenim nosaltres. No aporta res. No ha sortit mai d’un canal oficial dels Mossos. Investigarem d’on pot haver sortit. No és fàcil. Però sí que vaig voler expressar des del primer moment que ho lamentava i era absolutament crític amb aquesta manera de fer.