Avui ha arribat al TSJC la petició del Tribunal Suprem del cas Forcadell.

Una setmana després de dictar i enviar la providència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebut la petició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena dels casos que hi ha al tribunal català sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa.

La providència ha arribat aquest matí per correu ordinari. Ara, la jutgessa Maria Eugènia Alegret haurà d'enviar tot el sumari, que inclou fins a tres querelles contra Forcadell, i dues sobre els membres de la Mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, també per correu ordinari. Així ho vol el jutge Llarena.

La providència es va signar el dia 8 de novembre, un dia abans de la declaració de Forcadell i els membres de la Mesa al Suprem. En l'escrit, l'instructor de la causa contra membres de la Mesa del Parlament al Tribunal Suprem explica que ha accedit així a la petició que va incloure la Fiscalia en el seu escrit de querella del passat 30 d'octubre, on sol·licitava al Suprem l'acumulació a la causa del Suprem d'aquestes diligències seguides fins ara davant la sala civil i penal del TSJ de Catalunya.

Alegret està obligada a enviar tota la causa a Madrid per llei i no hi ha cap opció de recurs contra la decisió del Tribunal Suprem.

La providència d'una pàgina ha trigat més d'una setmana a arribar perquè es va signar el dia 8, el dia 9 era festa a Madrid i al mig hi hagut un cap de setmana, que tampoc és hàbil. Aquest matí, Correus ha portat la providència al TSJC. Una setmana i un dia després que el jutge la signés. 

El sumari que s'ha d'enviar no és un full com la providència. Conté 3 querelles contra Forcadell i dues més contra cada un dels membres de la Mesa, i inclou les declaracions que han fet cada un d'ells (hi han anat dos cops cada un), i les de tots els testimonis. Per tant, ara els lletrats judicials han de començar a preparar tota la documentació que hauran de portar a l'oficina de Correus i enviar-la certificada fins al Tribunal Suprem.

Les querelles

El cas que hi ha al TSJC és per desobediència i prevaricació.

La primera querella contra Forcadell es va presentar el 19 d'octubre. La Fiscalia Superior del Tribunal de Justícia a Catalunya acusa Forcadell dels delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en permetre que la cambra catalana votés el full de ruta independentista. El text té 30 pàgines i està signat pel fiscal en cap de Catalunya, José MaríaRomero de Tejada.

El Ministeri Públic diu que Forcadell va actuar amb "menyspreu a la Constitució" i titlla d'"incompliment frontal" l'aprovació de la resolució del Parlament i en fa responsable Forcadell "amb ple coneixement del contingut de les esmentades resolucions" (la prohibició del TC) perquè pren "la decisió de portar les conclusions al ple del Parlament".

La Fiscalia posa entre les cordes Carme Forcadell per no fer cas dels advertiments que els mateixos membres de la Mesa li van fer i per no escoltar els grups de l'oposició contraris a incloure la resolució en l'ordre del dia del ple. També cita la posició de Junts pel Sí i la CUP, que mantenen la proposta per aprovar les conclusions de l'informe d'estudi del Procés Constituent en el ple.

La segona querella contra Forcadell és del febrer del 2017. El dimarts 14 de febrer, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va acordar per unanimitat anul·lar tots els acords del Parlament de l'octubre del 2016, entre els quals el que instava el Govern de la Generalitat a convocar un referèndum el 2017, i denunciar davant del fiscal la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i quatre membres més de la Mesa, cosa que suposava obrir la via penal contra ells. Just l'endemà, els membres de la Mesa de la cambra catalana rebien la interlocutòria —a falta de la notificació oficial— que anul·lava els acords que es van prendre aquell dia sobre el "futur polític de Catalunya".

La interlocutòria avisava tant la presidenta Carme Forcadell com els quatre membres de la Mesa implicats en el procés —Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet— perquè "s'abstinguin de fer qualsevol actuació tendent a executar la resolució 306/XI" i els advertia que, en cas que desobeeixin, incorreran en responsabilitats, "incloent-hi la penal".

Aquesta segona querella s'ha unit a la primera que afectava només Forcadell. Aquest fet i la incorporació a la causa de nous investigats han fet que la Fiscalia demani primer declarar la causa complexa per tenir més temps per investigar, ja que el temps s'esgotava ara. I avui la jutgessa hi ha accedit i ho ha notificat a totes les parts. El Tribunal guanya ara un any de marge per poder tancar la investigació i portar a judici la presidenta del Parlament i la Mesa. D'ençà que es va presentar la primer querella el 19 d'octubre del 2016 fins al final de la instrucció, hi ha 18 mesos de marge per investigar, dels quals ja se n'han exhaurit 6.

La tercera querella es presenta el setembre del 2017 per aprovar la Llei del Referèndum. El Fiscal també inclou en la querella els membres de la Mesa, que ja estaven processats. El Ministeri Públic al·lega de nou que el Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat anul·lar tots els acords del Parlament de l'octubre del 2016.

La quarta querella contra Forcadell és la que la Fiscalia General de l'Estat presenta al Tribunal Suprem i per la qual va anar a declarar el dijous 9 de novembre passat. El jutge va dictar presó provisional sota fiança de 150.000 euros, i la presidenta del Parlament va haver de passar una nit a la presó.