L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre) ha prohibit l'ús de l'aigua d'aixeta per beure o cuinar per la presència, en alts nivells, del plaguicida propetanfós i del desinfectant THM anomenat bromodicolormetà, cosa que la converteix en no apta per al consum. En un comunicat, l'ajuntament ha informat que les anàlisis fetes divendres indiquen la presència d'aquests compostos i que es troba a l'espera dels resultats de les contraanalítiques ja realitzades. També indica que ha adoptat la decisió després d'abordar l'assumpte amb l'agència de Salut Pública de Catalunya.

La presència d'aquestes substàncies obliga, en conseqüència, a no beure ni cuinar amb aigua de l'aixeta, reduir el temps de les dutxes i els banys i fer-ho, si és possible, amb l'aigua més freda, a més de ventilar banys i cuines. "Qui necessiti una alternativa a la compra d'aigua embotellada -puntualitza l'ajuntament en un comunicat- tindrà un servei gratuït d'aprovisionament amb un camió cisterna ubicat a l'avinguda President Companys de 09.00 a 21.00 hores mentre no es normalitzin els valors", s'ha traslladat des de l'ajuntament. Aquesta prohibició arriba després que el passat dissabte l'ajuntament recomanés  no fer ús de l'aigua de l'aixeta, ni per al consum ni per a cuina. Ara ha deixat de ser una recomanació per ser una restricció en tot ordre. 

Què són els thihalomentans (THM)?

Segons recull Efe, els anomenats thihalomentans (THM) són uns subproductes que es formen per la reacció del clor, utilitzat per a la desinfecció de l'aigua, amb presència de matèria orgànica a l'aigua captada. Els seus valors depenen de la concentració de matèria orgànica i d'alguns ions de l'aigua d'origen, la temperatura i el nivell de ph. La cloració de l'aigua permet garantir-ne la qualitat microbiològica. Des del consistori, remarquen la importància de prioritzar la qualitat microbiològica de l'aigua i no comprometre l'eficàcia de la desinfecció.

La norma recomana que la concentració de THM es mantingui en els nivells més baixos possibles, atesa la classificació com a possibles cancerígens d'alguns THM (classificació Grup 2B IARC) i la possible relació entre aquests compostos (especialment el THM bromats) amb possibles efectes adversos per a la funció reproductora.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la majoria dels THM presents a l'aigua es transfereixen a l'aire a causa de la seva volatilitat, cosa que fa que els humans hi estiguin exposats tant per la seva ingesta com per inhalació o exposició dèrmica durant la dutxa o el bany.