Després del coronavirus, un dels col·lectius sanitaris que més feina se'ls gira és el dels fisioterapeutes. El degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Ramon Aiguade, així ho recorda: "La recuperació es pot allargar tranquil·lament tres mesos". Per això, hospitals com el de la Vall d'Hebron de Barcelona ha creat unitats específiques de pacients post-covid.
Una de les claus perquè els resultats siguin efectius és una intervenció precoç i, per això, reclamen més ajudes. Actualment, les llistes d'espera per iniciar el treball de millora poden anar d'un a tres mesos i s'ha de sumar tots aquells que van veure frenats el seu procés per altres patologies durant el confinament. L'efectivitat dels recursos depèn, a grans trets, de la capacitat de cada Centre d'Atenció Primària, CAP. Des del Col·legi insisteixen en augmentar les places disponibles.
Formació específica
Els professionals d'aquesta matèria han rebut formació específica després del coronavirus. Les seqüeles van més enllà de les que es poden derivar d'estar en una UCI. En elles, tant adults com joves que hi han passat, experimenten una pèrdua de la massa muscular i la seva funcionalitat: "Els més greus poden arribar als sis mesos de recuperació", afirma Aiguade. Estem parlant de problemes que poden anar des de la coordinació fins a l'atròfia. Però n'hi ha més.
Cal no perdre de vista les persones grans i la pèrdua de les seves capacitats funcionals. Per elles entenem rutines quotidianes com sortir a comprar, pujar les escales o cuinar. Ara, necessiten una intervenció especialitzada en paral·lel a la seva recuperació i per tant el sistema també exigeix més recursos. El cas amb pitjor diagnòstic és l'absència de la marxa autònoma.
L'altre punt calent d'aquest coronavirus és la capacitat respiratòria. Des del Col·legi, han editat un vídeo amb alguns consells per practicar des de casa. Aiguade subratlla que "calen exercicis especialitzats amb aparatologia" i les conseqüències en la vida diària dels pacients poden ser molt serioses: fins el 50% de la pèrdua de volum respiratori.
El coronavirus ha servit per descobrir els fisioterapeutes
Actualment, l'estat espanyol està a la cua d'Europa en l'aposta pels fisioterapeutes dins l'àmbit públic. El 80% d'ells es dediquen en petits centres privats i contrasta, tal com recorda Aiguade, amb què són "la tercera població sanitària en termes absoluts després de metges i infermers". Això vol dir que hi ha més fisioterapeutes que farmacèutics, terapeutes ocupacionals o celadors.
Així doncs, per què el sistema no ho reflecteix? El paper d'aquests en una UCI ha estat vital: d'entrada perquè el pacient tingués una permanència més reduïda i no s'arribés al col·lapse. Però els fisioterapeutes també s'han encarregat d'entubar-los o desconnectar-los del respirador: "El fisioterapeuta ha estat aquests mesos anant a la UCI, el que demanem és que hi sigui de forma permanent", matisa Aiguade.
Ramon Aiguade, fisioterapeuta i psicopedagog i degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Des del Col·legi consideren que aquesta pandèmia els ha visualitzat davant de "situacions d'intrusisme que solen patir". Aiguade és rotund: "Moltes vegades ens han associat al massatge i l'esport i realment som professionals sanitaris de primera línia". La fisioteràpia és un professió nombrosa, com hem explicat, i jove. La majoria se situen en edats per sota dels 30 anys: "A Espanya ens falta cultura del que aporta, realment és el monstre adormit de la societat". Per il·lustrar-ho, Aiguade explica que la Vall d'Hebron és l'hospital que compta amb l'equip més gran a Catalunya d'aquests professionals i, malgrat tot, tan sols en són 70 per tot el centre: "Si et parlo d'infermeres, doctores o metges, la xifra es multiplica".
El compromís polític
El degà del Col·legi, Ramon Aiguade, admet que s'ha tingut "una bona comunicació amb el Departament de Salut" de la Generalitat. L'última petició ha estat una paga extraordinària aprovada que sigui la mateixa que el personal d'infermeria, l'equivalent per formació i anys d'estudi. No obstant, també reclamen un canvi de paradigma en la societat i no permetre que el col·lapse que s'ha procurat evitar durant la pandèmia, ara es pugui donar en la rehabilitació.