El president de la FEMP, Abel Caballero, i el de l'Observatori dels Serveis Urbans (OSUR), Ramón Tamames, han establert les bases per posar en marxa una nova edició del Baròmetre de Satisfacció de Serveis Urbans, enquesta de caràcter anual centrada en mesurar els índexs de satisfacció i l'evolució de la valoració ciutadana, en el seu rol de contribuents i usuaris, dels serveis públics municipals. La primera enquesta la va dur a terme IPSOS, el passat mes de juliol de 2017, sota la direcció d'OSUR.

Acompanyat per Francisco Caamaño, vicepresident d'OSUR, catedràtic de Dret Constitucional i exministre de Justícia, i per Ramiro Aurín, director general d'OSUR i d'AESP, Tamames i Caballero s'han reunit per analitzar els resultats de la passada edició, l'èxit de la qual s'ha reflectit en la gran acollida d'aquesta enquesta per part dels ajuntaments, entitats públiques i gestors de serveis.

Per a Abel Caballero "aquesta enquesta demostra que el nivell general dels serveis públics dels Ajuntaments és molt bo i que la qualitat de vida, segons els enquestats, és molt elevada".

Primer baròmetre

Caballero, que ha destacat que les dades del primer baròmetre indiquessin que els ajuntaments d'Espanya no només gestionen bé les costes públiques sinó que són capaços de gestionar serveis de qualitat, ha proposat que s'ampliï el nombre de ciutats en el qual es realitzin les entrevistes, incloent ciutats a més de les capitals de província, així com que s'incloguin noves variables com l'esport o els serveis socials.

En aquest sentit el President de la FEMP proposarà en la pròxima reunió de la Junta de Govern de la Federació que totes les forces polítiques representades hi comparteixin i suggereixin aquests nous escenaris per a l'enquesta.

Gestió dels serveis

Per la seva part, Ramón Tamames, president d'OSUR, ha afirmat que "per als governs locals és de gran utilitat comptar amb un recurs que permet conèixer, com en altres països, la qualitat dels serveis des de la perspectiva dels usuaris. En aquest sentit, el baròmetre d'OSUR s'ha convertit en una eina clau per millorar els serveis públics i la seva gestió".

En la seva voluntat de col·laboració amb la FEMP, OSUR ha posat a disposició de la Federació el Baròmetre amb l'objectiu de compartir la informació del mateix, així com de convidar-lo a realitzar les seves aportacions i a col·laborar en la definició i el desenvolupament de la pròxima edició.

Durant la reunió de treball han sorgit idees com la d'ampliar el nombre de ciutats avaluades amb la finalitat de cobrir un territori més gran i "millorar la representativitat d'algunes províncies", oferint d'aquesta manera una "visió més àmplia del grau de satisfacció dels ciutadans amb els seus serveis municipals".

Per a Francisco Caamaño, "OSUR només vol oferir més informació als qui han de decidir sobre els serveis públics. No estem ni a favor ni en contra de la gestió directa o indirecta dels serveis públics. Però considerem, com la gran majoria dels usuaris dels serveis públics, que aquesta decisió ha de tenir per principal referent la qualitat i continuïtat del servei, per la qual cosa s'ha d'adoptar de forma transparent, motivada i responsable".

Per la seva part, Ramiro Aurín, director general d'OSUR, ha comentat que, "OSUR està desenvolupant nous indicadors d'acompliment i de gestió per poder comparar la qualitat i eficiència del servei dels diferents operadors i ajudar els ajuntaments en les seves valoracions".

Enquesta a tres nivells

Tal com han explicat els membres d'OSUR al representant de la FEMP, el primer Baròmetre de Satisfacció dels Serveis Urbans va recollir les respostes de 5.262 d'enquestats de 18 a 79 anys a través d'enquestes realitzades el passat mes de juliol de 2017.

L'enquesta, precisen, és una mostra d'"alta representativitat i fiabilitat" estatal, autonòmica i local que contempla residents a les 30 ciutats més poblades del país (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Alcalá de Henares, Alacant, Badalona, Bilbao, Cartagena, Còrdova, la Corunya, Elx, Gijón, Granada, L'Hospitalet de Llobregat, Jerez de la Frontera, Móstoles, Múrcia, Oviedo, Palma de Mallorca, Les Palmes de Gran Canària, Pamplona, Sabadell, Santa Cruz de Tenerife, Terrassa, Valladolid, Vigo i Vitòria) corresponents a 13 comunitats autònomes.

La metodologia seguida serà mantinguda en el temps en pròximes edicions a fi de permetre l'existència de "sèries" que permetin determinar amb rigor corbes comparatives d'evolució.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat