Felip VI viatja aquests dies a l'Aràbia Saudita per tal de donar suport a les empreses espanyoles que estan invertint a aquell país. Felip VI tracta d'obtenir per a empreses espanyoles contractes milionaris, després d'aconseguir la concessió del metro de Ryad, i el AVE de la Meca a Medina (que el rei tractarà de renegociar pels sobrecostos). Un dels afers més controvertits en aquest viatge és la venda per part de Navantia de cinc corbetes per a l'armada saudita, per valor de 2.000 milions d'euros. Aquesta armada està implicada, des de fa més d'un any, en un brutal bloqueig als ports iemenites, que ha rebut les crítiques de diverses organitzacions humanitàries i fins i tot del Parlament Europeu.

 Conseqüències d'un bombardeig sobre Sanà. Foto: Ibrahem Qasim.

El conflicte del Iemen

Els xiïtes hutís del Iemen, ubicats a la frontera amb Aràbia Saudita, es van començar a enfrontar al govern iemenita suní el 2004, en un conflicte de baixa intensitat. El 2011, durant les Primaveres Àrabs, els hutís van donar suport als opositors que protestaven en contra del president Alí Abdullah Saleh. Però quan va pujar al poder Abd Rabbuh Mansur Hadi, els hutís van negar-se a donar-li suport. Després de diverses protestes populars, el setembre de 2014 els combatents hutís es van apoderar de la capital iemenita, Saná. Hadi va haver de dimitir i es va formar un Comitè Revolucionari dirigit pels hutís. Però Hadi va fugir a Aden i es va proclamar president legítim del país.Saleh va donar suport als hutís i va demanar que Hadi es retirés, però aquest no li va fer cas i va esclatar la guerra civil. El març de 2015 els hutís van aconseguir grans victòries i només van ser aturats per l'ofensiva internacional en favor de Hadi (fins i tot va haver-hi un desembarcament de l'exèrcit egipci en territori hutí). Els hutís van reaccionar atacant la frontera d'Aràbia Saudita. Malgrat l'ofensiva conjunta contra els hutís, aquests mantenen el control de certes àrees del país. Aprofitant la inestabilitat que provoca el conflicte, al Iemen hi han començat a actuar amb intensitat al-Qaeda i el Daesh, que no donen suport a cap dels combatents.

Aràbia al Iemen

Des de març de 2015, Aràbia Saudita ha intervingut al conflicte civil iemenita, liderant l'operació Tempesta Decisiva, duta a terme per una coalició de països conservadors que tenen el suport dels Estats Units i la Gran Bretanya. Aquesta coalició compta amb tropes de Bahrein, de Kuwait, de Qatar, dels Emirats Àrabs Units, d'Egipte, de Jordània, del Marroc, de Sudan i del Senegal, amb suport de forces mercenàries. Però és l'Aràbia Saudita qui té un paper decisiu: contribueix al conflicte amb 150.000 soldats i 100 avions. La coalició dóna suport a les forces governamentals, que s'enfronten als rebels xiïtes hutís. Els rebels tenen el suport d'Iran, de Rússia i de Corea del Nord. La coalició ha actuat amb gran brutalitat, atacant contínuament objectius civils: vivendes, mercats, hospitals, mesquites... Nacions Unides, a l'octubre de l'any passat, xifrava en 4.125 els civils morts en el conflicte, la majoria a causa dels bombardejos aliats. Segons Nacions Unides cap dels combatents respecta les lleis de la guerra. Els Estats Units han donat suport logístic a les tropes aliades, i a més a més, han venut grans quantitats d'armament a l'armada saudita (fins i tot les polèmiques "cluster bombs", bombes de dispersió, molt criticades per organitzacions humanitàries).

El paper clau de la flota

L'estratègia de la coalició internacional ha estat tallar les comunicacions de les zones hutís, i per això han endegat un bloqueig naval del territori hutí, que es veu reforçat per bombardejos navals continus sobre els ports. A conseqüència d'aquests atacs, falten aliments, i hi ha problemes gravíssims de malnutrició, perquè Iemen ha d'importar el 90 % dels seus aliments, i sol fer-ho per via marítima. El bloqueig naval, que compta amb el suport de la flota dels Estats Units, causa problemes gravíssims a la població i les organitzacions humanitàries n'han demanat l'aixecament en considerar que vulnera els drets humans.

Participació espanyola en la guerra

El maig de 2016, Greenpeace, Amnistia Internacional, FundiPau i Oxfam Intermón van publicar un informe, ¿Licencias para matar? en què analitzaven les exportacions espanyoles d'armes i de tecnologies d'ús militar. I la preocupació més gran que exposaven era la venda d'armes a l'exèrcit d'Aràbia Saudí (i també al de Bahrein), que tenien moltes oportunitats de ser usades en la lluita contra la dissidència iemenita. Espanya el 2015 va vendre a Aràbia municions, bombes, torpedes i míssils. Algunes d'aquestes armes, segons un recent informe del Armament Research Services, van acabar a mans de la insurgència iemenita, que les hauria pres a les forces de la coalició internacional. Aquestes armes haurien estat venudes per l'empresa espanyola Instalaza, una companyia de la que havia estat conseller l'ex-ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, i que fins i tot havia fabricat les polèmiques bombes de dispersió o bombes "de racimo", que finalment van ser prohibides.

Una visita controvertida

La monarquia espanyola té una llarga tradició de col·laboració amb la saudita (de fet, diversos mitjans han acusat a Joan Carles I d'enriquir-se amb les seves relacions amb l'autocràcia saudita). El viatge de Felip VI estava previst per a febrer de 2016, però va suspendre's perquè va coincidir amb l'execució, a Aràbia, de 47 opositors, entre ells el clergue xiïta Nimr Baqr al Nimr, acusat de terrorisme (sense fonament, segons les organitzacions de defensa dels drets humans). En aquelles dates l'Eurocambra va aprovar una resolució mitjançant la qual exigia als països europeus que aturessin les vendes d'armes a l'Aràbia Saudita (es mencionava expressament a Espanya). El viatge es va postposar fins al novembre, però en aquest cas es va suspendre per la mort del germà del rei saudita. Finalment, malgrat la resolució de l'Eurocambra, el viatge es va programar per al gener de 2017. Podemos, ERC i Izquierda Unida han protestat per aquesta visita oficial, que han considerat intolerable. Ciudadanos ha exigit al govern que el rei reclami l'alliberament d'un bloguer, Raif Badawi, condemnat a 10 anys de presó i 100 cops de fuet per haver creat una pàgina web. El gobierno se ha limitado a asegurar que Felipe VI pedirá a la monarquía saudita que respete los derechos humanos. El govern s'ha limitat a assegurar que Felip VI demanarà a la monarquia saudita que respecti els drets humans. En canvi, l'alcalde de Cadis, José María González 'Kichi', de Podemos, ha apostat perquè el contracte de Navantia es signi el més aviat possible, perquè això garantiria feina per a les drassanes de San Fernando.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat