En un moment on l’aviació no passa pel seu millor moment, ens endinsem i pugem fins a dalt de tot de la torre de control de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. Allà ens hi espera Mercedes Varona, controladora aèria del Centre de Control de Trànsit Aeri ENAIRE Barcelona —principal proveïdor i gestor de navegació aèria a Espanya—, que hi treballa des del 1998.
Varona ha ocupat el càrrec de supervisora al llarg de més de 15 anys i, des de principis del 2021, és la responsable del Departament d’Instruccions del Centre de Control. La seva és una feina que exigeix responsabilitat i molta pressió. A les seves mans, hi té el control de tots els desplaçaments dels aparells que aterren i s’enlairen des de l’aeroport del Prat. Uns desplaçaments que han de garantir amb total seguretat i coordinació per tal de no provocar retards, embolics o, fins i tot —en el pitjor dels casos—, accidents.
Mercedes Varona davant del control radar / Font: ENAIRE
“Des de sempre m’ha apassionat viatjar i tot el que té a veure amb l’aviació”, explica Varona, qui confessa que la passió per la feina li va venir per una amiga controladora que la va portar de visita a un centre de control. “Recordo que ella m’explicava la seva experiència i això em va causar l’interès de decidir-me a presentar a les proves”.
Però, distingim conceptes, perquè Varona explica que existeixen dues tipologies diferents de controladors aeris: els de torre i els de radar. “Els controladors de torre s’ocupen de manejar els avions a l’entorn de l’aeroport, mouen els aparells per la plataforma i els carrers de rodatge portant-los a la pista i donen les autoritzacions per enlairar-se i aterrar”. Aquests, explica la controladora, es troben a la torre de control i tenen els avions a la vista en tot moment, un fet del tot necessari per poder-los donar totes aquestes indicacions.
En tots dos casos, seguim la regla de prioritats S-O-R: seguretat, ordre i rapidesa
Però Varona és actualment controladora radar. Què significa això? “Controlo els avions en pantalla radar perquè estiguin sempre vigilats i en condicions de seguretat”. Això fa que el seu centre no es trobi situat a la torre de control, sinó que es trobin en un altre edifici independent, ja que no és necessari el contacte directe i visual dels aparells.
Centre de Control del Trànsit Aeri d'ENAIRE, Barcelona / Font: ENAIRE
L’organització del trànsit aeri
L'aeroport de Barcelona té més de 200 controladors i controladores aeris. A la torre de control n'hi treballen entre 65 i 70, i al centre de control —indret on es troba Verona— són uns 150. Dos centres que treballen de forma independent.
L’aeroport de Barcelona té més de 200 controladors i controladores aeris que vetllen per la seguretat dels milers d’usuaris que es desplacen a diari
Al centre de control treballen en torns de M (matí), T (tarda) o N (nit) per cobrir el radar les 24 hores del dia. “A radar sempre treballem amb parella: un és el controlador executiu —el que parla amb els pilots dels avions— i l’altre, el controlador planificador —el que es dedica a fer les coordinacions i a solucionar possibles conflictes—". Una qüestió de seguretat? “Sí, igual que els pilots que treballen en parella”. Una manera de treballar en equip que també, explica Varona, es porta a terme a les torres de control, “tot i que en alguna només hi treballa una persona per posició”.
Torre de control de l’aeroport del Prat – Barcelona / Font: Victor
Varona detalla com treballen els seus companys des de la torre de control. “Les eines bàsiques d’un controlador d’aeròdrom són la seva visió directa de l’exterior i de tot l’entorn de l’aeroport, la ràdio per comunicar-se amb els pilots i les fitxes de progressió de vol, que recullen tota la informació necessària sobre un vol: l’origen, el destí, la ruta, el tipus d’aeronau, la velocitat i l’altitud”. A la mateixa torre, exposa Varona, també s’hi troben “aparells com el radar en superfície, el sistema SACTA per tractament de plans de vol, AMAN per establir la seqüència d’arribades i DATALINK, per transmetre autoritzacions als avions sense necessitat de la veu.
Una jornada laboral amb Varona
La controladora aèria explica que el primer que fan quan entren a treballar és un brífing electrònic per conèixer les novetats operatives del torn anterior. “A continuació, miro en quin sector de l’espai aeri estic assignada o si tinc funció d’instructora amb algun controlador en formació”, una feina que també desenvolupa la controladora.
Un cop assignat el seu lloc de treball, han de fer el relleu del tràfic amb el controlador que deixa el torn. “Això ens permet conèixer la situació del sector on estic assignada, els tràfics en freqüència i qualsevol altre tipus d’informació rellevant”.
Dos controladors aeris davant el radar / Font: Arxiu ENAIRE (prèvia a la pandèmia del coronavirus)
Una part important de la jornada laboral de Varona la dedica a la formació dels nous controladors i controladores aeris, provinents de l’escola de control, on s’hi estan entre 12 i 15 mesos. “A l’arribar al primer destí, han de complementar una formació d’unitat específica en l’indret on treballaran”. Si estan destinats a torre, la formació dura uns 3 mesos; en canvi, si són destinats al centre de control, la formació és de 6 mesos.
“Som 35 tècnics instructors —entre ruta i aproximació— que donem la formació als nous controladors (que ronden al voltant d’uns 25 - 30 actualment) i als controladors que ja treballen al centre de control”, que també reben una formació contínua.
El moment més dur
Preguntant a Varona pel moment més complicat que recorda treballant en la seva posició, la controladora diu que acostumen a ser els dies on la situació meteorològica no els acompanya.
“Els dies de tempesta, quan els avions es desvien de la seva ruta i volen per on poden”, aquesta és una situació que tant en la posició de supervisora com en la de controladora, assegura, “augmenta la pressió”. Uns moments de pressió i tensió on “s’ha d’actuar amb calma i tranquil·litat” per tal d’actuar amb la màxima seguretat, ordre i eficàcia.
Les tempestes dificulten la feina dels controladors aeris / Font: Arxiu ENAIRE (prèvia a la pandèmia del coronavirus)
El control del trànsit aeri, una feina d’homes?
Parlem de la paritat de gènere a la professió i analitzem el nombre d’homes i de dones que es dediquen a controlar el trànsit aeri. “Actualment som entre el 30 - 35% de dones”, afirma Varona, que explica que en començar com a controladora fa 20 anys, “érem al voltant d’un 45% de dones”, una xifra més pròxima a la paritat.
I, a què és degut aquesta disminució de dones a la professió? “Per diversos motius, des del meu punt de vista, té a veure amb la percepció que la feina és molt tècnica i això desincentiva les dones, però s’hauria d’analitzar”, puntualitza. Fa poc, ENAIRE ha llançat la campanya ENAIRE Enfemenino, per conèixer i donar visibilitat al talent femení de l’organització.
Com ha afectat la pandèmia del coronavirus
El coronavirus ha afectat de ple el nombre de passatgers que es desplacen d’un destí a un altre. A l’aeroport on ens trobem, el nombre de passatgers el 2020 ha decaigut un 75% respecte al 2019, una xifra alarmant que equival a 39.949.196 passatgers de diferència.
Controlador aeri de torre a l’aeroport de Barcelona / Font: Arxiu ENAIRE (prèvia a la pandèmia del coronavirus)
“ENAIRE segueix oferint servei de control a totes les seves dependències ajustant la plantilla segons les previsions de tràfic”, apunta la controladora. De moment, Varona explica que estan fent un gran esforç per aprofitar el temps “per avançar en projectes, formar nous controladors, mantenir la formació dels actuals i implementar millores tecnològiques per estar preparats per quan es recuperi el tràfic habitual”.
La controladora aèria conclou que amb la feina que fan se senten plenament orgullosos de poder contribuir a oferir un servei públic per tal que “els ciutadans exerceixin el seu dret a viatjar i de mobilitat de manera segura”.