Carregant...

Una àliga cuabarrada (Aquila fasciata) sobrevola els penya-segats d’una pedrera mentre, uns metres més avall, les màquines continuen extraient roca calcària. La imatge sorprèn i resumeix molt bé una realitat complexa: les pedreres poden ser alhora espais d'explotació de recursos naturals i escenaris de projectes de restauració ecològica.

Els àrids (sorres, graves, còdols i pedra triturada) són materials essencials per a la construcció. Constitueixen la base del formigó i del morter i són, després de l’aigua, la segona matèria primera més consumida. A Catalunya, cada habitant en consumeix uns set quilograms al dia. De fet, construir un equipament com una escola o un hospital pot requerir l'equivalent a 500 viatges de camió carregats d'àrids, i la seva importància fa que la manera d'obtenir-los i transformar-los sigui també una qüestió ambiental.

En aquest sentit, els àrids del Garraf, a més, tenen algunes particularitats. Al massís predomina una calcària poc porosa de gran qualitat que permet obtenir materials resistents i duradors. Aquesta qualitat fa possible fabricar formigons i altres productes de construcció amb menys consum d'aigua i ciment, cosa que pot reduir tant l'impacte ambiental com els costos de producció.

Imatge de la pedrera de la Falconera. Crèdits: Núria Coll Bonfill

Més de cent anys extraient recursos en un espai protegit

Al terme municipal de Sitges, hi ha tres grans pedreres que fa més d'un segle que extreuen calcària: Vallcarca, gestionada per Cementos Portland Valderrivas; la Falconera, de Molins, i Las Cuevas, d'Holcim. L'any 2023 van produir conjuntament 3,6 milions de tones d’àrid calcari i generaven uns 275 llocs de treball. Segons les dades del sector, abasteixen més de la meitat de la demanda de materials de construcció de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Imatge de restauració dels talussos a la pedrera de Las Cuevas. Crèdits: Núria Coll Bonfill

La seva activitat, però, té lloc en un entorn especialment valuós. Les explotacions ocupen aproximadament el 2,4% del Parc del Garraf, un espai inclòs en el Pla d’espais d’interès natural i en la Xarxa Natura 2000, amb zones de protecció especial per als ocells. Segons l'Albert Avellaneda, president de Ciment Català, "les empreses han invertit 3,5 milions d’euros en sostenibilitat, restauració i biodiversitat durant els darrers cinc anys, a més de 16 milions en innovació en l’última dècada".

Restaurar no vol dir cobrir-ho tot de verd

En un entorn com el Garraf, recuperar la natura no consisteix simplement a plantar arbres o cobrir de vegetació els terrenys explotats, com dècades enrere. Els penya-segats, les roques nues, els matollars amb margalló (Chamaerops humilis) i els prats oberts són hàbitats propis del massís que acullen espècies adaptades a aquestes condicions com el llentiscle (Pistacia lentiscus) o el garric (Quercus coccifera). Una revegetació excessiva, per exemple, pot perjudicar ocells com el còlit negre (Oenanthe leucura), que necessita espais oberts i pedregosos.

Per això, els projectes de restauració de les tres pedreres busquen recuperar mosaics d’hàbitats, adaptar les intervencions a les característiques del paisatge i fer seguiments de fauna i flora per comprovar com evoluciona la biodiversitat.

A Las Cuevas, un dels objectius principals és conservar els fronts rocosos i els penya-segats que poden servir de refugi i zona de cria per a espècies com el còlit negre. L'àliga cuabarrada també forma part de la fauna que es té en compte en la gestió de l’espai, per adaptar voladures i reduir el transport i explotació en època de cria.

A Vallcarca, la restauració d’una antiga zona d’explotació ha donat lloc a un mosaic de conreus herbacis, matollars, prats mediterranis i arbres i el control de l’erosió. El projecte també inclou el seguiment dels ocells com l'àliga cuabarrada, adaptant-ne l'activitat en època de cria.

Imatges de la zona en restauració a la pedrera de Vallcarca. Crèdits: Núria Coll Bonfill

La Falconera, per la seva banda, participa en un projecte de creació de tecnosols amb la col·laboració d’Aspecte Paisatge, el CREAF i el Parc del Garraf i l'Agència de Residus de Catalunya. Aquests sòls s'elaboren a partir de materials seleccionats i residus recuperats per afavorir el desenvolupament de vegetació autòctona generant un paisatge mosaic de tres hàbitats: bosc, matollar i prats.

El futur de les pedreres 

La continuïtat de les explotacions és, però, motiu de controvèrsia. Tot i que les pedreres segueixen tots els controls i les reglamentacions en la gestió de pols i les detonacions, els veïns de la zona continuen denunciant-ne les molèsties, i s'oposen a una possible pròrroga de l’activitat. Els convenis que regulen les explotacions caduquen el 2029 i les empreses ja han iniciat els tràmits per estudiar-ne la continuïtat.

El sector explica que tancar les pedreres del Garraf no seria fàcil de compensar amb altres explotacions. Segons Avellaneda, "les 37 pedreres catalanes que podrien actuar com a alternativa només cobririen entre el 65% i el 75% de la demanda actual de la zona metropolitana. La resta s’hauria d'obtenir d’altres territoris, amb més costos de transport i emissions associades".

El futur, per tant, va més enllà de decidir si cal continuar extraient calcària. També planteja com garantir els materials que necessita la societat, reduir-ne el consum mitjançant el reciclatge i assegurar que l'activitat extractiva minimitzi l’impacte sobre l’entorn. Tots aquests projectes estan aconseguint recuperar hàbitats i biodiversitat i formen part d'una balança complexa que determinarà el futur de la indústria extractiva al Garraf.