Les bosses de nicotina tornen a situar-se al centre del debat sobre la reducció del dany associat al consum de tabac. Un nou estudi publicat a la revista científica BMC Chemistry ha comparat la seva composició química amb la del snus suec i amb dades de referència sobre el fum dels cigarrets, i els seus resultats apunten a un perfil d'exposició a substàncies tòxiques inferior al de totes dues alternatives.
La investigació va analitzar 132 substàncies potencialment tòxiques en onze productes comercials de bosses de nicotina oral i dos productes de snus suec. El resultat més cridaner és que 70 dels compostos analitzats no van assolir nivells quantificables en cap de les mostres. Entre aquells que sí que van poder mesurar-se, el snus va presentar un nombre més gran d'analits quantificables que les bosses de nicotina: 58 enfront de 47.
A més, en la majoria de les comparacions en què ambdues categories presentaven una mateixa substància quantificable, les bosses de nicotina registraven concentracions més d'un 90% inferiors a les del snus. Enfront del fum dels cigarrets, la diferència era encara més gran: pràcticament tots els compostos comparables apareixien en nivells substancialment més baixos en les bosses de nicotina.
La combustió marca la gran diferència
La diferència entre uns productes i altres té una explicació fonamental: la combustió. El cigarret convencional continua sent el producte situat a l'extrem de més exposició de l'espectre. En cremar-se el tabac, es generen milers de substàncies químiques, entre elles compostos tòxics i carcinògens que no apareixen en els mateixos nivells en els productes que no impliquen combustió.
El snus suec va suposar, en aquest sentit, un primer canvi de paradigma. Aquest producte oral, àmpliament utilitzat a Suècia, no es crema i evita l'exposició al fum, al quitrà i al monòxid de carboni associats al cigarret. L'anomenat "model suec" s'ha convertit durant dècades en una de les principals referències internacionals dins del debat sobre la reducció del dany: l'ús de productes orals sense combustió com el snus i bosses de nicotina ha conviscut amb la taxa de tabaquisme més baixa d'Europa, convertint-se en el primer país lliure de fum del món i alhora guanyar batalles sanitàries en tenir al voltant del 40% menys de casos de càncer associat al tabaquisme respecte a la mitjana de la resta de països de la UE i evitar unes 3.000 morts a l'any pel canvi a aquesta nova forma de consumir nicotina sense combustió, tal com confirma el mateix servei de salut del país escandinau.
Les bosses de nicotina representen ara un nou pas dins d'aquesta evolució. La seva principal diferència respecte al snus és que no contenen fulla de tabac. S'utilitzen d'una forma similar, col·locant-se a la boca per alliberar nicotina, però estan elaborades sense tabac i sense necessitat de combustió.
Aquesta absència de fulla de tabac és precisament un dels elements que explica el seu perfil químic. La nova anàlisi conclou que les bosses de nicotina podrien situar-se en un nivell d'exposició a substàncies tòxiques fins i tot inferior al del snus, una conclusió que se suma a investigacions anteriors que ja havien observat perfils químics reduïts en aquesta categoria de productes.
Europa reobre el debat sobre la reducció del dany
El debat adquireix especial rellevància en un moment en què Europa torna a discutir el futur de les seves polítiques antitabac i el tractament regulatori de les noves categories de productes de nicotina. L'aparició d'alternatives cada vegada més allunyades del cigarret convencional planteja una qüestió de fons: si tots els productes que contenen nicotina han de rebre el mateix tractament regulatori o si, per contra, les polítiques públiques haurien de tenir en compte les diferències existents en els seus perfils d'exposició.
La reducció del dany parteix precisament d'aquesta segona premissa. No es tracta de presentar el consum de nicotina com una opció innòcua ni de fomentar-ne l'inici entre persones que no consumeixen aquests productes. La nicotina genera dependència i les bosses no són dirigides a menors ni a persones que mai han consumit nicotina. El seu paper dins d'aquest debat es planteja, fonamentalment, com una alternativa per a adults que ja fumen i que, d'una altra manera, continuarien consumint cigarrets.
En aquest context, l'interès de les bosses de nicotina rau en el seu potencial per a separar la nicotina d'una part important de les substàncies tòxiques associades al consum de tabac i, especialment, a la seva combustió. La investigació publicada ara aporta noves dades a aquesta discussió i reforça una idea que guanya pes en el debat científic i regulador: no tots els productes de nicotina presenten el mateix perfil d'exposició.
Suècia va demostrar que l'abandonament progressiu del cigarret en favor d'alternatives sense combustió podia transformar els patrons de consum. Ara, l'aparició de productes sense fum i sense fulla de tabac afegeix un nou element a aquesta conversa. El repte per als pròxims anys serà determinar com encaixar aquestes alternatives en les polítiques de salut pública sense perdre de vista dos objectius que, per a la reducció del dany, poden ser complementaris: evitar que noves generacions s'inicien en el consum de nicotina i oferir millors alternatives als qui continuen fumant cigarrets.