Què menjaven els nostres avantpassats? Un estudi publicat a la prestigiosa revista científica American Journal of Biological Anthropology ha donat resposta a aquesta pregunta després d'analitzar restes humanes trobades en vuit jaciments prehistòrics de la península Ibèrica, tots ells ubicats en punts que pertanyen actualment Catalunya. D'aquesta manera s'ha pogut revelar que la dieta dels grups humans agropastorils d'aquesta regió ja era mixta. Això significa que estava composta per plantes, com són els cereals, però també hi havia una ingesta regular d'aliments provinents d'animals, com ara la carn i la llet. A més, existien especialitzacions dietètiques adaptades a les realitats culturals, ambientals, econòmiques i tecnològiques de cada grup.
La recerca ha analitzat les dents de 84 individus adults, trobades en vuit jaciments que actualment són a Catalunya. Concretament, són les ubicacions prehistòriques de Cova de l’Avi (Vallirana, Baix Llobregat) Cova de Ca Sadurní (Begues, Baix Llobregat), Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès), Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès), Cova del Trader (Cubelles, Garraf), Roc dels Orenetes (Queralbs, Ripollès), Cova del Gegant (Sitges, Garraf) i Cova dels Galls Carboners (Mont-ral, Alt Camp). Tots aquests jaciments eren habitats pels primers grups de pastors i agricultors durant el període que abasta des del Neolític mig (entre el 5000 aC i el 3000 aC) fins a l'Edat del Bronze mig (al voltant del 2000 aC).
La informació, a les dents
Per descobrir la dieta mixta dels nostres avantpassats, s'ha utilitzat la tècnica anomenada microdesgast per analitzar la superfície bucal de les 84 dents trobades als jaciments catalans. Aquesta tècnica permet determinar les propietats físiques i mecàniques dels aliments consumits i ofereix evidències de les pràctiques de preparació d'aliments gràcies a la quantificació de trets microscòpics (estries i forats) en la superfície dental de les dents a causa del procés de la masticació. La Raquel Hernando, qui ha liderat l'estudi, explica que la investigació ha permès observar "que aquestes pràctiques dietètiques van evolucionar i es van especialitzar en resposta a components culturals, ambientals, econòmics i tecnològics específics de cada comunitat agropastoril".
Els orígens i la posterior intensificació de les economies productores van contribuir a àmplies transformacions culturals, socials i econòmiques durant la Prehistòria recent. Aquest període en el nord-est de la península Ibèrica es caracteritza per una sèrie de transformacions socioculturals, tecnològiques i demogràfiques amb ritmes regionals diferents, la qual cosa ha proporcionat l'escenari perfecte per investigar l'evolució de la dieta d'aquests grups.
L'estudi ha estat liderat per Raquel Hernando, investigadora Juan de la Cierva i associada al projecte europeu TIED2TEETH del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució humana (CENIEH). És fruit de la col·laboració entre grups de recerca del CENIEH, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-A prop), així com de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.