L’escalfament de les aigües marines causat pel canvi climàtic ha afavorit l’aparició creixent del fadrí, un peix termòfil, a la zona nord del cap de Creus. Aquest peix, caracteritzat pels seus colors vius, tendeix a viure en aigües càlides i antigament només es trobava amb facilitat a la part sud del parc. En canvi, era molt poc habitual a l’anomenada Mar d’Amunt, en municipis com Llançà, el Port de la Selva o Cadaqués (Alt Empordà). “Durant els últims estius, que han estat especialment calorosos, se n’han pogut veure bastants exemplars, fins i tot en grups nombrosos, a diferents punts”, explica el director del parc, Ponç Feliu.
Aquesta informació s’ha pogut recollir gràcies a iniciatives de ciència ciutadana, en què persones voluntàries informen sobre observacions com aquesta. En el marc d’un projecte iniciat entre els anys 2021 i 2022, també s’ha monitorat la presència d’altres espècies com la guiula, la vaca serrana i el serrà. Entre els participants hi ha el biòleg Eduard Marquès i Manel Ortega, membre dels Amics del Cap de Creus. L’estudi, que encara està en curs, s’ha centrat tant en dues localitzacions de la part sud del cap de Creus (l'Almadrava i la Pelosa, a Roses) com en zones de la Mar d’Amunt (cala Cativa i el Cros, entre el Port de la Selva i Llançà). Els investigadors han agrupat la guiula i el fadrí (espècies que comparteixen hàbitat) per una banda, i el serrà i la vaca serrana per una altra. Mentre que la guiula i el serrà estan més adaptats a aigües fredes, el fadrí i la vaca serrana prefereixen aigües càlides.
Un dels canvis més evidents ha estat l’expansió del fadrí cap a la zona nord del cap de Creus, on fa només una dècada o dècada i mitja era pràcticament inexistent. Aquest peix, adaptat a temperatures elevades, recorda per la seva aparença a espècies tropicals. El seu nombre ha augmentat notablement en tots quatre punts analitzats, i en llocs com l’Almadrava fins i tot sembla que està substituint la guiula, amb qui competeix pel mateix espai i recursos.
Fa uns anys, era molt estrany veure’n a la Mar d’Amunt
“El fadrí és un peix que, si parles amb la gent gran del Port de la Selva, ni tan sols el coneixen, perquè abans no hi era. Fa 15 anys, trobar-ne un era una excepció”, comenta Marquès. “Si comparem amb l'Almadrava, encara la guiula és més freqüent, però el fadrí ja està agafant força en aquest indret”, afegeix el biòleg. Segons ell, aquest canvi, tot i que podria tenir altres causes, podria provocar la desaparició progressiva de la guiula en aquest entorn.
Pel que fa al serrà i a la vaca serrana, també s’ha detectat una disminució dels primers. Marquès admet, però, que hi poden intervenir diversos factors. “A l'Almadrava, des de l’agost del 2023 i durant tot l’any passat i part de l’anterior, no hem vist cap serrà”, assegura.
En relació amb això, Ponç Feliu explica que diverses espècies termòfiles, adaptades a aigües més calentes, estan guanyant presència al nostre litoral. “És el cas de moltes espècies, fins i tot algunes invasores, que abans no hi eren o apareixien de manera molt esporàdica. Això suposa un risc per a espècies locals, que estan retrocedint”, destaca. No obstant això, el fadrí no és una espècie invasora, sinó autòctona, tot i que fins ara era més freqüent a les aigües del sud de Catalunya.